Conflicte diplomàtic amb Bèlgica
Flandes veu “molt hostil” la retirada de l’estatut de diplomàtic del seu representant a Espanya
Borrell no n’acreditarà més
L’ambaixador destitueix per “greuges” a la bandera espanyola el cònsol a Catalunya
El ministre de la internacionalització del conflicte català, Josep Borrell, va admetre ahir l’existència d’una crisi diplomàtica entre l’Estat espanyol i Flandes i, per extensió, amb Bèlgica, després d’haver-la magnificatamb la decisió de retirar l’estatus diplomàtic al delegat del govern de Flandes a Espanya, André Hebbelinck.“Ja és un conflicte diplomàtic, no traurem importància a les coses. Espanya no pot permetre’s que, una vegada i una altra, el president d’un parlament digui que som un país que ha de ser expulsat de la Unió Europea”, va argumentar el titular d’Afers Estrangers, referint-se a les crítiques del president del Parlament de Flandes, Jan Peumans, que la setmana passada va dir que empresonar polítics converteix Espanya en un estat “incapaç de complir les condicions per formar part d’una Europa democràtica”. Borrell va advertir que Madrid no acreditarà com a diplomàtic “cap altra persona” del govern flamenc. “Si demà ens presenten un altre representant tampoc l’acreditarem”, va sentenciar.
El govern de Flandes va lamentar en un comunicat la retirada de l’estatus diplomàtic a Hebbelinck, així com de no acreditar cap persona que realitzi aquesta funció en el futur, perquè “és contrària al principi de respecte al dret dels ciutadans i els seus representants electes a expressar la seva opinió lliurement”.
Tant el govern com el Parlament flamencs van reafirmar ahir la seva posició respecte als presos polítics, reivindicant la llibertat d’expressió davant les represàlies de Borrell. El xoc amb l’Estat espanyol ha generat tal polèmica a Bèlgica que el ministre president de Flandes, Geert Bourgeois, va comparèixer a la tarda a la cambra flamenca per donar explicacions sobre el “greu incident diplomàtic”. Bourgeois va qualificar de “molt hostil” la reacció espanyola. “En aquest Parlament hi ha unanimitat, a la dreta i a l’esquerra, a dir que la decisió d’Espanya és desproporcionada”, va defensar Bourgeois en declaracions a la premsa després del debat.
Tanmateix, en un to més conciliador, el líder flamenc es va mostrar confiat en el fet que es pugui resoldre la crisi entre Flandes i Madrid amb “diàleg”. Ara bé, va recordar que “Bèlgica és un estat federal on Flandes també té estatus diplomàtic”. En aquest sentit, el cap del govern flamenc ja ha demanat una cita amb l’ambaixadora espanyola a Bèlgica per discutir aquest tema i espera que el govern federal també faci la seva part cridant a consultes els espanyols.
Respecte a aquesta qüestió, Borrell va rebutjar ahir que l’ambaixadora espanyola a Bèlgica pugui ser citada pel president de Flandes. En aquest sentit va subratllar que l’ambaixadora ho és “davant el regne de Bèlgica” i va afegir que, en tot cas, si algú l’ha de cridar, ha de ser el ministre d’Afers exteriors belga, Didier Reynders. Un portaveu d’aquest ministre va indicar que Reynders no té intenció de convocar l’ambaixadora i va afegir que “si el govern flamenc té missatges que vol passar a Espanya, el Ministeri d’Exterior belga està disposat a fer-ho”.
Per la seva part, el primer ministre belga, Charles Michel, va negar ahir que existeixi un conflicte diplomàtic entre Bèlgica i Espanya “a àmbit federal” i va argumentar que és “responsabilitat” de Flandes gestionar la relació que manté amb l’Estat espanyol i de Madrid decidir com organitza les relacions amb les entitats federades d’acord amb els tractats internacionals. També va insistir que ell respecta “l’autonomia” de Flandes.
El Ministeri d’Afers Estrangers ja ha convocat tres cops en menys d’un mes l’ambaixador belga a Madrid, Marc Calcoen, pel suport de Peumans a l’independentisme català.
