Política

ELS PROTAGONISTES

El gir copernicà a Sant Feliu no deixa indiferent

El tripartit de TSF, ERC i el PSC executa obres i projectes ambiciosos que en el ple i entre alguns veïns aixequen crítiques

Motas aposta per mantenir les sigles TSF i la precampanya per al 2019 encara és a les beceroles

CARLES MOTAS
ALCALDE PER TSF
Després de ser alcalde entre el 2010 i el 2011, el retorn de Joan Alfons Albó el va tornar a deixar al capdavant de l’oposició. Es va centrar en el desgast i teixir eventuals aliances que el 2015 li van posar fàcil l’acord amb ERC i el nou PSC. I la retirada de l’exalcalde convergent, el més votat, li ha donat un plus de confiança per afrontar projectes ambiciosos i arriscats.
JOSEP M. MUÑOZ
CAP DE LLISTA DEL PSC
Regidor durant més d’una dècada als anys 90, va tornar a la primera línia política en un moment complicat, en què el sector més catalanista abandonava el PSC gironí i volien desmarcar-se de la col·laboració entre els Albó en el mandat anterior. Va mantenir tres regidors, la presència en el nou govern i ara és l’únic cap de llista confirmat per al 2019.
PERE ALBÓ
PORTAVEU DE MES I EXALCALDE
Amb les incògnites al capdavant del PDeCAT, i amb el trumfo d’haver estat alcalde i, per tant, més conegut entre els electors, Albó aspira a repetir l’any vinent i fer créixer MES, un projecte fet força a la seva mida al municipi amb alguns històrics del PSC i republicans crítics amb lla decisió d’ERC de governar amb TSF i els socialistes.
DAVID NOVI
PRESIDENT DE GUÍXOLS COMERÇ I TURISME
El representant del teixit comercial i de la restauració i l’oci ha defugit l’enfrontament sobre la ubicació proposada per al pàrquing soterrat, un projecte que s’arrossega des de fa més de vint anys i que l’actual executiu situa a la Corxera. Tampoc critica la reforma de Rius i Calvet, unes obres que han marcat el darrer any al municipi.
JOSEP M. VICENS
PRESIDENT D’AMICS DEL MUSEU
Un històric vinculat en el passat a CiU i el moviment veïnal, ara des dels Amics del Museu valora el volum de feina engegat pel tripartit de Motas i no entra en les crítiques ferotges del PDeCAT i MES. Creu, però, que en alguns casos l’executiu va molt a la seva i alerta que “anar contra corrent” ja va fer perdre l’alcaldia al PSC el 1999.
El PDeCAT i ERC han sondejat Motas per fitxar-lo el 2019, però l’alcalde prefereix un projecte polític local i independent
Fer pronòstics amb vista a l’any vinent és complicat, però sembla probable que creixerà la fragmentació del ple

El present mandat ha estat de canvis icònics a Sant Feliu de Guíxols. El primer, el juny del 2015, al capdavant de l’alcaldia, en què Carles Motas (TSF) va desallotjar Joan Alfons Albó (CiU) del càrrec i va aprofitar les complicitats teixides amb ERC a l’oposició i el nou equip que entrava del PSC contrari al pacte sociovergent de l’anterior mandat. L’aritmètica també li va jugar a favor, ja que ERC va perdre el quart regidor i deixava curta la suma amb CiU i Pere Albó (MES). Però amb el nou executiu tripartit, Motas va engegar la màquina dels projectes revolucionaris –per l’envergadura, perquè són un gir de 180 graus respecte a la línia traçada pels Albó i pel canvi de fesomia d’un espai públic clàssic però en alguns punts decadent, com ara al vell Asil Surís i el passeig de Rius i Calvet–. En els casos, però, del litoral de Garbí i els nous plans per al Museu Thyssen –han descartat el costós projecte de la fàbrica Serra Vicens–i l’aparcament subterrani –fora del passeig marítim–, hi ha hagut polèmiques notables. L’oposició, en minoria al ple, ha alçat la veu. També alguns veïns, sobretot el capítol de ganxons. Però l’alcalde creu que les polèmiques deixaran pas a la satisfacció un cop es culminin les obres.

