Política

El fracàs de la política

Prioritats: obtenir la llibertat dels presos, evitar que el país se’n vagi en orris i governar amb prou sensibilitat social per convèncer una àmplia majoria

La sentència del Tribunal Suprem (TS) és la prova fefaent del fracàs de la política per solucionar el conflicte entre Catalunya (o una majoria de ciutadans de Catalunya si es prefereix) i Espanya i, molt especialment, el fracàs del president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, que, quan era a l’oposició, criticava Mariano Rajoy per judicialitzar la política i per la seva incapacitat per asseure’s a parlar. Que lluny queda aquell Sánchez que en l’entrevista amb Jordi Évole del 30 d’octubre de 2016 declarava: “Espanya és una nació de nacions. Catalunya és una nació dins d’una altra nació que és Espanya [...] i això és una cosa de la qual hem de parlar i reconèixer [...]. La solució arribarà votant [una reforma constitucional].” I hi afegia que ell “és un polític que creu en la política com a força transformadora”. Però, és clar, una cosa són les paraules, per molt grandiloqüents que siguin, i una altra cosa, els fets: ni diàleg, ni empatia amb els presos, ni nació de nacions, ni reconeixement, i sí amenaces de duresa si es persisteix a reclamar o exercir el dret a decidir. Això pel que fa al govern espanyol.

I ací, a Catalunya, una indignació compartida per milions de ciutadans –independentistes o no– davant de la ignomínia d’una condemna profundament injusta que mai hauria d’haver-se produït (“aquesta crisi política mai hauria d’haver acabat davant dels tribunals”, deia l’editorial de Le Monde de dijous), d’un judici i d’una sentència que han estat una profecia autocomplerta, desenes de milers de persones omplint pacíficament els cinc camins de les Marxes per la Llibertat i uns Mossos d’Esquadra desbordats –que s’han excedit en l’ús de la força– agafats entre tres focs, les manifestacions extremadament violentes de les nits, les directrius contradictòries dels comandaments polítics i estar sota la sospita del govern espanyol. En suma, sols enmig del caos. I el govern?

El govern dividit, paralitzat davant d’una situació que se’ls escapa de les mans –la violència s’havia de condemnar sense pal·liatius des del primer minut el mateix dilluns–, sense autoritat, sense un projecte de govern, sense fer front a la fatxenderia i les amenaces de la dreta i les agressions de l’extrema dreta, sense governar en suma més enllà de la proposta –desconcertant per a propis i estranys perquè no havien estat advertits ni els socis de govern– del president d’insistir en la via unilateral i posar les urnes, i uns ciutadans cada cop més desorientats: mandat de l’1-O o nou referèndum?

La violència dels carrers d’aquests dies era previsible. Infiltrats, diu el president Quim Torra. És clar, res de nou. Com hi ha clavegueres de l’Estat, violents de tota mena –de casa o de fora– més o menys organitzats, ràbia davant l’acció policial, inadaptats, frustració per les promeses no realitzades del procés, notícies falses, intoxicació informativa... I no hi són els Jordis per evitar la violència. Han estat condemnats a nou anys de presó justament per això (el govern de Sánchez i el TS haurien de prendre’n nota). I la violència passa factura política, perquè, més enllà de les destrosses materials, fa miques el discurs pacifista i no violent i desdiu la convicció de Gandhi que fa seva el Tsunami Democràtic en el comunicat del dia 16: “La no-violència és la força més gran a disposició de la humanitat.” Estava cantat que després de la sentència vindria la lluita pel relat.

Cal sortir de l’actual atzucac provocat pel fracàs de la política i dels polítics. És moment de governar amb coratge, de fer política amb majúscules i amb el cap fred. Prioritats: obtenir la llibertat dels presos, evitar que el país se’n vagi en orris i governar amb prou sensibilitat social per convèncer una àmplia majoria que el dret a decidir i la no-violència són les úniques eines que tenim per garantir una societat més justa, lliure i solidària.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

judicial

Llarena veu un possible delicte dels Mossos en la no detenció de Puigdemont

barcelona
política

Junts fa pressió perquè Illa inclogui Puigdemont en la ronda de trobades amb expresidents

barcelona

El ple de Vilablareix puja 30 euros la taxa d’escombraries

VILABLAREIX
Pròxim Orient

Segona onada d’explosions al Líban

Beirut
Josep Maria Vallès
Alcalde de Sant Cugat del Vallès (Junts per Catalunya)

“L’obsessió és revertir el dèficit de 22 milions el 2024”

Sant Cugat

Les finances, a l’ull de l’huracà

Sant Cugat del Vallès
política

La CUP decideix sobre aliats i lideratges orgànics i s'imposa créixer

barcelona
Xevi Guitart
Delegat del govern de la Generalitat a Girona

“Vinc d’un vaixell i m’he ficat en un gran transatlàntic”

Girona
Elena Vila
Cap de l’oposició a Sant Cugat del Vallès (PSC)

“No som la ciutat de referència que havíem estat”

SANT CUGAT DEL VALLÈS