diada de l'onze de setembre
Cinc clams i un sol batec per la república
Centenars de milers de catalans desborden les previsions i prenen el carrer a Lleida, Berga, Salt, Tarragona i Barcelona per reclamar la culminació del procés independentista
El sobiranisme es torna a donar la mà en una Diada transversal i troba ponts en la defensa de les institucions pròpies i d'un referèndum
Puigdemont parla d'un referèndum pactat que, si no, serà unilateral
“Que ningú no s'atreveixi a dubtar mai més del poble de Catalunya.” La proclama del president d'Òmnium, Jordi Cuixart, retronava ahir poc després de les 17.14 h vora l'Arc de Triomf de Barcelona per constatar que la ciutadania ho havia tornat a fer, que amb el seu batec havia tornat a respondre a la crida de les entitats sobiranistes i estava protagonitzant la cinquena Diada de masses consecutiva de la Catalunya moderna per reclamar la república catalana, aquest cop en forma de clam coral i descentralitzat. Un rècord mundial absolut, malgrat totes les veus que en pregonaven el fracàs des de feia dies i que avui s'entestaran a minimitzar-ne l'èxit com han fet cada any des del 2012.
Les xifres van tornar a ballar en funció de la font: més d'un milió de persones en conjunt segons els organitzadors, que van veure desbordades les seves previsions d'ocupació en molts trams, i una mica menys, més de 800.000, segons les autoritats locals. La delegació del govern estatal les rebaixava a 370.000, menys i tot de les que es van acabar inscrivint en el registre previ de l'ANC. Es miri per on es miri, en tot cas, una altra animalada que constata que la voluntat i la il·lusió que neixi un nou estat català són fermes i persistents, i que el procés no té aturador, ara que el final es veu més a prop que mai.
Com és habitual, la Diada va tornar a ser una gran festa cívica i reivindicativa, amb multitud d'activitats paral·leles durant el dia i sense cap incident remarcable, més enllà de la calor, que va obligar a fer algunes atencions, i les previsibles cues que es van formar per entrar i sortir de les ciutats, sobretot de Berga, la més petita. A tot arreu hi va haver riuades de gent: la llera del Segre a Lleida (120.000 persones segons l'ANC territorial;
de 25.000 a 30.000 segons l'Ajuntament), l'avinguda dels Països Catalans de Salt (entre 135.000 i 200.000), el passeig de la Pau de Berga (entre 60.000 i 80.000) i la rambla Nova de Tarragona (entre 50.000 i 110.000) van acollir la manifestació més gran de la seva història. A Barcelona, on 540.000 assistents segons la Guàrdia Urbana van ocupar el passeig Lluís Companys i el de Sant Joan, la xifra es va tornar a situar al capdamunt del rànquing.
Més enllà de les xifres, però, la Diada deixa un altre missatge revelador: la recuperació de la unitat del sobiranisme. Tret d'ICV i EUiA, que se'n van desmarcar, l'entorn de les confluències es va fer present, encapçalat per l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; el diputat Xavier Domènech, i el secretari general de Podem a Catalunya, Albano-Dante Fachin, que, això sí, es van situar uns metres més enrere de la primera fila, on hi havia Oriol Junqueras i l'expresident Artur Mas. Carles Puigdemont –era el primer cop que un president de la Generalitat assistia a la manifestació–, va ser a Salt i Carme Forcadell, presidenta del Parlament, a Tarragona.
Unitat i referèndum
Noms a banda, en tot cas, els missatges i les crides a la unitat social i política que es van sentir des dels faristols, sobretot per part de Cuixart i del president de l'ANC, Jordi Sànchez, van voler reconnectar tot l'espectre sobiranista, coincident en dues grans idees. La primera, la defensa de les institucions catalanes i dels polítics que s'han vist o que es poden veure encausats –des d'Artur Mas, Irene Rigau, Francesc Homs i Joana Ortega pel 9-N fins a Carme Forcadell per la votació de les conclusions sobre el procés constituent– davant l'embat judicial de l'Estat espanyol. També afavoreixen el front comú, de fet, declaracions com les que va fer la vigília el ministre d'Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo, que va assegurar que la independència catalana seria pitjor que qualsevol atemptat amb víctimes mortals.
L'opció d'un referèndum al qual “tothom se senti cridat”, en paraules de Colau, va planar com a “reivindicació de mínims” que pot ser el punt de trobada sobiranista per culminar el procés, ja es veurà si unilateral o no. “Hem de mirar com el podem fer possible”, deia Dante. “Hi ha un suport molt més que majoritari a la celebració d'un referèndum sobre la independència”, recordava el cineasta Pere Portabella, històricament proper a ICV. També Sànchez constatava que “això només pot acabar bé si acaba a les urnes”, i recordava: “Tots acceptarem el resultat d'un referèndum.”
L'un i l'altre, això sí, divergien en els tempos. “Tenim el dret a ser impacients”, remarcava el president de l'ANC. “Que la impaciència no faci trontollar la unitat”, solemnitzava Portabella durant la lectura del manifest, que va compartir amb Maria Barbal (Lleida), Manolo Tomás (Tarragona), Núria Picas (Berga) i Gerard Quintana (Salt). En
el punt mitjà, del “sense pressa però sense pausa” que apuntava Domènech en l'acte que les confluències van organitzar al matí per recordar els 40 anys de la històrica primera Diada de Sant Boi, es podria trobar aviat un desllorigador.
Puigdemont desvelava al matí, en aquest sentit, que, amb l'aval renovat del poble sota el braç, en la qüestió de confiança proposarà per enèsima vegada, potser l'última, pactar el referèndum amb l'Estat. Però ell mateix ja avisava a la tarda que, si no s'hi avé, l'opció unilateral està més oberta que mai. “El món ho ha vist”, deia orgullós el president referint-se a les imatges del dia, que uns 600 periodistes acreditats, una cinquantena d'internacionals –a qui es van adreçar missatges en anglès i francès–, es van encarregar de difondre.
La pilota torna a ser a la teulada dels polítics, tot i que des d'avui comença el debat constituent també al carrer. Catalunya ha activat el compte enrere.