Investiguen el govern de Vic per la crida independentista
El fiscal demana a l’Ajuntament si el missatge emès per megafonia és consensuat i el seu cost
També insta el de l’Ametlla de Mar a informar si un llaç groc malmès ha estat pagat amb fons públics
La fiscalia superior de Catalunya manté la seva croada per assolir la neutralitat dels espais públics, i ahir va emetre dos requeriments als ajuntaments de Vic i de l’Ametlla de Mar per aclarir si les seves iniciatives independentistes tenen el suport del ple municipal i si han suposat una despesa per a les arques municipals.
En el cas de l’Ajuntament de Vic, el fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, va informar ahir que ha obert unes diligències d’investigació en què requereix al govern local de la capital d’Osona que l’informi si la iniciativa d’emetre un missatge en suport dels presos polítics i de la independència de Catalunya des d’una megafonia situada en l’edifici consistorial té un acord del ple.
En les diligències, es detalla que el 31 d’agost passat es va rebre un atestat dels Mossos, en el qual detallen que hi ha una persona que els ha trucat per posar una denúncia per suposats “missatges ofensius” en escoltar aquesta crida independentista pels carrers de Vic, i informen la fiscalia per si pot ser constitutiu d’infracció penal.
Aquesta proclama, iniciada des de fa mes i mig i fins a la Diada, s’emetia cada tarda, i després d’un repic de campanes, es deia: “No normalitzem una situació d’excepcionalitat i urgència nacional. Recordem cada dia que encara hi ha presos polítics i exiliats. No ens desviem del nostre objectiu, la independència de Catalunya.” Fonts de l’Ajuntament de Vic, consultades per Efe, van precisar que el missatge difós per megafonia va ser consensuat amb les entitats sobiranistes Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, a més dels comitès de defensa de la República (CDR), perquè fos emès cada dia fins a la celebració de la Diada, dimarts passat. Després de la Diada, el missatge s’emetrà quan hi hagi concentracions ciutadanes a la plaça de Vic, com ara la que s’ha convocat per diumenge per reclamar l’alliberament dels presos polítics independentistes i en suport als membres del govern de Carles Puigdemont que s’han exiliat.
Paral·lelament, des de les festes de Nadal passades, les campanes del campanar de la plaça Major Vic repiquen la “crida al sometent” (antiga milícia ciutadana), que s’utilitzava per convocar la població a defensar la terra quan una vila estava en perill de ser atacada. En aquest cas, el compromís de l’Ajuntament de Vic, liderat per Anna Erra (PDeCAT), és que el repic de la “crida al sometent” es mantingui fins que els presos polítics surtin de la presó i els anteriors membres del govern a l’estranger puguin tornar a Catalunya.
Ara, davant la denúncia rebuda, el fiscal superior ha obert una investigació i ha encarregat als Mossos d’Esquadra que requereixin al govern de Vic que aclareixi si aquest missatge va ser acordat per una autoritat municipal i que s’aporti copia de l’acta administrativa; si la seva emissió ha comportat una despesa de fons de la corporació municipal, des d’instal·lar altaveus a l’elaboració del missatge, i que s’aportin les factures, i si ha estat autoritzat per un càrrec públic o funcionari, que se l’identifiqui.
Del mateix to és l’ofici que el tinent fiscal Pedro Ariche ha remès a l’alcalde de l’Ametlla de Mar, Jordi Gaseni (ERC), en el qual li requereix una còpia de l’acord de la corporació municipal que va autoritzar la instal·lació d’una estructura metàl·lica amb forma de llaç groc sobre un monument, que ha estat malmès, i si es va sufragar amb diners públics. El llaç groc figura al pedestal del monument Braços i rems, que decora l’interior d’una rotonda situada a la carretera TV-3025, a l’altura de la població tarragonina.
Aquest requeriment s’emmarca en les diligències d’investigació obertes per la fiscalia catalana, a finals d’agost, en què instava els Mossos a aclarir per què van identificar persones –que anaven encaputxades i portaven cúters– que treien llaços grocs en distintes poblacions del Baix Ebre. En el cas de l’Ametlla de Mar, tres agents de la policia local van denunciar vuit persones, entre elles el periodista i fundador de Cs Arcadi Espada, per “deslluïment de béns públics” per repintar amb aerosol vermell el llaç groc metàl·lic, traçant-hi la bandera espanyola.
Ara, el fiscal Ariche demana a l’Ajuntament que li detalli: el pressupost de l’execució d’aquesta obra del llaç; si va ser instal·lada per personal de la corporació municipal i, si ha estat arranjat, el cost de la seva reparació, i si la despesa és de les arques municipals, que “s’identifiqui” el responsable del govern local o el funcionari que “ha autoritzat els pagaments”.
“«Fugit» és correcte”, respon el Suprem a Puigdemont
El Tribunal Suprem ha resolt que dir fugit a l’expresident Carles Puigdemont és “adequat i en absolut desconsiderat”, i d’aquesta manera rebutja la seva sol·licitud que se’l qualifiqués com a processat absent o exiliat, tal com també van reclamar els exconsellers Clara Ponsatí i Lluís Puig.
En la resolució, coneguda ahir, la sala segona del Suprem respon a la petició d’aclariment o rectificació, formulada pels tres processats per rebel·lió, respecte a alguns escrits en els quals se’ls cita com a fugits, el que, segons el parer dels polítics catalans, resulta “impropi i desconsiderat”.
La sala indica que en la resolució qüestionada es parlava d’ells com a fugits o sostrets a l’acció de la justícia espanyola, que considera que “és la interpretació autèntica del terme fugits”. Els polítics van criticar una resolució de l’instructor, Pablo Llarena, en què se’ls esmenta com a fugits dues vegades. El segon cop en què s’utilitza el terme fugits és en la resolució vers la declaració formal de rebel·lia o no dels processats. Sobre això, la sala explica que, si la declaració de rebel·lia hagués estat efectuada quan es va dictar l’escrit, “hauria donat lloc a l’ús de l’expressió tècnica reu absent o declarat rebel”, però en no ser així era just el terme de fugit.
