Els canvis d'alcaldia han fet que ara hi hagi cinc alcaldesses més

Per contra se n'ha perdut una, la de Mont-ras, i una s'ha mantingut, a Rabós

La darrera alcaldessa gironina va ser la socialista Dolors Padilla a Castell-Platja d'Aro, el setembre passat. Tot plegat després de tirar endavant una moció de censura contra l'unionista Joan Giraut, que portava 18 anys al capdavant del municipi, gràcies al suport del PP, que abans havia deixat el govern de CiU i ERC. Per una altra moció de censura, la independent afí a ERC, Mercè Català, va perdre l'alcaldia de Mont-ras, en benefici del convergent Manel Montalban.

Malgrat aquesta situació, dues de les alcaldesses noves han accedit al càrrec en el marc dels cada cop més freqüents pactes de govern. És el cas de Pedret i Marzà i Beuda. Així, Mònica Nadal ha substituït el seu company de grup Jaume Bagué a Pedret i Marzà i Anna Vayreda (CiU) ha substituït el cap d'ERC, Josep Riu, en el repartiment del mandat.

En uns altres tres casos, però, el canvi ha estat causat per la renúncia de l'alcalde. En aquest sentit, trobem els casos de Rabós, en què la socialista Rosa Maria Moret va renunciar al càrrec per discrepàncies amb la resta de l'equip de govern. En el seu lloc va entrar Margarida Gironès, també del PSC.

A Vilobí d'Onyar, Joan Busquets va renunciar al càrrec per motius personals. En el seu lloc va entrar la companya de formació (CiU) Olga Guillem. Per acabar, a Planoles, l'alcalde elegit al principi del mandat, Josep Fernández (CiU), va decidir plegar per unes presumptes irregularitats comptables que se li imputen, denunciades pel Consell Comarcal del Ripollès. En el seu lloc va entrar Eva Salmerón, també de CiU.

ELSCANVIS D'ALCALDE

Aiguaviva
Joaquim Mateu (PIA) per Secundí López-Pousa (CiU).
Beuda
Anna Vayreda (CiU) per Josep Riu (ERC).
Cabanes
Jordi Roura (ERC) per Pere Ylla (ERC).
Calonge
Jordi Soler (CiU) per Antoni Esteve (PSC).
Cantallops
Damià Contreras (CiU) per Josep Maria Molas (CiU).
Cassà de la Selva
Carles Casanovas (ERC) per Antoni Baulida (CiU).
Castell-Platja d'Aro
Dolors Padilla (PSC) per Joan Giraut (CiU).
Garriguella
Carles Suárez (PSC) per Joan Losilla (CiU).
Mont-ras
Manel Montalban (CiU) per Mercè Català (AMM-AM).
Palafrugell
Sergi Sabrià (ERC) per Lluís Medir (Entesa).
Pedret i Marzà
Mònica Nadal (GRIM) per Jaume Bagué (GRIM).
Planoles
Eva Salmerón (CiU) per Josep Fernández (CiU).
Quart
Quim Cufí (ERC) per Lluís Lloret (CiU).
Rabós d'Empordà
Margarida Gironès (PSC) per Rosa Maria Moret (PSC).
Riudarenes
Narcís Colomé (CiU) per Jordi Ros (CiU). Abans, Jordi Ros per Jordi Gironès (AIR-PSC).
Rupià
Jordi Dalmases (ECR) per Àlvar Llauradó (ECR). Abans, Àlvar Llauradó per Moisés Ferran (ECR).
Torroella de Montgrí
Josep Maria Rufí (ERC) per Joan Margall (UPM).
Vall-llobrega
Rufino Guirado (ICV) per Joaquim Esteva (ERC).
Viladrau
Francesc X. Bellvehí (l'A) per Joaquim Arxé (l'A).
Vilobí d'Onyar
Olga Guillem (CiU) per Joan Busquets (CiU).

Moció de confiança

L'alcalde d'Arbúcies, Roger Zamorano, es va sotmetre a una moció de confiança davant el fet que no es podien tirar endavant els pressupostos en no tenir majoria consistorial. La va perdre, però l'oposició no es va posar d'acord per presentar una moció de censura, fet que fa que va suposar que encara governi. A altres poblacions s'ha parlat de fer mocions de censura, com ara a Amer, Pont de Molins i Sils.

Primer tinent d'alcalde

Els pactes de govern també han arribat a la primera tinència d'alcaldia, com en el cas de Gualta. Els dos tinents d'alcalde de Gualta, Gabriel Cabrera (UMC) i Gràcia Mascarreras (PSC), van canviar-se els càrrecs, no les delegacions, d'acord amb el pacte de govern amb la formació més votada, CiU, que va mantenir l'alcaldia. Cabrera va deixar de ser el primer tinent d'alcalde per ser-ne el segon, però ha portat encara les àrees d'Afers Rurals i Serveis Municipals, i Mascarreras va deixar la segona tinència d'alcaldia per assumir la primera i continuar amb Cultura, Lleure i Esports. «En la pràctica, és el mateix», recorda l'alcalde, Albert Bosch.

Pactes, mocions, etc

La majoria dels canvis d'alcaldia ha estat fruit dels pactes de govern entre formacions polítiques. És el cas de Palafrugell, Torroella de Montgrí, Vall-llobrega, Rupià, Pedret i Marzà, Beuda, Aiguaviva i Quart. Però també n' hi ha hagut de traumàtics, és a dir, de forçats per una moció de censura. És el cas de Mont-ras, Calonge, Castell-Platja d'Aro, Cantallops, Riudarenes i Cassà de la Selva. Entremig, hi ha hagut alguns alcaldes que han dimitit per motius diversos a Cabanes, Garriguella –en quedar en minoria–, Rabós d'Empordà –per discrepàncies amb el grup–, Vilobí d'Onyar –per motius personals– i Planoles –per un presumpte delicte–. I hi ha un cas per defunció, el de Viladrau. A més, cal remarcar que a Rupià i Riudarenes hi ha hagut un doble canvi d'alcalde. A Rupià estava previst, a Riudarenes, el segon alcalde va dimitir als tres mesos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
COREA DEL NORD

El règim de Kim Jong-un efectua noves proves d’armes al mar Groc

BARCELONA
REGNE UNIT

Londres rebutja la proposta de Brussel·les per a la mobilitat dels joves

BARCELONA

Duel contingut entre Israel i l’Iran

BARCELONA

No i no

Banyoles
LA CRÒNICA

Memòria democràtica a Castell i Platja d’Aro

País basc

La campanya es tanca amb el PNB i EH Bildu disputant-se l’hegemonia

Barcelona
política

Viñas afirma que ERC no abandona un govern “a les primeres de canvi”

llagostera
Pròxim Orient

Almenys cinc morts en una batuda israeliana a Cisjordània

Barcelona
Política

El jutge obre una línia d’investigació secreta per l’espionatge d’Aragonès amb Pegasus

barcelona