Sánchez porta al TC l’opinió del Parlament contra el rei
El president aparca els dubtes i ara vol blindar Felip VI
L’advocat de l’Estat de Rajoy no veia la possibilitat d’anul·lar, al març, el text que legitimava l’1-O
El govern etziba que el monarca no representa la voluntat popular
El govern que presideix Pedro Sánchez va acabar de desfullar la margarida al voltant de Felip VI i va concloure que la moció del Parlament que reprova el rei i defensa l’abolició de la monarquia mereix una impugnació al Tribunal Constitucional. Després dels dubtes legals inicials airejats pel mateix Sánchez en la recepció del 12 d’octubre sobre si hi havia possibilitat d’anul·lar la veu del Parlament –“no ha comès cap irregularitat ni cap il·legalitat”, perquè el text és “declaratiu i no té força jurídica”, va arribar a explicar el president espanyol–, ahir la vicepresidenta Carmen Calvo va anunciar que el govern recorrerà davant del TC contra l’opinió del Parlament expressada en el text d’En Comú Podem i aprovada amb JxCat i ERC, perquè la cambra “no pot intentar traçar la forma d’estat”.
El gir del govern arriba en ple xoc de versions al voltant de l’error de protocol de Sánchez el 12-O –es va quedar al costat del rei en lloc de saludar-lo i prou–, que, des de La Moncloa, la portaveu Isabel Celaá ha atribuït a un afany de Felip VI de tenir una reparació moral en forma de fotografia oficial amb els poders de l’Estat.
Tot i celebrar un Consell de Ministres extraordinari dilluns en què Celaá sols va dir que “s’està estudiant”, Calvo va defensar ahir la idoneïtat del recurs. “Som responsables i fiables. Proposarem un recurs al TC perquè un parlament autonòmic no pot intentar traçar la forma d’estat. No té cap sentit des del punt de vista jurídic, però sí que ha de tenir una resposta política”, va dir Calvo. En la mateixa recepció del 12-O en què Sánchez no veia la possibilitat d’anul·lar la veu del Parlament, Calvo ja es mostrava més combativa i avisava que l’ofensa al rei “no es pot deixar passar”, i ahir va ser ella qui va anunciar el recurs al TC, que divendres anirà al Consell de Ministres.
Opinió al Consell d’Estat
Segons va precisar la ministra Meritxell Batet, el pas previ serà demanar un informe al Consell d’Estat –no vinculant– que “donarà la viabilitat jurídica” per formalitzar el recurs. Els dubtes de Sánchez entronquen amb el que fins ara era l’opinió de l’Advocacia de l’Estat, que desestimava portar al TC textos declaratius sense rang jurídic. Sense anar més lluny, el ministre de Justícia de Mariano Rajoy, Rafael Catalá, admetia al març que no podia fer res contra la moció del Parlament que legitimava Carles Puigdemont i l’1-O perquè era un “text de voluntats”.
Que Sánchez combati judicialment el Parlament va sobtar el líder de Podem, Pablo Iglesias. “En democràcia encara és legítim que un Parlament digui «no estem d’acord amb el que va dir el rei», i el TC ha d’estar per coses més importants”, va defensar. “Al pas que anem, n’hi ha que voldrien posar-nos a la presó per haver dit que ens sembla més democràtic que el cap d’estat a Espanya es triï votant”, reblava. A ERC, Joan Tardà era rotund: “Si han d’anar al TC, que hi vagin. Però la llibertat d’expressió d’un parlament és intocable i sagrada. El PP, Cs i –per desgràcia– el PSOE estan entossudits a fer el femer cada cop més gran.”
Més judicialització
El president de la Generalitat, Quim Torra, va evidenciar la contradicció que suposa portar la qüestió al TC i alhora defensar, com va fer Calvo, que cal donar-hi una “resposta política”. “És d’una lògica remarcable: com que vols una resposta política, la portes a un tribunal. I així tot, bàsicament”, piulava Torra. Després de la reunió de l’executiu, la portaveu, Elsa Artadi, va recordar que el Parlament l’escull la gent i representa la voluntat popular; “el rei, no”. La també consellera de la Presidència va reiterar que, amb la decisió de presentar recurs, el govern de Sánchez “no és gaire diferent” del de Rajoy. “No fan cap favor a la imatge del rei”, va concloure.
LES FRASES
Iglesias buscarà el sí de Junqueras als pressupostos
Quan ERC i el PDeCAT viuen pendents de si la fiscal María José Segarra rebaixarà o no l’acusació de rebel·lió contra els presos polítics, el recurs al TC contra el Parlament posa un nou obstacle a Pedro Sánchez per tenir el vot independentista als pressupostos del 2019. Amb l’afany d’estovar ERC, el líder de Podem, Pablo Iglesias, visitarà aviat Oriol Junqueras a Lledoners per buscar el sí dels republicans.
Iglesias és conscient de l’excepcionalitat dels presos, però anima ERC a mirar més enllà. “La situació dels presos és un problema polític, però n’hi ha més: que els catalans no arribin a final de mes és un problema polític, i jo estic convençut que una formació d’esquerres no impedirà que els catalans puguin guanyar 900 euros de salari mínim, que s’apugin els recursos per a la llei de dependència, que es protegeixin els inquilins i que s’abaixi el preu del lloguer”, va assenyalar Iglesias. El PDeCAT, al seu torn, instava el líder morat a reunir-se també amb els seus presos i no només amb Junqueras. Sánchez necessita el sí del PNB i d’ERC i almenys l’abstenció del PDeCAT.
La portaveu del govern, Elsa Artadi, va advertir que l’executiu veu “complicat” aprovar els comptes de Sánchez amb el suport de l’independentisme, tal com va traslladar a la vicepresidenta espanyola durant el cafè breu que van fer la setmana passada a Barcelona: “No estem en una situació en què hagi afluixat la repressió.”
