“No busquem pactes orgànics fora de Comuns”

És una renúncia política. Des de fa temps una part de l’espai creu que hi ha pressió sobre posicions sobiranistes desacomplexades, que són les que van fer néixer Catalunya en Comú. Per altra banda, un replegament en maneres de fer, en lògiques que ens allunyen més del partit nou i ens apropen més a vicis i inèrcies. Una de les missions dels comuns era allunyar-nos dels partits tradicionals i plantejar que havien de ser oberts per connectar amb la societat. Malauradament aquestes lògiques fan inevitable que jo renunciï com a portaveu.

No puc explicar més enllà del que ell va dir: que marxava per un esgotament personal. Un esgotament que comparteixo perquè el projecte de Catalunya en Comú ha estat molt complex, perquè una gent vam convidar certs actors polítics a formar part d’un projecte superador. La missió dels que ens hem quedat és apuntalar un espai que tenia un esperit guanyador, que va aconseguir molt bons resultats a través de Domènech al Congrés i que, malauradament, s’ha anat empetitint. Domènech va marxar tip de tots nosaltres i està bé que descansi.

No vull vincular la seva marxa amb res. Quan vulgui parlar, parlarà. Els que ens hem quedat volem reivindicar un llegat que neix el 8 d’abril en una assemblea fundacional que vol representar un nou sobiranisme, no supeditat sempre al lideratge conservador que ha governat Catalunya durant dècades. Una nova esquerra amb una agenda de polítiques públiques que sacsegi el que s’ha fet fins ara al país, però també noves maneres de fer política quan molta gent s’ha allunyat dels partits. Aquests són els objectius d’una plataforma com Sobiranistes.

Nosaltres vam convidar EUiA, ICV, Barcelona en Comú i Podem a crear un projecte superador. Els partits ens van demanar temps per fer la transició i ho vam respectar. Després del 21-D es fa la diagnosi que els resultats no són prou bons, en part, perquè hem fet equilibris interns i hem mirat poc què se’ns demanava com a força sobiranista des de fora.

Es fa un consell nacional en què tot l’espai l’assumeix, però, quan es renova la direcció, en comptes de fer un pas endavant per obrir-se a nous perfils, es fa un replegament amb pactes de despatx, una temptació d’homogeneïtzació, d’arraconament de posicions desacomplexadament sobiranistes. En aquest moment crec que tocava ser generós i molts actors no ho són. Les inèrcies no són atribuïbles només a ICV.

Ser sobiranista no és només defensar un referèndum acordat. Vol dir assumir que l’1-O i el 3-O són moments constituents, oportunitats per decidir en un futur proper la relació amb l’Estat. Hem tingut molts problemes per reivindicar aquest llegat. Mentre les bases estaven defensant col·legis electorals, teníem una direcció amb molta resistència a reconèixer que s’hi participava. De fet, va haver-hi una consulta. Jo comparteixo que l’1-O no era el referèndum definitiu però sí que era una gran oportunitat. Era un exercici de sobirania en què hi havíem de ser i una part de l’espai no ho creia. Aquesta resistència ens deixa de fer creïbles com a força sobiranista.

Diferencio una formació de l’altra. Barcelona en Comú, afortunadament, ha estat molt menys vulnerable a les fronteres dels partits i ha aconseguit una lògica superadora.

No busquem aliances orgàniques. Volem compartir diagnòstic i horitzons de futur amb altres forces polítiques i estem en un moment de treballar grans consensos com l’antirepressiu, el referèndum i la sortida de l’atzucac on està el país. O fins i tot com construïm un nou país des de l’esquerra. Això és interessant que ho compartim amb altres forces sobiranistes amb qui tenim el deure de construir-lo, tothom des del seu prisma. Però això és el que també hauria d’estar fent Catalunya en Comú.

En la mesura que ens moguem en grans consensos –plantar-nos davant la repressió i els empresonaments o decidir lliurement el nostre futur– serem capaços de tirar endavant. No he compartit mai l’estratègia unilateral que defensa la CUP. En això no ens posarem d’acord, però sí en l’impuls d’una banca pública o sobre una hisenda pròpia solidària. Crec que no ho diem nosaltres sinó que el sentit comú del país ja no es troba en la via unilateral.

ERC ha triat JxCat per governar. Dependrà de l’estratègia que vulgui tenir. Els hem vist fer molt tombs. Darrerament ha vingut a posicions nostres de moure’s en els grans consensos. La via unilateral s’ha demostrat fracassada i com més aviat girem full, més aviat estarem en condicions de llaurar un futur junts. ERC té una oportunitat amb el pressupost en taxes universitàries o sanitat pública.

La millor manera per aconseguir-lo és tenir una estratègia clara, no una que faci tombs. Tot i defensar el diàleg, crec que Torra vol insistir en aquesta via i ERC està en una altra. Prefereixo parlar de referèndum efectiu –amb garanties i reconeixement– que acordat. Les aliances internacionals estaven poc treballades i també es va colpejar Podem de manera contraproduent. En la mesura que aconseguim més aliances arreu, estarem més a prop. I com ho aconseguirem? Sent molts.

No. No té cap voluntat orgànica. Ara per ara és una plataforma per influir i redreçar el rumb a Catalunya en Comú i per apropar-se als sobiranistes de fora.

Sempre que es pot avançar–i aquest pressupost ho permet– s’hi ha de donar suport. Ara, no donem cap xec en blanc al PSOE. Nosaltres hem acordat unes millores per a les condicions de vida de la gent i, amb aquesta legitimitat, li posem pressió perquè rebaixi les penes als escrits d’acusació contra els polítics empresonats a través de la fiscalia. La justícia ha de ser justa i estem en una situació profundament injusta, independentment que s’aprovi el pressupost.

Ha d’haver-hi un punt i a part amb la política del PP. Si vam ser capaços de fer fora lladres i corruptes, hi ha oportunitats perquè el PSOE pugui fer gestos. Té marge per fer-los a través de la fiscalia. El PSOE ha de deixar d’estar acomplexat per Ciutadans i la ultradreta.

És un gran exemple de palanques de canvi àmplies que poden transformar l’entorn més proper. No volem sopes de lletres. És el que Catalunya en Comú hauria de desitjar. No volem calcar projectes. Hi ha valors que es comparteixen però no és el mateix una llista per a Ripollet, per a Sabadell o per a Badalona. Però han de ser candidatures amb una lògica superadora de sigles, que tinguin lideratge de persones i la candidatura que es va fer a Badalona s’ha de repetir i és un exemple a exportar. No creiem que hi hagi cap altre opció millor que Dolors Sabater per combatre García Albiol

No crec que tingui a veure. Els pressupostos de l’Estat contribueixen a avenços socials a Catalunya. Si En Comú Podem ha pogut moure el PSOE en avenços socials, amb les forces independentistes també hauríem de poder moure’l per aturar la repressió que existeix. Cal compartir més lluites i no supeditar les unes a les altres. Però crec que això va a part de les aliances municipals, que en alguns casos poden ser amb el PSC. S’haurà de veure en cada municipi.