Política

EUDALD CALVO

ALCALDE D’ARGENTONA

“Estem retrocedint, ens cal un relat del que ha passat”

“Alguns han donat un cop de porta a fer una llista unitària, però en molts altres llocs hi estan treballant i espero que es cristal·litzi. Seria estrany que fóssim els únics”

“Encara que siguem tres partits, la societat civil i les entitats, tothom està il·lusionat per treballar, però pocs es volen posar al capdavant, perquè fa molt de respecte”

L’alcalde més jove
Nascut a Argentona el 1986, és l’alcalde més jove que ha tingut mai el municipi. Militant de la CUP, va accedir a l’alcaldia gràcies als vots d’ERC, el PSC i ICV i va pactar amb ERC i ICV, grups amb els quals tornen a sumar per fer una llista unitària de cara a les municipals. Calvo també ocupa la vicepresidència segona a l’Associació de Municipis per la Independència.
Fins que Waterloo i Lledoners no facin un relat conjunt per fer autocrítica, avancem a cegues

Des d’Argentona s’han avançat amb una candidatura unitària per a les municipals. Ara treballen en el programa, a escollir candidats i a posar-se un nom.

Sou pioners per ara. Qui sou?
Participem en la candidatura ERC, CUP i ICV, l’ANC i el CDR, que es van fixar la prioritat d’arribar a l’acord de presentar-nos junts. En les converses inicials, també hi van participar el PDeCAT i TotsxArgentona, però al final es van retirar.
Amb quins arguments?
Diferents. TotsxArgentona és una agrupació d’electors en què no tothom és independentista i també va ser la llista més votada... En el ple actual, sumem catorze regidors i ells en tenen sis. Potser anant junts veuen complicat tornar a repetir tants regidors. El PDeCAT ha nascut coix a Argentona quan el 2015 van decidir no presentar-se. Els ha costat arrencar i volien mesurar la força en un poble històricament convergent.
Hauria estat viable un programa amb el PDeCAT?
Ens hauria estat més complicat pactar, perquè hi ha diferències ideològiques importants en temes socials. En les reunions s’havia donat alguna discussió, mentre que la resta, CUP, ERC i ICV, ja ens hem posat d’acord treballant junts aquest mandat.
Hi haurà guerra de partits per decidir candidat?
Això als pobles no ens passa. No tenim baralles, ni ens cal fer primàries, perquè ens costa cobrir els primers llocs. Encara que siguem tres partits, la societat civil i les entitats, tothom està il·lusionat per treballar, però pocs es volen situar al capdavant perquè fa molt de respecte.
Li faria il·lusió?
Jo hi estic disposat, no ho he negat mai. També és cert que no s’ha discutit i per ara no hi ha res tancat. Tenim clar que no serà un problema ocupar els primers llocs.
Li consta que surtin altres candidatures unitàries?
Com en molts altres pobles, l’ANC i els CDR, i en alguns llocs també Òmnium, han impulsat el que creuen que és millor amb aquesta llista unitària independentista. Alguns han donat un cop de porta, però en molts altres llocs hi estan treballant i espero que es cristal·litzi. Seria estrany que fóssim els únics. Estan discutint la CUP amb ERC, amb els comuns, Som Alternativa i la CUP, ERC i ICV, com a Argentona.
A escala nacional, ERC no ho veu clar i Puigdemont ho proposava per a les europees. Com ho veu?
Puigdemont per si mateix pot generar aquest tipus de propostes, però la vida dels partits és mirar-se sempre el melic. Als pobles busquem més l’interès local, i a escala nacional es mouen per capelletes. La proposta de Puigdemont precisament trenca amb aquesta dinàmica, perquè ell té una obediència petita al PDeCAT i va més per lliure.
A la CUP també es va per lliure?
En aquest sentit, és molt oberta, perquè dona molta autonomia a les assemblees locals i permet a partits vinculats presentar-se sota la sigla, amb la marca blanca de Poble Actiu o per separat. Ara hi ha moltes assembles de la CUP que estan fent processos per unificar-nos i consultar la militància. Cada poble és un món diferent.
És exportable anar junts a les grans ciutats?
És on costa més i on seria més necessària la unitat per evitar que governin partits espanyolistes. És on hi ha bosses de vots més grans, i als partits els costa renunciar-hi, perquè són clau de cara al còmput global per tenir representació als consells comarcals i a les diputacions.
Si a escala nacional i a les europees no van junts, l’elector entendrà res?
L’elector és intel·ligent i sap diferenciar el desgavell que tenim al Parlament i el que passa al poble, on s’aconsegueix que les assemblees locals acabin cedint per pactar. La gent és crítica i entén que hi ha dinàmiques que venen de molt lluny i que, fins que no es trenquin, no s’avançarà com a país.
Ara estem encallats?
Estem retrocedint, i no perquè no vagin junts al·legant que no hi ha full de ruta, sinó perquè no es posen d’acord en un relat únic del que ha passat durant aquest últim any. Fins que Waterloo i Lledoners no facin un relat conjunt per fer autocrítica, avancem a cegues. No és possible construir sense uns fonaments.
Seran unes municipals atípiques, amb exiliats i presos.
Tots som conscients que el tema nacional tindrà molta influència més enllà del candidat, la llista o el programa. L’1 d’octubre serà massa recent i sobretot amb el record dels presos i els exiliats. És impossible que la gent se n’oblidi.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Bèlgica torna a citar Lluís Puig el 30 de març

Brussel·les

La Diputació de Barcelona admet ajuts irregulars

barcelona

El fiscal sosté que Forn no es rehabilita a la feina

barcelona

Òmnium insta Torra a batallar per una amnistia

barcelona

JxF sospesa abstenir-se en el pressupost de Figueres

FIGUERES

La delegació catalana inclou partits

Barcelona

El PP i Cs fan un armistici en la crisi oberta per la coalició

barcelona

La Moncloa recela dels enviats escollits

Barcelona

Un incident al carnaval crea alarma a Alemanya

Berlín