Política

Punxa el referèndum pel canvi de nom a Macedònia

La participació del 34% en la consulta al país balcànic queda lluny del mínim per considerar vàlid el resultat

Fort revés al govern macedoni, la UE i l’OTAN, impulsors de l’acord amb Grècia

La majoria dels macedonis van donar, ahir, l’esquena a la proposta de canviar el nom del país balcànic per passar-se a dir Macedònia del Nord. Ho van fer boicotejant la votació sobre el nou nom. Només un 34% del cens electoral va anar a votar. D’aquesta manera, els resultats no es poden considerar vàlids, ja que s’havia fixat que la participació havia de superar el 50% per considerar la votació legítima.

El fracàs del referèndum representa un revés per a l’actual govern socialdemòcrata. El primer ministre, Zoran Zaev, va ser un dels impulsors de l’acord, firmat al juny amb el primer ministre grec, Alexis Tsipras, per posar fi a una disputa de gairebé tres dècades entre els dos països pel nom de Macedònia. La tensió entre els dos veïns es remunta al 1991 amb la desintegració de Iugoslàvia i la proclamació d’un nou estat amb el nom oficial de República de Macedònia. Aquesta denominació va enutjar Grècia, ja que la seva província del nord s’anomena Macedònia. El 1993, Macedònia va poder entrar a formar part de les Nacions Unides, però amb el compromís que el nom oficial en aquesta organització fos Antiga República Iugoslava de Macedònia. Arran de la disputa pel nom, Grècia ha bloquejat en diverses ocasions qualsevol intent d’aquest petit estat d’integrar-se a la UE i l’OTAN ja que Skopje volia entrar-hi amb el nom de Macedònia.

La baixa participació també representa un contratemps per a la Unió Europea, els EUA i l’OTAN, que havien mediat per aconseguir l’acord entre Grècia i Macedònia pel nom. En aquest últims dies, la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, Emmanuel Macron, entre d’altres, s’havien traslladat a Macedònia per demanar un vot favorable a la pregunta del referèndum: “És partidari de ser membre de la UE i l’OTAN acceptant l’acord entre la República de Macedònia i la República de Grècia?” Els impulsors del referèndum esperaven que el desig majoritari de la població macedònia de formar part de la UE fes que la qüestió més controvertida del canvi de nom quedés en un segon pla.

El boicot significa, a més, una patacada als plans de l’OTAN de seguir l’expansió als Balcans, una zona propera tradicionalment a Rússia. Macedònia quedarà juntament amb Sèrbia i Bòsnia-Herecegovina com els únics reductes balcànics fora de l’OTAN.

El principal partit opositor, el conservador Vmro-Dpmne, ha sortit reforçat del referèndum, ja que s’havia mostrat escèptic i fins i tot contrari a l’acord amb Grècia. El president de la República i dirigent d’aquest partit, Djordje Ivanov, ja s’havia negat a firmar l’acord al juny. Dijous, tres dies abans de la consulta, Ivanov va demanar obertament boicotejar-la. Ho va fer durant el discurs davant l’Assemblea General de l’ONU. Va considerar la proposta de canvi de nom “una trampa” i “una violació de la sobirania”. També va criticar durament la UE i els EUA per impulsar la votació. En diversos mitjans locals, alguns macedonis van explicar la seva decisió de boicotejar el referèndum com a resposta a la constant humiliació que pateixen de Grècia, que no els vol reconèixer com a nació sobirana.

Tot i que el referèndum no era vinculant, la jornada d’ahir representa un missatge clar de la població en un país on la participació electoral ha estat tradicionalment alta.

Escenari incert

En els darrers comicis parlamentaris del 2016, la participació va ser superior al 66% i en el referèndum d’independència del 1991, va superar el 77%. S’obre ara un escenari incert. L’acord del juny amb Grècia obligava el Parlament macedoni a modificar la Constitució per introduir-hi el nou nom del país. El govern hauria d’assolir que dos terços del Parlament aprovessin modificar la Constitució, cosa que significaria que alguns diputats del partit opositor haurien de votar a favor de la proposta. No serà, però, una tasca gens fàcil, i més encara després dels resultats d’ahir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’assessor de Forcadell en xarxes socials declara que feia tuits sense que ella els validés com un publicat l’1-O

Madrid

Simó recusa el president i un altre magistrat del TSJC en la causa contra membres de la mesa del Parlament

Barcelona

La fiscalia demana al Suprem que comuniqui a Congrés i Senat la “suspensió immediata” dels diputats empresonats

Madirid

Batet apunta a la suspensió dels diputats presos

Barcelona

Últims testimonis i primers pèrits en el judici de l’1-O

madrid

Saludats i a parlar

madrid

Àgora sense barrots

madrid

El tots contra Colau passa a la història

Barcelona

L’hospital i la reforma del passeig, punts clau a Palamós

Palamós