A un any de les eleccions, el paisatge abans de la batalla encara és ben incert. Al llarg del mandat les relacions dels tres grups del govern han estat especialment tenses amb CiU –ara PDeCAT–, i amb l’edil de MES, Pere Albó. L’altre Albó, Joan Alfons, es va retirar de la primera línia set mesos després de la presa de possessió, un moviment que semblava deixar més marge per fer al nou alcalde, però que tampoc no ha alleugerit el grau de tibantors dins del ple, ja que els edils que van governar en l’anterior mandat no han encaixat que el nou executiu girés els grans projectes com un mitjó.

A escala de país, en canvi, hereus de l’antiga Convergència no han desaprofitat per fer la cort a la figura de Motas, un fet que ha deixat en un rol incòmode els regidors del PDeCAT al consistori. L’alcalde ja va refusar una oferta del president Puigdemont per formar part de la candidatura gironina al Parlament de Junts per Catalunya el 21-D. I sembla que l’interès s’ha mantingut amb l’aspiració de fitxar-lo per a les municipals. Des d’Esquerra també li han fet arribar alguna floreta. I és que els prop de 2.000 vots d’una formació independent com és TSF són llaminers per assegurar, a més de l’alcaldia, alguna cadira més a la Diputació i el Consell Comarcal.

Motas, però, manté l’aposta per la sigla local, en origen una escissió de CDC a punt d’arribar als 20 anys i que els ha permès captar un vot transversal. Des de TSF, a més, consideren que el “càlcul ràpid” de pretendre sumar els seus sis regidors i els mateixos que va obtenir CiU, o els tres d’ERC, seria fal·laç. Els crítics amb l’actual alcalde, d’una banda, cercarien altres opcions. I de l’altra, partidaris de TSF que s’oposen a la independència podrien trobar recer en altres candidatures unionistes.

L’efecte del procés català

El procés nacional i les possibles escletxes entre els socis de TSF han estat un recurs paral·lel de l’oposició del PDeCAT i MES, que primer van empènyer perquè l’estelada onegés al consistori –finalment es va penjar en un pal separat de la façana de l’edifici– i després de l’1-O han accentuat la pressió. Més tard, el suport de GdC i la CUP a la instal·lació de pancartes per a l’alliberament dels presos –i els centenars d’instàncies entrats de l’ANC, Òmnium i el CDR– han donat arguments per fer-ho. I el darrer episodi, després que també s’aprovés un text de suport al raper Valtonyc, ha estat la proposta perquè un espai de la ciutat dugui el nom d’U d’Octubre. Decidirà la comissió del nomenclàtor, una solució escrupolosa administrativament, però que va provocar remor a la sala de plens i va acabar encenent Motas, amb retrets al PDeCAT i MES que no van agradar a alguns dels membres de l’ANC i el CDR.

Malgrat això, Motas ha participat en força de les moltes manifestacions populars i el govern no va posar cap trava per a la celebració del referèndum.

Pronòstics complicats

Qualsevol pronòstic a un any vista és incert, sobretot pel fet que no s’ha aclarit qui encapçalarà la llista de la força més votada el 2015, el PDeCAT. La portaveu, Dolors Ligero, admetia ahir que no té decidit si hi tornarà a aspirar. I que hi ha altres aspectes en clau de país pendents de decidir, com ara les sigles. Pel que fa a Sant Feliu, Ligero explica que estan “incorporant gent nova, amb la idea de fer un equip amb experiència en diferents àrees”. I probablement faran primàries.

A TSF, en canvi, es dona per segur l’aposta per l’alcalde, però només el PSC ha confirmat la continuïtat de Josep M. Muñoz. A ERC, el debat no s’engegarà fins a l’estiu, per bé que Jordi Vilà estaria disposar a repetir, igual que Jordi Lloveras, de Guíxols des del Carrer (GdC), i Pere Albó (MES). A la CUP, el portaveu, Aniol Negre, diu que encara és aviat.

Pel que fa a forces sense representació, el PP –que va perdre l’únic regidor que tenia al ple fa tres anys– tornarà a presentar Abraham Albert Rodríguez. Però les aritmètiques futures podrien ser molt diferents si hi concorre Ciutadans, que en els darrers comicis no va presentar candidatura a Sant Feliu però fa mesos que cerquen nous militants i algú amb perfil d’alcaldable. Entre les novetats, un partit anomenat Cent per Cent SFG s’acaba de constituir amb intenció de presentar-se. De moment, un dels seus impulsors, Daniel Pedrero, avança que posen l’èmfasi en el patrimoni, el treball transversal –Pedrero prové del PP i altres dels fundadors, d’ERC– i en una “crítica constructiva”.

