Més respecte i no tanta Constitució

Catalunya, any 2008, Palau de la Generalitat. La cònsol general d'Alemanya i el cònsol general de França a Catalunya, en nom dels seus respectius governs, van condemnar l'assassinat del president Companys i van assumir la responsabilitat d'aquests països en la detenció i deportació del president.

Espanya, any 2015, Palau de la Moncloa. Setanta-cinc anys després del vil assassinat del president de Catalunya, desoint les peticions de la Comissió de la Dignitat, de la Generalitat i del poble de Catalunya: ni una condemna a l'assassinat de Lluís Companys, ni cap declaració d'anul·lació del consell de guerra sumaríssim contra un president escollit democràticament, executat al castell de Montjuïc la matinada del 15 d'octubre de 1940. Tot al contrari: el mateix dia del setanta-cinquè aniversari de l'afusellament del president Lluís Companys es crida a declarar davant d'un tribunal espanyol un altre president de la Generalitat per haver sotmès la voluntat del poble a la crítica, a la raó, a la llibertat d'expressió i a la causa de la democràcia.

La judicialització del 9-N i l'encausament del president Mas i les conselleres Rigau i Ortega és un intent més d'humiliació a tot un poble, amb una acusació increïble en un estat de dret, com oferir als ciutadans la possibilitat d'expressar la seva lliure determinació a través de les urnes. Salvant les distàncies que fan al cas, les presents imputacions pels delictes de prevaricació, desobediència, malversació i usurpació són com totes les qui hi hagué des de la mort de Companys a la fi del franquisme, per suposats delictes polítics a persones que, per damunt de tot, simbolitzaven les més elementals essències democràtiques.