opinió. Geògraf

Per una capital moderna

Ara es veu més clar que el soroll –no se'n pot dir res més– al voltant del nom de l'aeroport només era un assaig. L'artilleria grossa ha sortit amb motiu d'un hipotètic debat sobre la capitalitat de la vegueria. Hipotètic per molts motius: en primer lloc perquè, per a un debat, cal un mínim d'arguments i de raó, i per ara només hi ha vísceres i rauxa; per altra banda, perquè de vegueries, per ara, no n'hi ha, i de capitals, menys. De manera que tocar a sometent perquè treuen la capitalitat és, com a mínim, prematur, des del moment que l'avantprojecte de llei no treu ni posa cap capital. Ni una. Com és, doncs, que algú a Tarragona es posa tan nerviós? Per inseguretat? Una versió aproximada d'allò de l'excusatio non petita?

La voluntat, la petició tan aferrissada com es vulgui, que Tarragona sigui la capital del nou ens –perquè formalment es tractaria d'un nou ens– és absolutament legítima. Tan legítima com una altra voluntat. El que seria desitjable és que es formulés des d'arguments a favor i no en contra, i des d'un cert coneixement. I és que, ja se sap, amb temes sensibles d'aquests, és com la llengua o el futbol: tothom s'hi atreveix.

Deixem clar, doncs, que l'avantprojecte de llei no treu cap capital a ningú. A ningú. El fet que no afirmi que Tarragona és capital, no és negar-ho. Per aquesta regla de tres, potser hauríem de dir que Catalunya no va tenir capital fins al 2006, en què ho va dir l'Estatut, perquè el fins aleshores vigent no ho deia. Negarem tot allò que no diguin les lleis expressament? Feina rai, doncs.

Evidentment, l'avantprojecte de llei és extemporani, tímid i dolent. Extemporani perquè el clima preelectoral no permet, com s'ha vist, un debat seriós i serè sobre un tema tan sensible. Tímid perquè és una fugida endavant que, si fos aprovada, amb prou feines suposaria canviar el rètol de diputació pel de consell de vegueria. Dolent perquè presenta moltes deficiències i incongruències en la seva redacció. De manera que el més sensat seria que tornés al calaix, però no per quedar-s'hi indefinidament, sinó per ser substancialment modificat i, en un procés paral·lel –i discret–, negociat i parlat. Sobretot per fer allò realment important, que és decidir el contingut d'una nova organització territorial que compleixi tots els termes: que sigui nova –és a dir, que no reprodueixi esquemes vigents ja caducats–, que sigui organització –és a dir, que aclareixi funcions, responsabilitats, feines, de cara a un millor servei a la ciutadania– i que sigui territorial –és a dir, a partir del territori realment existent i no de sistemes del segle XIX–.

Especialment ha de ser nova, perquè no podem funcionar amb els esquemes del passat. La divisió territorial vigent –no només de límits i de nom sinó, sobretot, de concepte– ha variat molt poc des del decret de Javier de Burgos, del 1833. L'organització territorial no ha de ser feta perquè «para que sea eficaz la acción de la administración debe ser rápida y simultánea; y asegurada de que esto no pueden suceder, cuando sus agentes no están situados de manera que basten a conocer por sí mismos todas las necesidades y los medios de socorrerlas», que és el que sembla que es pensa molt gent. Avui tenim conceptes com ara la subsidiarietat i, sobretot, la democràcia, i mitjans de comunicació més ràpids que la diligència del XIX. Aquest és el veritable debat que ens hauria d'ocupar, el contingut de la nova organització territorial. Al capdavall, enlloc no està escrit que ser capital comporti avantatges especials. Ser la seu de la diputació provincial? Aquesta és la màxima aspiració de Tarragona? Anem bé, doncs. La capitalitat que personalment vull per a Tarragona és la del lideratge del territori per la qualitat del serveis, per l'ambició de futur, i per la capacitat de guanyar complicitat amb el conjunt del territori. I això depèn molt més de nosaltres que de la llei. És, entre altres coses, la diferència entre una concepció democràtica de la capitalitat i una concepció atorgada. I es correspon amb una concepció moderna del territori en el que compta més el conjunt ben travat que no els elements solts. Debats –per ser generosos– sobre mèrits medievals per ser seu d'un organisme opac i poc democràtic com les diputacions són debats de poca alçada. Al capdavall, capital ja ho som, i no sembla que en traguem gaire profit, per ara.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
política

Òmnium penja cartells arreu del país amb el lema ‘Protestar no és terrorisme’

barcelona
política

Una campanya per posar a prova el futur del procés

barcelona
Oriol Lozano
Alcalde de Palau-solità i Plegamans (ERC)

“Treballem per seguir transformant el municipi”

Palau-solità i Plegamans
eleccions 12-m

La campanya electoral comença amb moltes cares noves

girona
estats units

Impliquen Trump en els esforços per no veure’s perjudicat en les eleccions

barcelona

El ple aprova el reglament del Consell de la Gent Gran

cassà de la selva

Paneque i Puga obren la campanya fent una defensa de la democràcia

l’escala
política

Arrenca la cursa per guanyar i, sobretot, sumar una majoria

barcelona
política

Illa se solidaritza amb Sánchez i fa una crida a la “resistència col·lectiva”

sabadell