Torra recorda Irla i insistirà a Sánchez per l’autodeterminació
El president visita la tomba del seu antecessor, mort a l’exili, i el posa com a referent per als catalans del 2018
Avisa el govern espanyol que la justícia internacional avala independències pacífiques
El president de la Generalitat, Quim Torra, mantindrà dilluns, en la reunió a Madrid amb el seu homòleg espanyol, Pedro Sánchez, que “el poble de Catalunya s’ha guanyat el dret a l’autodeterminació”, l’1-O, “també defensant-lo amb els seus propis cossos”. I per això ha rebut la darrera impugnació de la declaració del 9-N ratificada pel Parlament, per part del nou Consell de Ministres del PSOE, com una “mala notícia”. “Si realment s’ha obert una etapa diferent, volem tenir clar si ens trobem davant del Pedro Sánchez del diàleg amb Catalunya o del del 155”, va inquirir Torra, que va alertar de l’actitud de “judicialització” de l’executiu estatal socialista en la línia del govern del PP sortint. Fins i tot, va recordar que els populars no havien reimpugnat l’anterior aprovació de la declaració a la cambra catalana, després que el Constitucional deixés sense efecte la primera, el 2016.
Malgrat tot, el president vol donar una oportunitat al diàleg i també va voler reconèixer la importància de restablir ponts amb La Moncloa. Però mentre al Congrés dels Diputats la ministra Batet no tancava la porta a parlar de tot, Torra ahir es mostrava amatent a unes altres declaracions, de la ministra de la Defensa, Margarita Robles, que assegurava que la Constitució “no pot estar més ben defensada” que per l’exèrcit i la Guàrdia Civil. “Els millors defensors de la Constitució haurien de ser els ciutadans votant-la”, va etzibar Torra.
Referents de fora i l’exili
El nou president de la Generalitat va voler retre ahir un homenatge a un antecessor, el 127è, Josep Irla, amb una ofrena floral a la sepultura on descansen les seves restes des del 1981, a Sant Feliu de Guíxols. Amb l’acte, i davant un centenar de persones i membres de CDR que el van encoratjar a no fer “ni un pas enrere”, Torra va reivindicar l’expresident, mort el 1958 en l’exili a la Provença, com a “exemple formidable perquè els catalans del 2018 s’hi puguin emmirallar” després d’haver assumit la presidència del Parlament el 1938, en plena Guerra Civil, i la de la Generalitat després de l’afusellament de Lluís Companys.
Però també en l’escena internacional i en un horitzó temporal més proper, el president remetia a la resolució del Tribunal Internacional de Justícia sobre la independència de Kosova, que avalava perquè s’havia fet de manera pacífica i democràtica. És una de les claus que defensa davant la “gàbia constitucional espanyola”.
LA FRASE
Visita i contactes pel Museu Thyssen
Torra va centrar la jornada d’ahir a la comarca del Baix Empordà i, en el camí cap a la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell, que va presidir a la nit, va aprofitar per fer una llarga parada a Sant Feliu de Guíxols. Abans de passar pel cementiri, va visitar el consistori i es va reunir amb l’alcalde, Carles Motas, i els edils. I entre les converses i contactes, el govern local va posar sobre la taula dos dels reptes compartits amb la Generalitat, com són la liquidació del llegat intestat dels germans hotelers Joan i Francesc Anlló –morts sense hereus fa 15 anys– i el finançament del projecte de Museu Carmen Thyssen al municipi –amb els diners de l’herència–. El president va visitar l’exposició estival de la col·lecció i es va avenir a reprendre la interlocució entorn del projecte.
