El 155 bloca 1.800 milions
L’informe sobre la intervenció del govern espanyol a la Generalitat el considera un “fracàs” amb conseqüències greus i negatives per a l’autogovern
La paralització d’ajudes va afectar més d’un miler d’entitats socials
El 155 va deixar el govern sense capacitat de defensa jurídica
Els 218 dies d’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola per intervenir la Generalitat de Catalunya des que es va aprovar al Senat, el 27 d’octubre de l’any passat, ja tenen una traducció econòmica que s’enfila fins als 1.800 milions en el pressupost de l’administració catalana, ja sigui per bloqueig, pèrdua de partides o endarreriments. Així ho recull l’informe que va presentar ahir el comissionat per al Desplegament de l’Autogovern, Pau Villòria, al Consell Executiu del govern.
L’aplicació del 155 va ser “una intervenció àmplia i en tota regla de la Generalitat i va afectar de manera negativa tots els àmbits” d’acció del govern i la institució, en paraules del mateix Villòria. També va admetre que no era “fàcil quantificar de manera exacta” la incidència econòmica de la intervenció de l’Estat, ja que també s’hi hauria d’afegir l’impacte en l’economia global provocat directament o indirectament a tercers, ja siguin empreses, proveïdors, entitats o ciutadans, entre d’altres.
Villòria, que durant l’aplicació del 155 era el secretari general del Departament d’Empresa i Coneixement, va xifrar en més de 130 milions d’euros l’impacte directe en els comptes en “despeses innecessàries i partides perdudes” pel control del govern espanyol, que va anul·lar la capacitat financera de la Generalitat, a més de la capacitat de defensa jurídica dels seus interessos, com ara la possibilitat de recórrer contra els acords del Senat que comportaven la implantació de l’article 155. El comissionat va admetre que no podien donar una quantitat concreta, perquè els supòsits eren molt diferents, i considerava que caldria agregar-hi els recursos perduts per indemnitzacions a treballadors acomiadats, despeses de cancel·lació de contractes de lloguer, adaptació als sistemes d’informació del govern espanyol... En qualsevol cas, Villòria va deixar clar que la intervenció “per la via coactiva”, deixant de banda altres solucions per la via de la negociació i el diàleg, va ser “un fracàs”.
El document, de 83 pàgines, recull totes les afectacions que els tretze departaments de la Generalitat han inclòs en 477 formularis seguint una sèrie d’indicadors, com ara els àmbits d’actuació, el període d’afectació i el cost econòmic, entre d’altres, però també les possibles accions de reparació. Es compleix així un dels objectius pels quals es va nomenar Villòria per al càrrec, el 26 de juny. Anteriorment, també s’havia tingut en compte la informació proporcionada per l’associació Servidors.cat, el síndic de greuges i l’Assemblea en Defensa de les Institucions Catalanes (ADIC) de la Generalitat, entre d’altres. Partint de tot el que van recollir els departaments, es va dividir l’informe en deu àmbits d’afectació, i la majoria de formularis recollits corresponen a temes de governança i representació institucional (116). Tot seguit, figuren les afectacions en ajuts, subvencions i beques (70); en convenis de col·laboració (56); en inversions, compres, serveis i subministraments (51); control financer i impacte econòmic (44); en estratègia, planificació i aprovació de plans i programes (41); difusió i comunicació (35); impacte normatiu (29); increment de la burocràcia (22), i indefensió de la Generalitat (13). De totes aquestes afectacions, es considera que un 40% van tenir una afectació greu i un 14%, molt greu. El govern preveu que el 18% del total no es podran reparar.
Destitucions i ajudes
En l’àmbit institucional, la intervenció va suposar la destitució de 234 treballadors públics, sense comptabilitzar-hi les baixes voluntàries –33 alts càrrecs, 139 d’eventuals, 11 d’alta direcció, 50 de personal laboral i un funcionari–, 90 dels quals ja han estat restituïts, va explicar Villòria –la majoria, de les delegacions de l’exterior i el personal del Diplocat–. També van suprimir el pla de missions empresarials i les ajudes a empreses, i la destitució del govern va deixar sense representació institucional reunions com la del Patronat i comissions del Mobile World Congress. Estratègies i plans efectuats amb el consens d’agents socials, culturals, polítics i econòmics també es van aturar, com el de formació permanent del professorat, que afecta 60.000 docents.
En clau financera, els comptes bancaris es van bloquejar, no hi havia disponibilitat de crèdit i, segons Villòria, es va incrementar la burocràcia i es va alentir la tramitació d’expedients per adaptar-se a les demandes i els protocols dels ministeris de torn. Per exemple, es va paralitzar el conveni amb el Consorci Hospital Clínic per a la vigilància epidemiològica. Així mateix, els Mossos d’Esquadra no van poder accedir als diners dels fons reservats per a la lluita contra el terrorisme. Tota aquesta burocràcia també va afectar la compra de subministraments i inversions com ara les dels fons europeus Feder, i va provocar que més d’un miler d’entitats socials tinguessin paralitzades les línies de subvenció per un import d’11,9 milions. Per Villòria, això ha tingut incidència en aquestes entitats, que han hagut de modificar actuacions, amb tensions de tresoreria, i recórrer a crèdits. En l’àmbit normatiu, fins a 46 iniciatives legislatives en tràmit parlamentari es van aturar, a més de nou projectes de llei i 37 proposicions de llei en tràmit.
L’informe mostra que algunes afectacions en inversions, compres, serveis i subministraments no tenen possibilitat de reversió, com ara la contractació anual del servei de monitors de suport a l’alumnat amb necessitats especials i el fet que el Ministeri d’Educació ho aprofités per renovar els concerts sense tenir en compte els criteris pactats entre JxCat, ERC i la CUP.
Puigdemont, a Palau
Ahir a la nit, el president de la Generalitat, Quim Torra, va anunciar la seva voluntat de col·locar una placa al saló Sant Jordi del Palau que digui que “durant 7 mesos la Generalitat va ser mantinguda des de l’exili per Puigdemont i que s’ha pogut recuperar darrerament”. “Amb el 155 ens van segrestar el govern i les institucions que en neixen”, va dir el president en la commemoració dels 40 anys del restabliment de la Comissió Jurídica Assessora.
LES FRASES
LES XIFRES
Proposta de cimera de governs
La portaveu del govern i consellera de la Presidència, Elsa Artadi, va proposar ahir que hi hagi una cimera del govern de Pedro Sánchez amb el de la Generalitat el dia 21 de desembre, coincidint amb la reunió del Consell de Ministres que s’ha de fer a Barcelona, tot i no tenir-ne confirmació oficial. L’objectiu seria que en aquesta “cimera bilateral de governs” es pugui debatre la situació i les “possibles solucions polítiques al conflicte” a Catalunya. En aquest sentit, espera que l’executiu espanyol “no vingui a fer turisme ministerial”. Artadi, però, va reiterar que el govern parteix d’un escenari amb “presos i exiliats” i altres membres “amenaçats” d’acabar també a la presó.
Després de la reunió del Consell Executiu del govern, la portaveu va explicar que dimarts que ve tenen previst denunciar el Tribunal Suprem davant la fiscalia per la seva actuació en l’impost de les hipoteques perquè investigui si el president del Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, i el president de la sala 3 del contenciós administratiu del mateix Suprem, Luis María Díez-Picazo, han comès algun fet delictiu.