Política

L’est posa a prova els fonaments d’Europa

Brussel·les veu “un risc real” de retrocés democràtic a Romania

Les reformes judicials de Varsòvia, Budapest i Bucarest preocupen el bloc europeu

Brussel·les tem un efecte dòmino a l’est d’Europa de deteriorament democràtic. Les cada cop més freqüents intrusions a la justícia en les exrepúbliques satèl·lit de la Unió Soviètica són un examen per als fonaments democràtics del bloc europeu. Primer Polònia, després Hongria i ara Romania desperta preocupació entre els líders europeus. Actualment, la Unió Europea té dos expedients oberts a Varsòvia i Budapest per haver posat en risc la separació de poders amb controvertides reformes del sistema judicial. Moviments similars a Bucarest comencen a despertar nerviosisme a Brussel·les, on amb prou feines poden apagar dos focs alhora.

El Consell d’Europa va alertar el passat 19 d’octubre que els canvis en el codi penal de l’executiu socialdemòcrata romanès de Viorica Dancila eren “preocupants” perquè “debiliten l’efectivitat judicial per lluitar contra els delictes de corrupció” o del crim organitzat. “Ara existeix el risc real que hi hagi un retrocés que no només perjudicaria la democràcia romanesa, sinó també el lloc que ha construït com a estat membre de la UE”, va admetre també dies després el vicepresident de la CE i responsable dels drets fonamentals, Frans Timmermans, en el darrer debat sobre Romania a l’Eurocambra. Un avís que va ratificar el màxim responsable de l’executiu europeu, Jean-Claude Juncker.

Problema de l’est?

Segons l’últim l’índex de l’Economist Intelligence Unit, el bloc de l’est registra les pitjors notes sobre democràcia dins la UE. L’expert en dret europeu de la Universitat de Groningen Dimitry Kochenov considera que aquestes derives antidemocràtiques no són un problema “per se” dels països de l’est del bloc europeu però admet que envien una imatge “preocupant” d’aquesta regió. En aquest sentit, creu que les “democràcies menys consolidades i més joves” són més vulnerables a experimentar problemes amb l’estat de dret. Per la seva banda, l’expert en política europea del German Marshall Fund Martin Michelot no creu que sigui un problema “específic de l’est” però reconeix que “els contrapesos són més dèbils” per la història recent d’aquests països. “Certament això juga un paper”, admet.

Por del contagi

L’executiu europeu ja en té prou amb Polònia i Hongria per obrir ara un altre front que pugui donar una imatge d’impunitat davant les transgressions de l’estat de dret i la democràcia al club europeu generant un efecte dòmino. Michelot marca la República Txeca o Eslovàquia com les següents a la llista. Tanmateix, Kochenov alerta que Occident tampoc és immune: “Cap sistema és per definició segur.”

Segons els experts, actualment la UE disposa de dos tipus d’eines per frenar aquestes derives: una de legal i una altra de política. En el terreny jurídic, els diversos casos davant del Tribunal de Justícia de la UE per les reformes de Polònia i Hongria podrien obrir la porta a penalitzacions pel fet de posar en risc la independència judicial dins la UE. En l’àmbit polític hi ha l’activació del procediment per suspendre el dret de vot d’un estat membre al club europeu. Ara bé, aquest procés requereix que tots els socis europeus es posin d’acord a sancionar un país i, per tant, si està en marxa a dos països alhora, Brussel·les es queda sense “marge de maniobra” perquè tots dos es donen suport l’un a l’altre.

Per això, les cancelleries més molestes amb les tendències autoritàries a l’est i els tecnòcrates europeus s’han tret de la màniga un altre instrument: l’econòmic. Amb vista als nous macropressupostos europeus del 2021, Brussel·les vol vincular els fons regionals al compliment dels principis democràtics i l’estat de dret. Amb l’amenaça de tallar l’aixeta esperen incentivar un canvi d’actitud.

Més enllà de com evolucionen els casos particulars, Kochenov creu que el que s’està posant a prova és la capacitat del bloc europeu de salvaguardar els seus principis i valors democràtics. “El problema principal és com garantir que la Unió Europea com a organització supranacional es manté davant una deriva autoritària d’estats membres”, afirma l’expert en dret europeu. Així doncs, creu que en el fons “és un procés positiu” perquè aquestes lliçons ajudaran Brussel·les a enfrontar-se a futurs problemes similars.

[A Romania] Ara existeix el risc real que hi hagi un retrocés
Frans Timmermans
vicepresident de la CE i responsable dels drets fonamentals

LES FRASES

El problema és com garantir que la UE com a ens supranacional es manté davant una deriva autoritària
Dimitry Kochenov
expert en dret europeu de la Universitat de Groningen

Divisió est-oest sobre la religió i les minories

La població europea està dividida sobre el paper de la religió, els drets de les minories o qüestions socials com el tema de l’avortament. Als països del centre i est de la Unió Europea menys de la meitat de la gent estaria disposada a acceptar els musulmans o els jueus a la seva família, segons un últim estudi del centre d’opinió nord-americà Pew Research Center. Per contra, més del 60% dels occidentals diuen que sí que ho farien. El mateix patró s’aplica quan als enquestats se’ls pregunta pel matrimoni homosexual.

L’informe també destaca que els centreeuropeus tenen més tendència a veure la religió cristiana com “un component central de la seva identitat nacional”. “Considerades en conjunt aquestes i altres preguntes sobre la identitat nacional, les minories religioses i la superioritat cultural semblen indicar que hi ha una divisió europea amb alts nivells de nacionalisme religiós a l’est i una major obertura cap al multiculturalisme a l’oest”, s’afirma en aquest estudi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Parlament es blinda per la compareixença dels presos

barcelona

Jordi Sànchez fa efectiu el seu primer permís

sant joan de vilatorrada

Johnson s’engalana per al ‘Brexit’

Londres

Soldats de fortuna

Moscou
EL RADAR

Un món de dos o de tres?

La junta electoral provincial desestima el recurs de Torra

barcelona

La Junta Electoral Provincial rebutja el recurs de Torra per “manca manifesta de fonament”

Barcelona

Albiach demana “no caure en les provocacions” i recorda que Torra pot ser president sense l’acta de diputat

Sant Carles de la Ràpita

Jordi Sànchez surt de la presó de Lledoners en el seu primer permís penitenciari de 48 hores

Sant Joan de Vilatorrada