Violència policial durant l'1-O
Amnistia denuncia un “ús excessiu de la força” l’1-O
Mentre el ministre Zoido insisteix en “la manipulació” d’imatges, l’informe sobre drets humans recull que una persona va perdre la visió d’un ull
AI es concentra en els casos d’Aiguaviva i dues escoles de Barcelona
“Els funcionaris encarregats de fer complir la llei van fer servir força excessiva contra manifestants que van oposar resistència pacífica en l’operació policial” durant el referèndum de l’1 d’octubre de l’any passat. Aquest és el segon tema de la introducció del capítol dedicat a l’Estat en l’informe La situació dels drets humans al món 2017 que Amnistia Internacional (AI) va publicar ahir. Malgrat això, des del govern espanyol s’insisteix a defensar l’actuació dels seus cossos policials. El ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, va acusar l’independentisme d’“utilitzar” i “manipular” les imatges de les càrregues, “fet –va dir a RNE– que va provocar alguna confusió fora d’Espanya”.
Mentre Zoido insistia a reiterar l’acusació de “manca de col·laboració” dels Mossos d’Esquadra i de fer-ne culpable el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, l’informe d’AI titula “Ús excessiu de la força” un dels apartats de l’anàlisi dels drets humans a l’Estat espanyol. “Els funcionaris que van controlar les protestes de l’1 d’octubre a Catalunya van utilitzar força excessiva contra manifestants pacífics. La policia –detalla Amnistia– va disparar cartutxos de fogueig i pilotes de goma, i va ferir de gravetat una persona, que va perdre la visió d’un ull.”
La coordinadora d’AI a Catalunya, Adriana Ribas , ja va explicar ahir en una entrevista a aquest diari que l’organització defensora dels drets humans va seguir molt de prop la jornada del referèndum i va tenir observadors sobre el terreny. A aquesta informació recollida en directe s’hi ha afegit una recollida de més documentació i d’imatges, així com petició d’informació a advocats i a autoritats. “S’ha documentat –indica Ribas– un ús desproporcionat i excessiu de la força per part de la policia espanyola i la Guàrdia Civil a Aiguaviva, a l’institut Ramon Llull i a l’escola Mediterrània, de Barcelona.” En aquest procés d’investigació de la violència policial de l’1 d’octubre, i també per analitzar la situació dels empresonats Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, equips d’Amnistia s’han reunit amb el Ministeri de l’Interior, el govern espanyol i també amb la fiscalia.
Agents condecorats
Ribas, en una entrevista a TV3, quan el ministre Zoido ja havia fet l’orni respecte a les acusacions a la Policía Nacional i la Guàrdia Civil, va recordar que la responsabilitat de les autoritats és identificar els agents involucrats en els fets violents. I no només això, sinó que va reclamar “que s’apliquin sancions i no pas condecoracions”.
De fet, e l 2 d’octubre, Amnistia ja va fer una nota denunciant “ús excessiu de la força per part de la Policía Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya” i va reproduir una fotografia d’un policia antiavalots disparant pilotes de goma a Barcelona el matí del referèndum. “AI confirma amb els seus observadors l’ús perillós i inadequat de material antidisturbis, cops a persones indefenses que no oferien resistència, i demana una investigació exhaustiva, ràpida i imparcial sobre els fets”, recull el comunicat.
En aquest marc, també ahir es va saber que el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos va negar davant del jutge del Suprem Pablo Llarena que hi haguessin càrregues policials l’1 d’octubre, i va assegurar que els cossos espanyols van fer “actuacions policials per complir el mandat judicial”. De los Cobos va explicar al magistrat que algunes actuacions es van descartar per “l’hostilitat” que hi havia en alguns punts de votació i perquè s’haurien pogut produir “situacions molt delicades”.
Obren una altra investigació policial per càrregues
Les càrregues policials que van patir els votants del referèndum de l’1-O a l’escola Horts de Barcelona també s’investigaran. El titular del jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona investiga una altra querella contra la policia espanyola per les càrregues a l’escola Els Horts, de la rambla Prim, per impedir el referèndum. En aquest cas, un votant assegura que va rebre un cop de porra al cap. El jutge ha admès a tràmit la querella pels delictes de lesions i contra la integritat moral. Ha requerit a la policia espanyola que li aporti les comunicacions entre el centre de comandament i els agents.
D’altra banda, el regidor de Sant Joan de Vilatorrada Jordi Pesarrodona ha estat imputat per un delicte d’odi i un altre de resistència greu. La magistrada del Jutjat d’Instrucció 2 de Manresa que investiga la jornada de l’1-O al Bages l’ha citat a declarar com a investigat per al proper 23 d’abril. Pesarrodona s’ ha mostrat convençut que no va fer “res de dolent”. La jutge també ha citat a declarar tots els inculpats a l’atestat de la Guàrdia Civil dels fets de l’1 d’octubre a l’escola Joncadella de Sant Joan, entre ells el cap dels Mossos d’Esquadra que hauria plantat cara als agents.
