Torra nomena el nou govern amb la restitució dels consellers empresonats i exiliats

El 131è president de la Generalitat, Joaquim Torra, ha fet públic aquest dissabte el nou govern, format per nou cares noves i quatre consellers restituïts (Jordi Turull, Josep Rull, Lluís Puig i Toni Comín).

Així doncs, Torra ha signat aquest migdia els decrets d’àmbits i el decret de nomenaments del govern amb un nou executiu, que tindrà 14 departaments. Els consellers que integraran el nou govern seran:

· Pere Aragonès i Garcia, com a titular del departament d’Economia i Hisenda i vicepresident del govern. D’aquesta manera, es converteix en el número dos del consell executiu i en l’home fort d’ERC dins el govern.

Després d’haver estat, durant la passada legislatura, un dels més estrets col·laboradors del seu predecessor i líder d’ERC, Oriol Junqueras, com a secretari d’Economia i fer-se càrrec de l’elaboració dels pressupostos, ara acabarà ocupant el mateix lloc i assumint les mateixes responsabilitats que el seu mentor, ara empresonat a Estremera pel cas de l’1-O.

Aragonès, a més, té des de fa pocs mesos, la missió política de liderar Esquerra Republicana des de Catalunya assumint el càrrec d’adjunt a la presidència, donat que Junqueras està privat de llibertat, i que la secretària general, Marta Rovira, manté el càrrec però està a Ginebra.

· Jordi Turull i Negre, conseller de la Presidència. Després dels intents fallits d’investir Carles Puigdemont primer i Jordi Sánchez després, Turull es va sotmetre el 22 de març a una primera volta del debat d’investidura, en la que no va sortir elegit. El jutge Llarena el va enviar a presó l’endemà acusat de rebel·lió i malversació. E stà empresonat a Estremera .

· Ernest Maragall i Mira, conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència. Maragall ha estat diputat del Parlament Europeu dins el grup Els Verds/Aliança Lliure Europea, diputat al Parlament de Catalunya durant quatre legislatures, secretari de govern del 2003 al 2006, conseller d’Educació (2006-2010) i regidor de l’Ajuntament de Barcelona.

Economista de formació, és un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), partit del qual va ser membre fins al 2012. És militant d’Esquerra Republicana des del maig del 2018.

· Miquel Buch i Moya, conseller d’Interior. Amb llarga tradició municipalista, el procés sobiranista va començar quan ell encapçalava l’Associació Catalana de Municipis (ACM), des de la qual hi va donar ple suport. Alcalde de Premià de Mar des del febrer del 2007 i fins al desembre passat, Buch està casat i té tres fills, i el 2013 va explicar que té esclerosi múltiple des dels 21 anys, però que ha pogut fer vida normal.

El nou conseller d’Interior haurà de refer la cohesió interna dins dels Mossos d’Esquadra i millorar la confiança i col·laboració tant amb la justícia com amb les forces de seguretat de l’estat.

També haurà de decidir qui posarà al capdavant dels Mossos d’Esquadra i quin paper ha de tenir el major Josep Lluís Trapero, destituiït pel 155 i processat per l’Audiència Nacional per dos delictes de sedició i organització criminal. En el cas del Servei Català de Trànsit, el repte és tornar a reduir les víctimes mortals d’accidents, després de diversos mesos d’augments .

· Josep Bargalló i Valls, conseller d’Ensenyament torna al departament que ja va encapçalar durant el govern del tripartit presidit per Pasqual Maragall. Bargalló va ser nomenat el desembre de 2003 i va ocupar el càrrec tan sols 2 mesos, fins el 20 de febrer del 2004 quan va ser nomenat conseller en cap, després de transcendir la reunió que el seu antecessor, Josep-Lluís Carod Rovira, havia mantingut amb ETA a Perpinyà.

