Política

Territori

La innovació per superar la crisi als municipis petits

La UdG analitza com sis pobles han gestionat la crisi

Hi ha potencial, però no s'explota prou

S'aposta per millorar relacions amb les administracions i en la comunitat

Un municipi desconnectat no pot actuar com un entorn innovador

El potencial hi és, però no s'aprofita suficientment. És la síntesi de les conclusions de l'estudi Polítiques socials innovadores en contextos de crisi i austeritat, elaborat pel Grup de Ciències Socials Aplicades (Cisa) de la Universitat de Girona (UdG) i coordinat per Joaquim Brugué, professor de polítiques públiques a la UdG. El projecte, que s'ha dut a terme amb el suport de l' Escola d'Administració Pública de Catalunya , es fixa en casos del territori gironí per analitzar fins a quin punt els governs locals són capaços d'innovar en les seves polítiques.

L'estudi determina que als pobles hi ha un clima que afavoreix el rol de microentorns innovadors, i tenen capacitats per fer-ho com ara la proximitat i la identitat. Però la recerca conclou que no només depèn d'aquests factors propis, sinó sobretot de la possibilitat de treballar amb els altres: “Establir relacions no significa dividir-se les feines, sinó compartir les responsabilitats.” Hi ha quatre motors que propicien la innovació que no s'activen, o només parcialment. Les institucions superiors són el primer: “Davant les necessitats, els ajuntaments miren cap als consells comarcals i la Diputació; es busca ajuda, però no idees.” A més, no hi ha relacions amb els altres pobles. La feina en xarxa, els bancs d'experiències i els espais de trobada són un altre aspecte que cal millorar. El motor intern és el que ha d'impulsar la feina en equip de veritat, però topa amb estructures i plantilles molt febles. I el motor extern és el de la realitat, sovint feble, als pobles. L'anàlisi es va fixar en sis municipis representatius per diversos trets.

La Jonquera

És un municipi amb èxits econòmics, però amb peatges socials. El punt d'inflexió és el 1993, any en què s'obren les fronteres i s'acaba l'activitat duanera. La “reinvenció” del poble va incloure trobades amb pobles fronterers d'Europa en situacions similars. I s'ha imposat l'opció de centre logístic i de referent comercial. Aquest model, explica l'estudi, ha permès “salvar el poble de la desaparició”. Hi ha hagut, però, peatges: “És un mercat laboral, que tendeix a la precarietat; és molt exigent, amb jornades llargues i poca compatibilitat amb la vida familiar.” L'estudi detecta bosses de joves al carrer “exposats a un context en què proliferen certes temptacions i molts incentius negatius”. A més, aquestes condicions laborals debiliten la vida associativa i cultural. La falta de comunitat, de pertinença, és un dèficit de cara al futur.

Ribes de Freser

La crisi important és la industrial dels anys vuitanta. L'estancament econòmic i l'envelliment de la població són dos trets del municipi. L'Ajuntament té interès per fomentar el turisme, i l'acció social es concentra en el Consell Comarcal.

Sant Joan les Fonts

L'estudi situa el municipi entre la tranquil·litat i l'estancament: “Ha afrontat la crisi sense un patiment especial, però també amb una reducció progressiva de les expectatives de futur.” La resposta davant la crisi ha estat una llista d'ajuts i recursos assistencials, mentre que el consistori es concentra en la dinamització industrial.

Sant Pere Pescador

Dominat per sectors econòmics com ara els càmpings i l'agricultura, amb ocupació estacional, els problemes socials es concentren en la immigració. La resposta als efectes de la crisi ha estat “força àmplia”, i en aquest cas la posició del Consell Comarcal, destaca l'estudi, ha estat de pal de paller.

Sils

Sils es pren com a exemple del boom de la construcció, de les dinàmiques migratòries i del fenomen de les urbanitzacions. Actua, a més, com un “municipi dormitori”. El creixement de població ha comportat demanda de serveis, amb una escola i un institut. En paral·lel, s'ha incrementat la tensió en l'habitatge, ja que existeix el problema de les ocupacions il·legals. La crisi ha generat un perfil de “pobres amb piscina”: pèrdua de capacitat adquisitiva, deutes adquirits i situació precària que es podria cronificar. La resposta de l'Ajuntament ha estat combinar “austeritat i noves prioritats”.

