Quina pèrdua de temps!

Ja em perdonaran a mi, senyors meus, quines ganes que tenim entre tots de perdre el temps. Junts pel Sí i la CUP presenten al Parlament una declaració per proclamar solemnement l'inici del procés d'independència i fa tres dies que discutim una collonada, que és saber si es podrà posar a votació dimecres, dijous o divendres vinent o si, per una argúcia legal, s'haurà d'ajornar uns dies més. El Parlament està a punt d'aprovar el document més important de la seva història recent i ens entretenim discutint si serà un dilluns, un dimecres o un divendres. I el PP es va penjant medalles perquè ha estat capaç de bloquejar, en paraules seves, la declaració. Quan en realitat el que ha fet és, simplement, ajornar-la uns dies. Aquesta és la gran victòria de l'unionisme davant d'un fet tan transcendent com el que tenim davant els nassos? I la gran proesa d'Iceta és anunciar que ho durà al TC? Miopia, miopia i miopia. Miopia del PP d'aquí i miopia del PP d'allà. I ara, del PSOE, que renuncia a tenir perfil propi a Espanya i fa de comparsa d'un PP desconcertat tot plegat perquè Ciutadans no els mengi terreny. Ho deia dimecres Iñaki Gabilondo: “L'independentisme té un projecte i davant seu no hi ha res, de res, de res, ni ningú.” I com que és així, com que no hi ha res de res ni ningú, com que no hi ha cap projecte alternatiu sinó simplement pànic i por de perdre l'statu quo, justament per tot això la reacció serà dura. La premsa espanyola –la d'aquí i la d'allà– ja s'està encarregant aquests dies, no pas per casualitat, de preparar-los el terreny. De comparar impunement i sense vergonya el que pensen dos milions de catalans amb un cop d'estat. Hem hagut d'arribar aquí perquè s'adonessin que anàvem seriosament? I la reacció serà aquesta? Grans reunions a La Moncloa i amenaces d'anar al TC, de suspendre l'autonomia i d'inhabilitar-nos a tots? Tan previsibles seran? Sí. S'hi juguen massa i són massa miops. Ara sí, doncs, que va de veritat. Agafin-se fort. I siguin tossuts.