Bargalló va ser conseller en cap i titular del departament de Presidència entre el 2004 i el 2006. La següent legislatura, però, Bargalló va renunciar a l’escó obtingut per ocupar el càrrec de director de l’Institut Ramon Llull fins al 2010.

· Antoni Comín i Oliveres, conseller de Salut i repeteix al capdavant de la cartera, el departament que va encapçalar des del gener de 2016 i fins a la destitució, per l’aplicació del 155, l’octubre de 2017. Exercirà el càrrec des de Brussel·les, on en els últims mesos ha estat a disposició de la justícia belga per l’euroordre de detenció emesa pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que l’ha processat per rebel·lió i i malversació. Comín, però, recupera el càrrec a l’executiu dies després que la justícia belga hagi decidit desestimar l’extradició per irregularitats en l’euroordre.

Comín és diputat per ERC aquesta legislatura, ho va ser el 2015 per la candidatura de Junts pel Sí, i també ho havia estat el 2003 i el 2006, aleshores pel PSC. Durant el seu primer mandat com a conseller de Salut, Comín va impulsar i aprovar la llei d’universalització de l’assistència sanitària, un text actualment en suspens pel Tribunal Constitucional, després del recurs presentat pel govern espanyol .

· Josep Rull i Andreu, conseller de Territori i Sostenibilitat. Per tant, recupera el seu lloc des de la presó, prop de set mesos després que fos de destituït pel govern espanyol arran de l’aplicació del 155. Després de declarar a l’Audiència Nacional el 2 de novembre, Rull, juntament amb altres membres del govern destituït més, va ser empresonat preventivament -acusat de rebel·lió i malversació- i posat en llibertat poc més d’un mes després.

Va concórrer a les eleccions en la candidatura de Junts per Catalunya i va ser elegit diputat. El 23 de març, però, el magistrat del Tribunal Suprem va ordenar novament el seu ingrés a la presó d’Estre mera de forma preventiva, acusant-lo de rebel·lió.

· Lluís Puig i Gordi, conseller de Cultura. Repeteix com a conseller d’aquest departament de la Generalitat ara des de Brussel·les, on resideix des de finals d’octubre. Director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat fins a ser nomenat conseller, Puig va entrar al govern al juliol passat per substituir Santi Vila, que llavors va assumir la cartera d’Empresa i Coneixement.

L’ara conseller va formar part de la llista de Junts per Catalunya i va renunciar a l’escó a finals de gener per assegurar la majoria independentista al Parlament. Els últims mesos, Puig ha estat a disposició de la justícia belga per l’euroordre d’extradició emesa pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena per malversació i desobediència, que ha quedat rebutjada per “irregular”.

El conseller té estudis musicals, de dansa, producció audiovisual i d’Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya i ha exercit com a director artístic del Mercat de Música Viva de Vic i director de la Fira Mediterrània.

· Ester Capella i Farré, consellera de Justícia. És advocada i forma part de diverses entitats feministes. La seva trajectòria política va començar a l’Ajuntament de Barcelona, de la mà d’ERC, però des del 2013 ha estat senadora i diputada al Congrés, cosa que li ha permès tractar assíduament amb polítics espanyols.

De fet, un dels reptes que tindrà al departament serà refer la confiança amb la cúpula judicial i fiscal de Catalunya.

Capella va presidir l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates entre el 2003 i el 2007 i és sòcia d’entitats feministes com Dona i Drets, el Lobby de Dones de Catalunya i l’associació de dones juristes Themis. El 2007 va entrar en política activa com a independent en la candidatura d’ERC a les eleccions municipals de Barcelona i va ser escollida regidora, fent de portaveu fins al 2011.

· Chakir El Homrani Lesfar, conseller de Treball, Afers Socials i Famílies Com la seva predecessora, el Homrani és sindicalista de la UGT. En el cas del nou conseller, va ser secretari d’organització i portaveu nacional de la branca juvenil del sindicat, l’Avalot.

