FRANCESC CABANA
ADVOCAT I HISTORIADOR DE L'ECONOMIA
“L'Espanya castellana està dominant Catalunya”
Catalunya ha tingut economistes de primer ordre, i que no em diguin que De Guindos o en Montoro ho són
El Ministeri d'Economia espanyol en cap cas ha estat ocupat per catalans. Alguna cosa falla, no pot ser
Preferiria que el catalanisme visqués dels aspectes positius més que no pas dels negatius, d'anar a la contra
Francesc Cabana (Barcelona, 1934) ha publicat força treballs relacionats amb la història bancària, l'economia catalana en general, la burgesia i la història recent del país. Cofundador de Banca Catalana, Cabana fa referències històriques i a la vegada connexions amb el present molt precises. Dues coses es poden destacar del que explica: la marxa de l'economia té molt de component emocional, ja que la fan les persones, i economia i política són inseparables.
Espanya és, com es deia fa temps, una República bananera? Com ens afecta la fragilitat del govern espanyol?
La globalització fa que tot, poc o molt, ens afecti. Abans ens afectava exclusivament l'entorn de la Unió Europea, ara tot, l'Orient Mitjà, Llatinoamèrica... Imagina't si guanya en Trump! Tot afecta en la borsa espanyola i en el marge econòmic espanyol. Avui dia, que la majoria de les empreses mitjanes exporten, ens trobem que estan pendents del que passa al Brasil, perquè hi exporten.
L'economia és indestriable de la política?
Sí. L'economia no és una ciència exacta, ni de bon tros. Té unes normes generals que s'han d'acceptar, però res de dos i dos fan quatre; dos i dos poden fer cinc o un i mig. L'economia depèn de nosaltres, de tu i de mi, d'un col·lectiu determinat que en un moment concret actua d'una manera i l'endemà, d'una altra. Tot ens afecta; les relacions entre Turquia i Rússia, fins fa unes setmanes, han beneficiat el turisme rus cap a Catalunya. Que hi hagi o no hi hagi uns quants milers de turistes russos a la Costa Brava vol dir uns centenars de milers d'euros més o menys per a Catalunya. Què tenim a veure, amb Rússia? Doncs mira... Per tant, en resum, el que afecta Espanya afecta els catalans.
Podem ser independents?
Hi va haver la sensació, fa dos anys, que la independència era qüestió d'unes setmanes. Parlo per boca dels meus néts: “Res, això, per cap d'Any...” No, això no. El que sí és evident és que s'ha de fer dins de la Unió Europea i d'una manera o altra s'ha de fer amb mig acord amb l'Estat. I només es pot aconseguir d'una pressió molt forta de la població. Parlant del referèndum, jo sóc el primer que creu que s'ha de fer, però els resultats no els sabem, oi?
Ha de ser un referèndum de sí o no a la independència i vinculant...
Sí, és clar. Amb quin resultat, però? Des del punt de vista de la democràcia, el 50,1% ja seria suficient, però des d'un put de vista europeu s'ha d'arribar al màxim possible. També és cert que fa cinc anys el percentatge hauria estat d'un 20% i en aquest moment parlem d'un 47%. Per tant, és possible que augmenti, especialment si el PP i tota aquesta gent segueixen actuant com actuen.
Està d'acord que cal fer alguna cosa?
M'adono que hi ha un tema que no se sol tractar i que a mi em sorprèn. Moltes vegades, quan em demanen sobre la independència i el perquè, els dic: “Qui va ser l'últim català president del govern espanyol? En Prim.” Hem de recular fins en Prim... I quina és la relació de ministres catalans...? Quan penses en el fet que Catalunya té un pes evident dins de l'Estat espanyol aquesta situació és absurda, no es dóna enlloc. Què passa? És evident: l'Espanya castellana està dominant Catalunya.
