Clam per la llibertat dels Jordis
Milers de ciutadans omplen places per reclamar la llibertat de Cuixart i Sànchez, que fa un any que estan en presó preventiva
El president Torra diu que només s’acceptarà la “lliure absolució” i l’executiu demana unitat
Un any d’injustícia i de vergonya però un any de dignitat entre reixes. Catalunya va sortir ahir al carrer per clamar per la llibertat de Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, i de Jordi Sànchez, expresident de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), empresonats ahir fa just un any per haver mitjançat en una manifestació pacífica davant la seu d’Economia durant els escorcolls del 20 de setembre. Arreu de Catalunya, i concentrats davant d’ajuntaments, omplint la plaça de Catalunya de Barcelona i davant de les presons de Lledoners, Puig de les Basses i Mas d’Enric, entre d’altres, els ciutadans van voler reivindicar la llibertat dels Jordis i denunciar l’ordre de presó preventiva ordenada per l’Audiencia Nacional, acusats d’un delicte de sedició. Una decisió qüestionada des de diferents estaments, com és el cas d’Amnistia Internacional, que en tornava a reclamar l’alliberament, o per veus autoritzades, com ara la de l’expresident del Tribunal Suprem, el Tribunal Constitucional i el Consell General del Poder Judicial, Pascual Sala, que en una entrevista a RAC1 assegurava ahir: “És molt difícil que pugui admetre’s l’existència d’un alçament públic i violent com el que caracteritza un delicte de rebel·lió segons el Codi Penal espanyol, per no dir que em sembla problemàtic que existeixi un delicte de sedició.”
En la carta que Jordi Cuixart va adreçar ahir als socis de l’entitat que presideix i, per extensió, a tots els ciutadans que li fan costat, els agraïa que durant tot aquest any de presó: “No m’hagi sentit sol ni un segon, tant jo com tota la meva família.” Cuixart va assegurar que no es penedia de res del que ha fet i, malgrat el sacrifici, confessava: “Ho tornaria a fer tants cops com calgui. I és per això que estic convençut que la desobediència civil continua sent un instrument legítim, pacífic i democràtic per transformar i millorar la societat”, assegurava. “Des de l’1-O, els ciutadans d’aquest país ens hem guanyat el dret a ser tractats amb tota la dignitat i respecte. Ni indults, ni estatuts d’autonomia”, deia.
Unitat d’acció política
Amb tot, Cuixart va reclamar la unitat d’acció polític de les forces sobiranistes perquè només quan s’està unit es té prou força. “És imprescindible que els partits polítics sobiranistes actuïn, d’una vegada per totes, des de la unitat d’acció i la responsabilitat col·lectiva. Soc molt conscient que un dels objectius de la repressió és la divisió, però cal ser conscient de les expectatives creades i, per tant, parlar des de l’empatia però també des de la sinceritat, amb tota claredat, a la ciutadania. L’èxit de la Diada, la reprovació del rei Felip VI al Parlament o els Cims per la Llibertat són l’exemple de la força de la unitat”, va dir.
Jordi Sànchez també va enviar un missatge en què deia: “Des de la presó continuem lluitant per la democràcia. I en el judici provarem la nostra innocència. Independentisme és no-violència.” En una carta que la presidenta de l’entitat, Elisenda Paluzie, va llegir a la plaça de Catalunya, Sànchez es va referir al fet que “la unitat sempre és fràgil i sense unitat tot serà més difícil”. “No us deixeu provocar per aquells que busquen la nostra ira. No caiguem en cap de les provocacions que l’extrema dreta i l’unionisme ens llancen. Oblidem-nos de la gent de Vox, dels amics d’en Rivera i els companys d’en Casado. Ja sabem que si fos per ells ens cremarien al mig de les places com ho feia la Inquisició”, va exclamar.
El vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, també a Barcelona, clamava: “No callarem davant tanta injustícia, davant aquesta farsa en què volen convertir el judici contra els presos polítics” i aprofitava per insistir a demanar també més unitat. Per Mauri, és una “greu irresponsabilitat” la desunió del sobiranisme.
El president de la Generalitat, Quim Torra, va insistir que “l’única sentència” que acceptaran per al judici a la causa de l’1-O és “la lliure absolució”. I hi va afegir que “quan arribi la sentència, si no és absolutòria, aquest poble s’unirà per respondre amb tota la radicalitat democràtica, com ho va fer l’1-O i el 3-O”. Torra encapçalava ahir la presència del govern a la manifestació. Que Cuixart i Sànchez continuïn a la presó un any després per un delicte que no van cometre és, per al govern, una revenja contra el conjunt de l’independentisme. “Cada dia que passa veiem com l’Estat perpetua aquesta injustícia i aquesta tortura”, va denunciar la portaveu de l’executiu, Elsa Artadi. “No hi ha delicte i haurien d’estar amb nosaltres. No es busca justícia, només revenja”, va resoldre la consellera de la Presidència després de la reunió del Consell de Govern.
Artadi va subscriure la crida a la unitat que van fer ahir Cuixart i Sànchez. “Creiem que és indispensable que hi hagi unitat estratègica. És una crida per a tot el moviment independentista”, va recalcar. Al seu costat, el conseller d’Acció Exterior, el republicà Ernest Maragall, va assentir abans d’arrodonir que “és clar que el govern se sent interpel·lat” pel missatge de Cuixart. Maragall va qualificar aquests dotze mesos de presó com “l’any de la ignomínia”.
