Un govern per quedar-se
Sánchez suma experts en gestió, professionals de prestigi i fidels per allargar al màxim la legislatura
Les dones són majoria per primera vegada en el Consell de Ministres
Destaquen els fitxatges estel·lars de Pedro Duque i Màxim Huerta
Pedro Sánchez no ha dissenyat un govern per a un període d’interinatge. No sembla, doncs, que hi hagi d’haver eleccions generals a mitjà termini. Tant és així que l’equip ministerial que exhibia ahir el nou inquilí de La Moncloa –amb una majoria femenina inèdita d’onze dones enfront de sis homes– portava implícit un missatge molt clar: l’objectiu és allargar la legislatura tant com li resulti possible i, si pot ser, esgotar-la fins al 2020. Amb un panorama parlamentari ple d’incerteses i amb l’evidència que només té garantit el vot de 85 diputats dels 350 que ocupen escó al Congrés, Sánchez es refugiarà en la política de gestos i delegarà la tasca negociadora en la seva única vicepresidenta, Carmen Calvo, que, a banda d’assumir Presidència i Igualtat –un dels estendards d’aquest nou govern–, s’encarregarà de dirigir les complexes relacions amb els grups parlamentaris. La secretaria de Relacions amb les Corts serà, sens dubte, una peça clau en aquest organigrama per poder tirar endavant unes mesures que tindran un caràcter marcadament social.
Envoltat de pesos pesants a l’àrea econòmica –l’experta en finances a la Comissió Europea Nadia Calviño i la consellera andalusa María Jesús Montero, ara nomenada ministra d’Hisenda, i la madrilenya Reyes Maroto, a Indústria–, el nou president de l’executiu espanyol ha volgut fer equilibris entre professionals de prestigi, entre els quals també destaquen la fiscal de l’Audiencia Nacional Dolores Delgado, com a ministra de Justícia; l’experta en canvi climàtic Teresa Ribera, al ministeri de Transició Ecològica, o els fixatges estel·lar de l’astronauta Pedro Duque per dirigir la cartera de Ciència, i el jutge l’Audiencia Nacional Fernando Grande-Marlaska, situat políticament a l’òrbita conservadora; i el del periodista i escriptor Màxim Huerta, a Cultura; veterans socialistes amb experiència de govern com Calvo –antiga ministra de Cultura de José Luis Rodríguez Zapatero– i Josep Borrell–exministre de l’etapa de Felipe González i amb força contactes internacionals pel seu pas pel Parlament Europeu– i els fidels que l’han acompanyat en la seva convulsa trajectòria al capdavant de la secretaria general del PSOE i durant la travessia del desert: José Luis Ábalos (Foment), Margarita Robles (Defensa), Carmen Montón (Sanitat) i Magdalena Valerio (Treball).
Una portaveu basca
També s’incorpora com a titular d’Educació i portaveu del nou executiu Isabel Celaá, una exconsellera del govern basc de Patxi López –que finalment és exclòs de l’organigrama ministerial tot i sortir a les travesses. Celaá, si més no, també s’havia incorporat al nucli de confiança de Sánchez ocupant la presidència de la comissió de garanties del PSOE.
Pel que fa a la seva rival en les primàries, l’andalusa Susana Díaz, Sánchez en fa una de cada color, situant a Hisenda una de les seves conselleres de capçalera i, de l’altra, col·locant de ministre d’Agricultura Luis Planas, el que va ser rival de Díaz en el procés de primàries del PSOE andalús.
El pes de la representació del PSC el durà una de les seves antigues col·laborades, Meritxell Batet (Política Territorial i Funció Pública), la qual va arribar a ocupar el número dos de la llista de Madrid en les eleccions generals del desembre del 2015, en el que Sánchez va voler vendre com un gest en plena pugna entre l’executiu català i l’espanyol. Les relacions, però, es van refredar arran de l’expulsió del madrileny de la secretaria general i durant la batalla pel seu retorn a Ferraz. Però la posició neutral que va plantejar Batet i el seu ampli bagatge polític han fet que Sánchez la col·loqui en una cartera que ha de ser cabdal en les relacions entre Catalunya i l’Estat.
Per afrontar l’agenda econòmica sense turbulències, Sánchez recluta l’andalusa María Jesús Montero, la mà dreta de Díaz com a consellera d’Hisenda, per al repte de salvar el pressupost que va pactar el PP amb Cs i el PNB i que els populars amenacen de torpedinar al Senat. Si Montero ha de refer els pressupostos al Congrés per salvar els 540 milions promesos al PNB, disposa de l’experiència i la cintura que li donen haver pactat els últims comptes de la Junta d’Andalusia amb dos antagonistes com Cs i IU. La gran missió de Montero, però, serà la reforma del sistema de finançament autonòmic que Rajoy va prometre abans del 2016 i que ja suma més de dos anys de retard per l’incompliment del PP.
A la cartera d’Economia, el nom de la gallega Nadia Calviño dilueix per si sol qualsevol temor que pogués tenir Brussel·les davant l’expulsió de Rajoy i l’arribada d’una aliança heterogènia de l’esquerra i l’independentisme. Devota del rigor fiscal après al costat de Pedro Solbes abans de fer el salt, el 2006, a la Comissió Europea, el fet de ser fins ara la directora de pressupostos comunitaris és la carta principal de presentació de Sánchez davant els seus socis europeus i els mercats. Que un assot de l’esquerra com el popular Esteban González Pons i una banquera de prestigi com la presidenta del Santander, Ana Botín, hagin elogiat Calviño, és la prova concloent que no serà fàcil per als opositors desgastar el president espanyol pel flanc econòmic des d’ara i fins al 2020.
Sánchez compareixia al vespre per donar a conèixer l’organigrama, destacant la majoritària presència femenina i marcant-se com a reptes avançar en la igualtat, garantir l’estabilitat institucional i econòmica, i refer ponts amb Catalunya.