Verges

Amb una dinàmica econòmica basada en l'agricultura, el comerç i un turisme cultural creixent, l'estudi destaca que “les xarxes comunitàries són una important font de suports” per afrontar la crisi. Quant a les solucions de l'administració, s'han dut a terme accions davant la necessitat i s'ha actuat en col·laboració amb diverses institucions.

LES DATES

2007
Esclat de la crisi.
L'estudi analitza com sis municipis petits representatius de la demarcació la van gestionar.
2011-2015
Mandat municipal.
L'estudi també analitza quines polítiques es van aplicar per respondre a la nova situació.
2013
Es va publicar
‘Els motors de la innovació en l'administració pública'. La recerca actual hi dona continuïtat.

Un canvi de xip pel que fa a la importància dels pobles

Gemma Busquets

Els municipis petits, de menys de 5.000 habitants, representen més del 80% dels pobles de Catalunya i, tot i això, són espais poc estudiats. L'estudi de la UdG insta a actuar en aquests entorns, “que són molt característics de la nostra realitat territorial”. En aquest sentit, es vol remarcar que cal prendre consciència del potencial dels pobles petits, “posar en marxa les eines per aprofitar-lo i, sobretot, anar propiciant un canvi de xip important”.

A més d'omplir un buit en aquest tipus de recerca –la investigació universitària dels pobles més petits–, el treball vol esdevenir una eina d'utilitat per a les administracions que treballen en l'àmbit local. Aquest és l'objectiu de les jornades que s'organitzen avui a l'Auditori Josep Irla de la seu de la Generalitat a Girona. Amb el títol Els governs locals com a motor d'innovació, la jornada vol explicar com la innovació pot ser un instrument eficaç per obtenir resultats treballant en xarxa i analitzant casos concrets. En el marc d'aquesta jornada, el professor Joaquim Brugué presentarà aquest estudi, que s'ha centrat en els casos de Sils, Sant Pere Pescador, Sant Joan les Fonts, Ribes de Freser, la Jonquera i Verges. Per la seva banda, Joan Subirats, professor de polítiques públiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, s'encarregarà de la ponència prèvia sobre la innovació en l'àmbit dels serveis socials. La taula rodona servirà perquè els municipis intercanviïn experiències. Hi participaran Míriam Lanero, regidora delegada dels serveis d'Educació, Joventut i Benestar Social de l'Ajuntament de la Jonquera; Sílvia Paneque, regidora d'Igualtat, Drets Socials, Treball, Joventut i Seguretat de l'Ajuntament de Girona; Maite Boldú, dels serveis bàsics d'Atenció Social del Consell Comarcal de la Selva, i Pau Batlle, cap de l'àrea de Polítiques de Promoció de la Salut i Qualitat de Vida del Dipsalut. El programa inclou una segona taula rodona sobre com es generen xarxes d'innovació pública.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Torra diu que Barcelona “ha abdicat de ser la capital de Catalunya” i “Girona ha hagut d’exercir la capitalitat”

Girona

Riera agraeix l’oportunitat de ser cap de llista de la CUP a Olot

Olot

ERC denuncia la “vulneració” dels drets de Romeva com a senador

Madrid

El CDR de Les Corts irromp en un acte de JxCat al barri

Barcelona

El Parlament Europeu investigarà les despeses de Nigel Farage finançades pel milionari Arron Banks

Brussel·les

Olot en Comú vol una regidoria de feminisme

Olot

Torra afirma que la “dignitat” dels presos polítics s’ha imposat “als crits de la ultradreta”

Barcelona

Junts d’Olot impulsarà l’escola de noves oportunitats

Olot

El PSC d’Olot vol ampliar serveis al pavelló de Pla de Llacs

Olot