Política

moment zero

Referèndum o independència

DUI

Sala i Martín anima en el Moment Zero a plantejar l'ultimàtum si l'Estat acaba impedint la votació, i Junqueras recorda que el programa de JxSí ja ho preveu

Tots dos s'insten a guanyar la batalla del relat

Gestionar bé l'economia, carta de presentació segons Junqueras

O referèndum o independència. Aquest és l'ultimàtum que, segons l'economista Xavier Sala i Martín, s'hauria de plantejar a l'Estat en el cas que aconsegueixi impedir la votació que el govern i el Parlament plantegen per a la segona quinzena de setembre, segons va proposar en el diàleg amb el vicepresident Oriol Junqueras organitzat ahir a El Born Centre de Cultura i Memòria per l'associació Moment Zero i el diari El Punt Avui. “Jo em veuria en el dret, l'endemà que no t'han deixat votar, de declarar unilateralment la independència”, ressaltava el catedràtic català de nacionalitat nord-americana, que recordava que l'independentisme ja té la legitimitat d'haver guanyat les plebiscitàries del 27-S per un marge del 55% al 45%, si se n'extreuen les formacions que no es van decantar pel sí ni pel no. “De fet el programa electoral [de Junts pel Sí] ja diu això”, li va replicar Junqueras, que recordava que aquest inclou una “clàusula de desbloqueig” que ja es va introduir “preveient que algun dia es pogués produir una situació com aquesta”. “I som partidaris de respectar els compromisos que tenim”, rematava, també entre aplaudiments. El vicepresident es referia en concret al punt 3 del full de ruta, que textualment diu que “en el cas que l'Estat espanyol, mitjançant decisions polítiques i/o jurídiques, bloquegi l'autogovern de Catalunya, el govern i el Parlament procediran a la proclamació de la independència i a l'aprovació de la llei de transitorietat jurídica”.

Crida al 75% favorable

En tot cas, el vicepresident, que descarta la convocatòria ara d'eleccions, va reiterar la crida a la unitat entre tots els àmbits institucionals i la societat civil, la mobilització de la qual constatava que “serà imprescindible”. A més, feia una crida perquè vagi a votar al referèndum, sigui o no acordat, el 75 o 80% de catalans que asseguren en les enquestes que hi donen suport. “Ens convé que hi vagin perquè contribueix, i molt, a legitimar el procés, a ulls interns i externs”, reclamava Junqueras, que també insistia que per ara no s'ha concretat data i pregunta per respecte a la feina encarregada als responsables del Pacte Nacional pel Referèndum per tal de buscar suports, a dins i fora, a una votació pactada.

En aquest sentit, Sala i Martín, que es va mostrar molt crític amb les baralles entre independentistes per càlculs electorals perquè “fan destrempar” i desmobilitzar l'electorat, creu que a l'exterior ja s'entén que Catalunya té dret a votar, si bé és cert que en general es voldria que votés no a la independència. Per això ell insta a mirar d'agafar el “comandament del relat”, que fins ara creu que ha aconseguit controlar més l'Estat espanyol gràcies al seu major potencial diplomàtic i mediàtic, per situar el debat en un terreny més favorable. Més o menys com va fer David per batre Goliat, comparava, en una feina que Junqueras troba que correspon al bàndol sobiranista, i que segons ell ja s'està fent “amb èxit”, en recordar per exemple tot el suport que ja s'ha rebut des de grups d'amistat de parlaments, partits, assessors, i fins i tot del candidat de la dreta francesa. “El discurs va reeixint, ens ho hem de creure”, instava.

El debat dels arguments

En aquest punt, això sí, Sala i Martín feia una altra aportació, referent als arguments a utilitzar en el relat, que creu que s'haurien de canviar. Per ell, a fora s'entenen poc per exemple les apel·lacions al dèficit fiscal respecte altres comunitats de l'Estat, una transferència de riquesa habitual en altres països desenvolupats, començant per la ciutat on viu, Nova York, respecte als Estats Units. Per això l'economista és més partidari d'incidir en arguments com que l'Estat espanyol pren decisions contra la voluntat de la majoria de catalans, que sempre veuran limitada la seva llibertat perquè hi són una minoria demogràfica. “Hem de ser capaços de construir històries en el fet que som diferents, i tenim altres tipus d'interessos”, resumia, tot exemplificant-ho en qüestions com la llei de pobresa energètica o la prohibició dels toros, dues normatives emanades del Parlament que ha tombat el TC, erigint-se així, segons ell, “en una eina propagandística brutal” per fer decantar la simpatia internacional pel bàndol sobiranista. Junqueras encara hi afegia un parell d'arguments més de pes. D'un cantó, la invocació del “principi democràtic” per sobre de la legalitat estricta, ja que és un terreny, aquest, a què l'Estat intenta portar sempre la batalla perquè “controla i nomena qui fa la interpretació de la llei”. Més enllà, però, encara insistia en un altre argument, “el de la dignitat i el respecte a la voluntat de les persones”. “En aquests moments és el millor que tenim”, considera, per convèncer més gent, davant d'altres que s'han prioritzat en altres moments, com l'econòmic, el cultural, el polític o el fiscal. Segons ell, el sobiranisme vol escoltar tots els catalans, i l'unionisme no ho vol, i en aquest escenari “és més fàcil” sentir-se més proper als primers.

Repartiment d'actius

Curiosament, tot i que l'un és conseller d'Economia i Hisenda, i expert en història econòmica, i l'altre, un catedràtic, professor i economista de prestigi mundial, només en la part final del diàleg van aflorar qüestions d'aquest camp, si bé relacionades sempre amb el procés. Junqueras recordava el bon comportament de l'economia catalana, que el 2016 va créixer per sobre del dèficit, i constatava la necessitat de seguir fent una gestió “al millor possible en el moment actual” com a carta de presentació davant les economies del voltant, tot i que les decisions preses a Madrid no sempre ajudin, com pel que fa al corredor mediterrani.

L'un i l'altre creuen que més d'hora que tard l'Estat seurà a negociar –mentre no reconegui Catalunya, recordava l'economista, s'haurà de fer càrrec de tot el deute o les pensions–, i en aquest escenari les perspectives són molt favorables. A l'hora de repartir actius i passius, per exemple, Junqueras recordava que en els últims casos acceptats per la comunitat internacional s'ha fet servir el criteri de les inversions, el que més afavoriria Catalunya. “El pitjor escenari en termes de pagar deute és quedar-se a Espanya”, concloïa Sala i Martín.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Izquierda en Positivo vol reunir el govern i les parts que han recorregut l’ajornament electoral

Barcelona

Solé: “Tornaria a ser al costat del poble”

Barcelona

Aragonès veu una “irresponsabilitat” que el TSJC faci triar els catalans “entre el dret a vot i el dret a la salut”

Barcelona

El TSJC manté provisionalment les eleccions el 14 de febrer

Barcelona

El PSC podria superar ERC i JxCat a les eleccions catalanes, segons el CIS

Barcelona

El ponent del PP per l’informe sobre euroordres de l’Eurocambra nega que l’hagi “polititzat” pel cas Puigdemont

Brussel·les

Suport polític i d’entitats al conseller d’Exteriors després de la sentència

Barcelona

El TSJC inhabilita Bernat Solé per facilitar l’1-O com a alcalde d’Agramunt

Barcelona

El Govern entrega les al·legacions al TSJC contra la suspensió cautelar de l’ajornament electoral

Barcelona