Política

La UE, a remolc de Trump

Washington decidirà, al febrer, si imposa nous aranzels per protegir la seva indústria de l’automòbil

Brussel·les es considera preparada per contrarestar les barreres que els nord-americans puguin posar al comerç

La històrica bona relació empresarial entre els dos grans blocs occidentals, els Estats Units i la Unió Europea, no ha salvat els europeus de la guerra comercial declarada pel president nord-americà, Donald Trump.

En un clima d’incertesa econòmica, en part causada per la mateixa Casa Blanca, Brussel·les s’esprem el cervell per protegir els seus negocis just quan la remuntada de la crisi del 2008 s’estava estabilitzant. L’anunci de la imposició d’aranzels a les importacions europees d’acer i alumini, ara fa gairebé un any, podria ser només la punta de l’iceberg de tots els maldecaps que Trump pot crear a la UE en l’àmbit del comerç.

Els cotxes, un sector molt més potent i important per als socis europeus, és en el punt de mira del polèmic líder de l’economia més gran del món.

Brussel·les ha passat de negociar un ambiciós i polèmic acord de liberalització comercial amb els EUA a batallar amb Washington per no revertir els seus negocis prolífics. Amb l’arribada de Trump, es van aturar les negociacions de l’Associació Transatlàntica per al Comerç i la Inversió (el TTIP, en anglès). La UE es va estalviar un maldecap per les fortes reticències socials internes al pacte, però en va guanyar un altre: el rebrotament del proteccionisme.

En declaracions a El Punt Avui, Peter Chase, exvicepresident de la Cambra de Comerç dels EUA i actual investigador per al think tank German Marshall Fund, explica que Trump ha adoptat una política comercial més “agressiva” perquè pensa que la resta de països s’han “aprofitat de l’obertura” de la seva economia. En el seu segon any de mandat, Trump va voler fer pagar això al seu principal soci comercial imposant nous aranzels a l’acer i l’alumini. Vistes les formes i la imprevisibilitat del populista president nord-americà, els europeus van optar per limitar els danys causats i reforçar la relació amb altres amics amb diners.

Atès el gir proteccionista del gegant americà, Chase assegura que el bloc europeu ha incrementat “la seva activa política comercial” tancant un ampli acord amb el Japó, accelerant converses amb Mèxic i l’Amèrica del Sud i iniciant-ne de noves amb Austràlia i Nova Zelanda. “És la resposta correcta”, afirma.

“Molta incertesa”

Tot i reivindicar d’aquesta manera el liberalisme comercial, Brussel·les ha hagut d’adoptar mesures proteccionistes per contrarestar els nous aranzels i aplica, també, més impostos a certs productes dels EUA. Segons Chase, de moment “el dany econòmic ha estat mínim”, però alerta que hi ha “molta incertesa” sobre nous moviments. El pitjor podria ser a tocar.

Fa setmanes que corre per Washington un esborrany d’informe del Departament de Comerç dels EUA sobre la possibilitat d’establir nous aranzels per protegir la indústria automobilística al·legant “raons de seguretat nacional”. “La informació que circula és que farà una recomanació en aquest sentit, la qual cosa podria afectar Europa”, avança Chase. Els cotxes pesen més que l’acer a Europa. Segons dades de l’Associació Europea de Fabricants d’Automòbils, els EUA són el principal destí dels cotxes fets a la UE, ja que representen gairebé el 30% d’aquestes exportacions. Un sector que dona feina a uns 12 milions d’europeus. Així, Chase alerta que “seria molt problemàtic” per a les empreses automobilístiques europees i, de retruc, per a l’economia del Vell Continent.

Amb aquests núvols en l’horitzó, la UE ha acabat entrant en un fosc mercadeig amb Washington per frenar l’escalada d’obstacles a les empreses europees amb interessos que ha iniciat Trump. Brussel·les ha posat sobre la taula un acord comercial amb els EUA només per a “béns industrials”, un sector que preocupa especialment el president nord-americà. “No és el TTIP, és una proposta limitada, però important”, ha dit l’eurocomissària de Comerç, Cecilia Malmström. Un moviment amb què els europeus volen “mostrar” la seva flexibilitat per negociar amb Trump.

LA XIFRA

30
per cent
dels automòbils fabricats a Europa es venen als EUA, principal destí d’aquestes exportacions.

El llaç comercial més fort del món

Natàlia Segura Raventós

Els EUA i la UE són els millors amics del comerç mundial. Valorat en més d’un bilió d’euros, el seu vincle comercial és el més fort i ric del món. Per exemple, les inversions europees a l’altra banda de l’Atlàntic són vuit vegades superiors al que Europa inverteix a la Xina i l’Índia juntes. “Tenen una relació econòmica completament única”, explica l’expert Peter Chase. Per això, alerta sobre la nova política proteccionista de Donald Trump com a amenaça per als negocis europeus. “A Europa no es pot substituir la importància dels EUA per cap altre país, ni viceversa”, avisa Chase. En el cas de Catalunya, hi ha gairebé 2.000 empreses que exporten els seus productes als nord-americans, segons dades de la Comissió Europea.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

GIRONA

El PSC proposa un pla de xoc contra les desigualtats socials

GIRONA
RIPOLL

El PP vol aprovar una pla per incentivar el teixit empresarial a Catalunya

RIPOLL
GIRONA

Junts aposta per donar un “nou impuls” a la llengua catalana

GIRONA
guerra a gaza

Els EUA desconeixen el pla d’Israel per a protegir els civils de Rafah

barcelona
GIRONA

Els Comuns volen un abonament de 15 euros al mes per al transport públic

GIRONA
estat francès

La policia entra a la Sorbona per a expulsar els estudiants propalestins

barcelona
política

ERC recorre a la JEC contra l’ús electoralista de l’“exhibició mediàtica” de Sánchez

barcelona
estat espanyol

El CIS diu que el 44,5% d'enquestats volia que dimitís o hi hagués eleccions

barcelona
BLANES

La CUP reclama actuar amb urgència per protegir el delta de la Tordera

BLANES