Qui protegeix els acusats?

Els jutges no són infal·libles, ni immutables i, per descomptat, tampoc són intocables, encara que pugui costar de creure. El ciutadà que arriba a l’administració de justícia i s’enfronta a un procés no és cap joguina a mercè dels capricis dels senyors i senyores que vesteixen toga i punyetes, encara que en alguns casos de rabiosa actualitat política els fets portin a pensar el contrari. Hi ha mecanismes, la llei els estableix de manera molt clara, perquè als ciutadans se’ls respectin els principis bàsics del dret a la tutela judicial efectiva –consagrat a la Constitució Espanyola–, el dret al jutge natural i el dret a no ser víctima d’indefensió durant el procés. Qualsevol vulneració d’aquests preceptes pot comportar l’anul·lació del procés o un pronunciament favorable als interessos de qui ha de ser jutjat.

El principi general del dret a la tutela judicial efectiva suposa que l’administració ha de garantir que els ciutadans puguin accedir a l’administració de justícia en defensa dels seus interessos legítims si els consideren lesionats i, en cas que hi siguin portats per respondre d’alguna il·legalitat, tenen dret que se’ls garanteixi un procediment amb totes les garanties i sense generar indefensió. En aquesta armadura legal que ha de blindar d’influències malèvoles el desenvolupament del procés és molt important el concepte del dret a un jutge natural, que vol dir que els ciutadans han de ser jutjats no per un jutge nomenat de manera capriciosa, sinó per aquell que toqui, ja sigui per competència judicial o per tipologia del delicte, i sempre per repartiment, que vol dir que els casos arriben a la taula dels jutges de manera aleatòria.

Al marge d’aquests principis fonamentals, els jutges han de tenir un capteniment que els allunyi de tota sospita de conducta parcial, ja sigui per coneixement de les persones que hi ha en la causa, perquè hi poden haver tingut relació durant el procés d’instrucció del sumari o pel seu comportament personal que pot donar peu a pensar que per una qüestió ideològica no respectarà per igual els legítims interessos de les parts.

Per protegir els ciutadans d’aquestes possibles arbitrarietats hi ha el mecanisme de la recusació, regulat per la llei d’enjudiciament criminal i la llei orgànica del poder judicial, que estableixen en quins casos es pot demanar i com s’ha de tramitar un expedien de recusació d’un magistrat. La recusació no és automàtica i no sempre es dona la raó al ciutadà que es considera agreujat pel jutge que intervé en el seu cas. Una mostra d’això va ser l’intent, fins ara fallit, de l’advocat de Carme Forcadell de recusar el jutge Pablo Llarena en considerar que per unes manifestacions que havia fet mostrava una “concepció subjectiva sobre els fets jutjats”. La recusació, després de ser rebutjada pel Tribunal Suprem, ha arribat al Tribunal Constitucional, que debatrà sobre el fons de la qüestió.