judici al 9-n
El Suprem manté la condemna a Homs, que tampoc pot ser eurodiputat
Homs havia demanat la suspensió de la condemna fins que el Tribunal Constitucional es pronunciés sobre el seu cas
El Tribunal Suprem s'ha negat a la petició de l'exconseller de Presidència i exdiputat de PDeCAT Francesc Homs en el sentit que se suspengui la seva condemna a un any i un mes d'inhabilitació fins que el Constitucional resolgui el seu recurs. A més a més, el Suprem també li ha assenyalat que aquesta pena li impedeix ser eurodiputat. En conèixer la seva condemna, Homs va demanar al Suprem que aclarís si la pena “arriba a les funcions d'eurodiputat” o altres càrrecs davant de les institucions europees. El Suprem ha respost que no hi ha dubte que la pena d'inhabilitació especial li impedeix ser eurodiputat o tenir altres càrrecs a les institucions europees.
S'ha negat a suspendre l'execució de la condemna fins que es pronunciï sobre el seu recurs el Tribunal Constitucional. El Suprem assenyala que la Junta Electoral Central és la competent per a totes les qüestions relacionades amb la presentació i proclamació de candidats a les eleccions al Parlament Europeu. Aquests candidats hauran de complir diversos requisits exigits per la legislació espanyola a aquests efectes, entre ells, i d'acord amb l'article 6.2 del text legal citat, no haver estat condemnats, encara que la sentència no sigui firma, per delictes castigats amb la inhabilitació. I això és precisament el que passa en aquest cas, diu.
El Suprem afegeix que Homs ha estat condemnat en la seva condició d'autoritat pública –que exercia en un càrrec de naturalesa política–, per negar-se obertament a donar compliment a una resolució judicial; imposant d'aquesta manera la seva voluntat davant del mandat suspensiu associat a la providència del Tribunal Constitucional de 4 de novembre del 2014.
Sobre la suspensió de l'execució, la Sala penal del Suprem assenyala que ha d'acordar-la, en el seu cas, el Tribunal Constitucional, d'acord amb l'article 56 de la seva Llei Orgànica.
A més, el Suprem es pronuncia sobre un altre aclariment sol·licitat per Homs: sobre la no inclusió en la part dispositiva de la sentència de l'absolució pel delicte de prevaricació. La Sala respon que l'esmentada pretensió tampoc pot ser atesa, doncs el primer delicte, el de prevaricació, és absorbit pel segon, el de desobediència greu, amb el qual es troba en un concurs de normes. És a dir, no es descarta “el delicte de prevaricació”, sinó, en tot cas, castigar-lo per separat de la desobediència.