Llicenciat en Sociologia, ha treballat en l’àmbit de la formació professional. Des de fa 11 anys resideix a Granollers, al barri obrer de Can Bassa, i és regidor per ERC a la capital del Vallès Oriental des de 2015. Pocs mesos després també va ser escollit diputat de l’XI legislatura amb Junts pel Sí.

A les eleccions del 21 de desembre, el Homrani no va obtenir un escó -era el número 21 per Barcelona a les llistes dels republicans- i va entrar al Parlament després de la renúncia de Marta Rovira, Carme Forcadell i Dolors Bassa. El Homrani, d’ascendència marroquina, va néixer a la capital catalana i va viure la infància i joventut al barri barceloní del Baixador de Vallvidrera.

· Elsa Artadi i Vila, consellera d’Empresa i Coneixement i portaveu. Economista de professió, fins ara era també la portaveu del grup parlamentari de JxCat, i en va ser la directora de la campanya del 21-D. Mà dreta de Carles Puigdemont, Artadi també va estar a les travesses com a candidata a la presidència des de l’inici de la legislatura. Tot i això, ella sempre va negar que tingués aquesta aspiració.

D’un perfil més aviat tècnic i estratègic, Artadi és de la màxima confiança de Puigdemont, que confia plenament que la futura consellera d’Empresa ajudi a enllaçar la dualitat del govern “a l’interior” de Sant Jaume amb el Consell de la República “a l’exili”.

La nova consellera va entrar a la Generalitat el 2011 com a assessora d’Economia, amb Andreu Mas-Colell al capdavant. Parla català, castellà, anglès i italià. Artadi serà la primera dona al capdavant d’aquest departament des que té el nom d’Empresa i Coneixement.

· Jordi Puigneró i Ferrer, conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública. L’actual secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital de la Generalitat serà d’aquesta manera un dels dirigents destacats amb carnet del PDeCAT a l’executiu de Quim Torra.

El departament de Puigneró perdrà competències com afers religiosos, habitatge i l’Escola d’Administració Pública de Catalunya -respecte l’anterior executiu-, però assumirà l’àmbit de polítiques digitals, una prioritat per a Carles Puigdemont.

Com a responsable de Ciberseguretat, Puigneró també ha presidit el Centre de Seguretat de la Informació i va coordinar la defensa del ciberatac que va patir el govern durant el procés participatiu del 9-N de 2014. L’entorn de Puigneró el descriu com un amant de la muntanya i l’excursionisme.

· Teresa Jordà i Roura, consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimenta. El seu discurs és directe, planer, ja sigui des de la tribuna d’oradors del Congrés, en un míting d’ERC o durant una conversa en petit comitè. Fortament compromesa amb la República, Teresa Jordà arriba al govern que encapçala Quim Torra després de gairebé dues dècades dedicant-se a la política.

La seva trajectòria al partit té dues empremtes clares. Per una banda, Ripoll; i per l’altra, Madrid. Aquí, des de fa set anys, Jordà és diputada a la cambra baixa després d’encapçalar tres vegades la llista d’ERC per Girona a les generals. I al 2011, precisament, va imposar-se a qui ara ja és 131è president de la Generalitat (perquè Junqueras havia proposat Quim Torra com a número 1).

De Ripoll, la nova consellera va ser-ne alcaldessa durant dos mandats (2003-2011) i fins fa poc, cap de l’oposició a l’Ajuntament. Un municipi i una comarca on l’agricultura i la ramaderia hi tenen una forta presència, i que li han donat bagatge per al departament que ara encapçalarà.

La nova consellera d’Agricultura és d’aquelles que fan política activa. I que sense embuts, diuen allò que pensen. Que van al gra, vaja. Nascuda el 1972 i llicenciada en Història Moderna i Contemporània per la UAB, la seva trajectòria política va començar quan tenia 27 anys. Va ser al juliol del 1999, quan va entrar de regidora per ERC a l’Ajuntament de Ripoll.