Balanç de l’actuació

Des de fora dels cercles polítics es valora el volum de feina engegat per l’executiu. El president de Guíxols Comerç i Turisme, David Novi, defuig la polèmica perquè l’aparcament subterrani no es faci al passeig marítim. “Que es faci on sigui, però que comencin les obres aviat i així evitarem, si hi ha un altre canvi de govern, la temptació de tornar a començar de zero”, admet.

Respecte als altres projectes, el representant de comerciants, hostalers i empreses de lleure creu que la reforma de Rius i Calvet pot rellançar el passeig marítim i l’obertura, per exemple, de nous restaurants, un segment en què les places de comensals justegen els caps de setmana i en temporada alta. Pel que fa a l’activitat turística i comercial, destaca l’entesa amb les àrees, però Novi recomana més feina en comú de Promoció Econòmica i Turisme –ara separades– i introdueix altres elements en les necessitats, com per exemple que es renovi el contracte d’escombraries i la captació de franquícies que puguin enfortir l’atractiu de la zona comercial o l’ordenació de les terrasses i l’ocupació de la via pública.

Un dels històrics del moviment veïnal, Josep Maria Vicens, ara al capdavant dels Amics del Museu, també destaca la transformació amb alguns “peròs”, com ara la col·lisió amb alguns elements del patrimoni –la tala dels oms de Rius i Calvet perquè les arrels haurien obligat a refer els plans– o el fet que la reforma de l’asil comenci pels jardins i no pas per la renovació i ampliació de les instal·lacions geriàtriques. I alerta que el govern “tira endavant els seus plans sense captar gaire el fil del carrer”.

D’altra banda,GdC i la CUP han capitalitzat l’oposició a invertir en el Museu Thyssen, una obra que fa una dècada majoritàriament il·lusionava però que ara, entitats com també la PAH, voldrien que no passés al davant de la construcció o adquisició de més habitatge social. Els diners provinents de la venda del llegat dels germans Anlló, on hi ha pendent encara la venda d’alguna propietat menor, haurien d’aplanar el camí a alguna inversió social. L’alcalde recordava divendres que havia fet comprometre els responsables de Patrimoni de la Generalitat a començar a distribuir els diners liquidats –uns 3 milions d’euros– abans no acabés 2017, però la destitució de l’executiu i els mesos sense Govern fins fa pocs dies per l’aplicació de l’article 155 han impedit avenços. Ara hauran de reprendre les converses.

Les frases

Hem viscut durant massa anys d’un passat daurat que no tornarà, cal un nou model turístic i amb ERC i el PSC hem afrontat projectes que ningú havia gosat fer
Potser ens fixem massa en el Thyssen o la Porta Ferrada mentre descuidem aspectes del patrimoni. És cert que el govern actual ha fet feina, però en alguns aspectes van molt a la seva
El contracte de neteja és l’assignatura pendent, reforçar la recollida selectiva i la feina quan toca. No pot ser que hi hagi menys servei a l’estiu, quan les necessitats es multipliquen

Carles Motas

ALCALDE DE SANT FELIU DE GUÍXOLS (TSF)

Josep Maria Vicens

AMICS DEL MUSEU

David Novi

PRESIDENT DE GUÍXOLS COMERÇ I TURISME



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Govern es persona en el recurs de l’Estat al TC contra la Llei de mesures fiscals i financeres

barcelona

Budó, sobre el rebuig del TC al recurs d’empara de Rull: “No ens sorprèn”

barcelona

El TC rebutja el recurs d’empara de Rull contra la sentència de l’1-O

Barcelona

El Parlament considera elegibles els candidats a senador del PSC-Units, ERC i JxCat

Barcelona

Sánchez: “L’estat d’alarma és el passat, cal mirar el futur”

Madrid

La Mesa del Congrés rebutja la petició de reconsideració de l’independentisme sobre la llei d’amnistia

Madrid

El PDeCAT veu “molt a prop” una repetició electoral

Madrid

Un bombardeig d’Israel pel llançament de coets deixa 24 morts a Gaza, nou d’ells nens

Brussel·les

Rufián diu que Asens “o menteix o no s’assabenta de res”

Madrid