Per la seva banda, el protagonista d’aquest xoc diplomàtic tampoc va retrocedir en les seves posicions per la decisió espanyola. “Encara vivim en una democràcia i puc dir al meu país el que crec”, va assegurar Peumans ahir en una entrevista a la ràdio pública flamenca Radio 1. A més, el polític de la Nova Aliança Flamenca (N-VA) –la principal força de Bèlgica, que sustenta la coalició de govern– va acusar Borrell d’haver mentit a l’hora de justificar la retirada de l’estatus diplomàtic a Hebbelinck i va afirmar que durant l’acte d’inauguració de l’exposició La revolta de les urnes –dimecres a la seu del Parlament flamenc– no va fer cap paral·lelisme entre el cas català i el de Bòsnia.
Coincidència o no, Borrell ha encès un foc en el flanc català en un moment en què està tenallat per l’escàndol creixent per l’expedient sancionador que li va obrir la Comissió Nacional del Mercat de Valors per la venda d’accions d’Abengoa per 9.030€ el 2015 “fent ús d’informació privilegiada” mentre era conseller de la companyia energètica. El ministre va anunciar ahir que no recorrerà contra la sanció amb l’argument que per acudir als tribunals hauria de passar “necessàriament i inevitable” per un recurs previ d’alçada davant del Ministeri d’Economia i això plantejaria l’“anòmala situació” que un ministre recorregués davant del govern del qual forma part. “No em sembla políticament correcte perquè pot ser presentat com un conflicte d’interessos i qualsevol resolució del recurs donaria lloc a interpretacions políticament interessades.”
El cas és que no recórrer suposa l’admissió d’haver fet ús d’informació privilegiada.
Destituït el cònsol grec
D’altra banda, Borrell va anunciar ahir que Grècia ha destituït el seu cònsol honorari a Catalunya, Aragó i Navarra, Fernando Turró Homedes, “perquè ha fet greuges a la bandera” espanyola. Borrell ho va dir en resposta a la senadora d’ERC Laura Castel Fort en el marc d’una sessió de control a la cambra alta. Borrell va explicar que Turró ha estat destituït per l’ambaixador de Grècia i que els suposats greuges a la bandera els va fer “al carrer”. Després de preguntar als senadors si aquesta actitud els semblava “normal”, el ministre d’Exteriors va opinar que “un ciutadà pot fer el que vulgui”, perquè a Espanya hi ha “una llibertat d’expressió tan ampla que permet cremar la bandera nacional o la imatge del rei”. Però “un cònsol, no”, va afegir. “I si jo m’assabento que un cònsol ho fa, per descomptat que truco a l’ambaixador del país corresponent i li demano la destitució”, va afegir sense especificar si en aquest cas ha trucat o no. “I de vegades no fa falta, perquè l’ambaixador se n’ha assabentat i ho fa sol”, va indicar.
LA FRASE
El govern, vetat per un llaç groc
El Consell General del Poder Judicial va interrompre ahir la intervenció per videoconferència de la directora general de Modernització de l’Administració de Justícia, Montse Muñoz, en una reunió a la qual havia estat convocada per tractar les clàusules terra. El motiu d’aquest veto va ser la seva determinació a no treure’s el llaç groc que portava a la solapa, tot i que li havien sol·licitat telefònicament, fins a tres vegades, que se’l tragués amb la finalitat de garantir la “neutralitat” durant la reunió. La consellera de Justícia, Ester Capella, va expressar unes hores després en una carta enviada al president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, la seva “perplexitat i incredulitat per la discriminació per motius ideològics” de què va ser víctima la representant de la Generalitat, i també va qualificar d’“inadmissible” la desconnexió de la videoconferència impedint la participació de Catalunya. “Voluntat de diàleg, tota, voluntat de deixar-nos humiliar, mai”, afegia, exigint a Lesmes una “rectificació immediata”. La reunió es va celebrar a Madrid i hi estaven convocats representants de totes les comunitats autònomes amb competències en justícia.