Política

L’IMPERI DEL SOL PONENT

58 anys per reconèixer un país nou

Entre la proclamació d’independència peruana i la normalització de les relacions amb Madrid van passar sis dècades

“Som lliures, siguem-ne sempre”, diu l’himne nacional del Perú.

Entre la proclamació d’independència peruana i el reconeixement definitiu per part del govern espanyol de la nova realitat política van passar cinquanta-vuit llargs anys.

Una força militar creada el 1820 per Xile i les Províncies Unides del Río de la Plata va desembarcar al Perú per alliberar-lo del jou espanyol i neutralitzar alhora una amenaça potencial per als territoris sud-americans recentment independitzats.

San Martín

L’anomenada Expedició Llibertadora estava comandada pel general argentí José de San Martín. Sota el seu protectorat es va proclamar la independència. El conflicte armat entre reialistes (bàsicament espanyols que defensaven la monarquia) i independentistes no es va tancar fins al 1824, amb les campanyes de Junín i Ayacucho, liderades pel lloctinent de Simón Bolívar, Antonio José de Sucre.

Capitulació

A Ayacucho va capitular l’exèrcit reialista i es va posar fi al virregnat del Perú: el final definitiu del domini colonial espanyol a Sud-amèrica.Tanmateix, Madrid va mantenir durant anys la voluntat de reconquesta.

No va renunciar a la sobirania de les seves possessions continentals americanes fins al 1836 i no va firmar el tractat de pau, amistat i reconeixement amb el Perú fins al 1879, a París, acabada la Primera Guerra del Pacífic, que a Sud-amèrica es coneix com a guerra contra Espanya.

Amb la victòria d’Ayacucho al currículum, Sucre allibera l’Alt Perú i funda Bolívia el 1825, deixant clar que el territori conquerit no formarà part ni del Perú ni de les Províncies Unides del Río de la Plata. Bolívar no el va desautoritzar mai públicament, tot i que li va expressar en privat el seu desacord, en considerar que la independència boliviana podia inflamar-ne d’altres i perjudicar així els interessos de la Gran Colòmbia. En qualsevol cas, el 1826 el Llibertador va firmar a Lima un decret de reconeixement de la secessió de Bolívia per part del Perú.

Perdent territori bolivià

A partir de l’emancipació, Bolívia va anar-se fent petita, tot perdent territori en diferents conflictes: la sortida al mar, per l’ocupació xilena de la ciutat portuària d’Antofagasta (1879-1883), la zona d’Acre en una guerra amb el Brasil (1899-1903) i mig Paraguai actual en l’anomenada Guerra del Chaco (1938).

L’altra meitat s’havia independitzat el 1811 del virregnat del Río de la Plata, constituint-se en l’actual estat del Paraguai.

L’himne de Bolívia diu: “Morir abans que esclaus viure.”

Independència

1825

Sistema de govern

República presidencialista

Independència

1821

Sistema de govern

República presidencialista

Independència

1811

Sistema de govern

República presidencialista

Bolívar i Antonio José de Sucre

El Llibertador, Simón Bolívar, va ser decisiu per a l’assoliment de la independència del Perú i de Bolívia (que inicialment s’anomenava República de Bolívar en honor seu). El seu amic Antonio José de Sucre, heroi de la capitulació d’Ayacucho, va posar fi definitivament a la dominació espanyola a Sud-amèrica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

El dia que la repressió a l’1-O va reblar el clau

barcelona
RAFAEL BERNABÉ PÉREZ
CAP DE L’OPOSICIÓ A LES FRANQUESES DEL VALLÈS (IMAGINA ESQUERRA EN COMÚ)

“El municipi va catorze anys endarrerit i té una administració dels noranta”

LES FRANQUESES DEL VALLÈS

Interior suma vuit nous agents de Mossos d’Esquadra a la Selva interior

riells i viabrea
Estat espanyol

Dimiteix la directora de la Guàrdia Civil

Barcelona
Memòria Democràtica

L’exèrcit oblidat de Robert Capa en seixanta fotos

Barcelona
regne unit

Johnson afirma “amb la mà al cor” que no va mentir deliberadament al parlament sobre el ‘Partygate’

BARCELONA

La ministra Sánchez refusa una cimera pel traspàs de Rodalies

BARCELONA
estat espanyol

La majoria de l’Eurocambra critica la gestió espanyola de la tragèdia de Melilla

barcelona
El ‘brexit’

El Parlament britànic aprova per una gran majoria el ‘fre de Stormont’

barcelona