La instrucció de Llarena es podria embarrancar a Europa
El magistrat espanyol estudia elevar al tribunal de Luxemburg l’actuació de la justícia alemanya, fet que afectaria el procediment
La qüestió prejudicial podria fer aturar dos anys la instrucció del cas
El calendari que al seu dia va marcar el ministre de justícia, Rafael Català, per al procés judicial contra el govern de la Generalitat i altres personalitats vinculades al moviment independentista de Catalunya amenaça de fer-se miques després de la resolució de la justícia alemanya de desestimar l’extradició de Carles Puigdemont pel delicte de rebel·lió i dels moviments que a conseqüència d’aquest fet estudien fer ara tant la fiscalia com el magistrat instructor, Pablo Llarena. Tant des del ministeri públic, a través d’un comunicat, com des de fonts properes al magistrat Llarena, es va fer saber ahir que s’estudia presentar el que tècnicament es coneix com una qüestió prejudicial davant del tribunal europeu amb seu a Luxemburg perquè determini si els magistrats del land de Schleswig-Holstein han actuat correctament en l’aplicació dels mecanismes de l’euroordre de detenció. Si això es concretés, suposaria la paralització del procediment judicial contra l’independentisme, per un temps llarg i indeterminat, fins que el tribunal no resolgués la qüestió plantejada.
Algunes fonts consultades per aquest diari asseguren que, si es tirés endavant aquesta qüestió prejudicial, seria tota la instrucció del cas la que es paralitzaria, circumstància que suposaria un gravíssim perjudici per a les persones que ara es troben en situació de presó preventiva. Altres interpretacions assenyalen que la intervenció del tribunal de Luxemburg només implicaria aturar el procediment per a la figura de Carles Puigdemont.
El precedent
El precedent més sonat sobre un procés judicial a l’Estat espanyol que va quedar aturat per la tramitació d’una qüestió prejudicial davant del tribunal europeu va ser el cas de les hipoteques amb clàusules sòl. Va ser un magistrat de Barcelona de la jurisdicció dels jutjats mercantils, José María Fernández Seijó, el que va portar la llei hipotecària espanyola a Europa durant la tramitació d’un procediment de desnonament. Seijó va fer el requeriment al tribunal l’any 2011 i no va ser fins passats dos anys que es va resoldre la qüestió, de manera favorable als consumidors perquè va acabar suposant l’eliminació de les clàusules terra.
Amb aquest precedent es pot extrapolar que la causa contra els polítics independentistes podria arribar a estar aturada un mínim de dos anys, circumstància que suposaria un daltabaix no només judicial, sinó també polític. En l’aspecte judicial urgiria trobar una solució a la situació de presó preventiva en què es troben els set consellers i els dos Jordis. La presó preventiva, mesura que sempre s’ha de considerar excepcional, està limitada a dos anys, ampliables a dos més. Si el procés seguís el ritme normal, amb la celebració del judici oral a la tardor –com s’havia insinuat–, els empresonats arribarien a la vista sense que s’hagués esgotat aquest termini, però ara les coses podrien canviar si finalment el jutge Llarena decideix elevar el tema a Europa.
Políticament, allargar de manera indeterminada el procés judicial suposaria incomodar un PP que comença a tenir pressa per girar full pel que fa a la qüestió catalana i aixecar el 155 per afrontar el calendari electoral que culmina el 2020 amb els comicis estatals.
La presentació de la qüestió prejudicial es podria interpretar també com un nou ardit del magistrat Llarena per evitar que un jutge europeu interfereixi en la instrucció del seu cas. Ja ho va fer quan va retirar l’euroordre que havia cursat a Bèlgica, quan tot indica que la justícia d’aquest país limitaria els delictes pels quals podrien ser jutjats Puigdemont, Comín, Serret i Puig, i ara faria el mateix si recorregués al tribunal europeu, perquè les euroordres de detenció es tornarien a paralitzar.
Tirar endavant
Si Pablo Llarena desestima la via de Luxemburg, voldrà dir que el procediment tira endavant com si res no hagués passat. De fet, això és el que creuen que podria passar diversos observadors amb profunds coneixements jurídics consultats per aquest diari. L’argument és que, si fins ara s’ha tirat endavant una causa amb el controvertit argument de la violència per justificar la rebel·lió, quan és evident que no s’ha produït tal violència, i s’han mantingut les ordres de presó provisional amb argumentacions polítiques i no jurídiques, es pot esperar qualsevol cosa.
De moment, el següent capítol de la instrucció s’ha de viure d’aquí a quinze dies, quan els processats estan citats davant del jutge, on hauran de comparèixer per torns els dies 16, 17 i 18 d’aquest mes. Es desconeix si ja aleshores la justícia alemanya haurà decidit sobre l’ordre d’extradició de Puigdemont pel que fa al delicte de malversació, i si ja s’hauran pronunciat els tribunals de Suïssa, la Gran Bretanya i Bèlgica pels casos de Marta Rovira, Clara Ponsatí i la resta de consellers.
