Europa s’obre a la marihuana
Alemanya, Portugal i Luxemburg són els darrers estats de la Unió Europea a aprovar el cànnabis per motius mèdics
L’eurocambra podria votar una resolució aviat per tal que Brussel·les impulsi aquest tipus de tractament
Europa trenca els seus esquemes sobre la marihuana terapèutica. Cada cop hi ha més països que aproven l’ús d’aquesta planta i derivats per motius mèdics. Polònia, Alemanya, Portugal i Luxemburg són els últims, però una esperada revisió científica de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre els beneficis mèdics del cànnabis podria consolidar aquesta tendència.
En general, els productes cannabinoides són utilitzats per tractar el dolor, les nàusees i els desordres psicològics, malgrat que alguns organismes com ara l’Observatori Europeu de la Droga i les Toxicomanies alerten que cal fer més investigació sobre els efectes que causen. L’epilèpsia, l’esclerosi múltiple, la sida i el càncer són les malalties més habituals per a les quals es prescriuen aquests medicaments, però l’accés és limitat i varia en funció de cada estat.
La normativa internacional permet l’ús del cànnabis per raons “mèdiques o científiques”, però a Europa cada país té llibertat per decidir com es regula. Per això, cada casa és un món. Holanda és el model més paradigmàtic de permissivitat i experiència, ja que fa gairebé 20 anys que permet utilitzar la planta de la marihuana i els seus derivats en l’àmbit sanitari. Per contra, n’hi ha d’altres que són més restrictius i limiten l’accés als fàrmacs a base de cànnabis que han superat els assajos clínics per a determinades malalties com ara l’esclerosi i l’epilèpsia. Aquest és el cas de l’Estat espanyol, on, per exemple, està autoritzat el Sativex, cànnabis en esprai que ven la catalana Almirall.
Els sistemes més oberts, que no només permeten els fàrmacs, sinó també la planta en si, estan guanyant popularitat a Europa. Luxemburg i Portugal s’han afegit aquest any a la llista de països que autoritzen el cànnabis medicinal, mentre que d’altres com Irlanda i Dinamarca han fet avenços amb programes pilot.
Restriccions de l’ONU
“Hi ha un impuls per adoptar el cànnabis medicinal a Europa”, constata Marie Nougier, cap de comunicació del Consorci Internacional sobre Polítiques de Drogues. Una tendència que també ha identificat l’Observatori Europeu de la Droga, segons ha explicat una de les seves investigadores, Liesbeth Vandam, a El Punt Avui. Arran d’aquests canvis, la Junta Internacional per al Control d’Estupefaents va avisar, però, que cal “garantir que, per a la prescripció de cànnabis per a ús mèdic, es faci una supervisió mèdica adient”.
A aquesta onada, s’hi pot afegir, aquest desembre, la revisió científica que l’OMS està fent de la marihuana. Les veus favorables a l’ús de la planta esperen que l’ONU reconsideri les restriccions legals associades a la marihuana, ara catalogada igual que l’heroïna en la normativa internacional. Un canvi que podria facilitar la recerca mèdica sobre la substància. Nougier denuncia els esculls de metges i científics per investigar, a més de “l’estigma” entre els professionals.
A la UE també es mouen coses. Aquest mes s’espera una votació a l’eurocambra d’una resolució que exigeix una presa de posició sobre com s’ha de fer ús del cànnabis medicinal en vista del mosaic de sistemes al bloc.
Una de les impulsores del text, l’eurodiputada de Podem Estefanía Torres, creu que l’aprovació seria “un pas molt important” perquè el debat sigui present en la societat. “L’objectiu de la resolució és fer justícia per als milers de persones que necessiten el cànnabis per pal·liar el dolor i eliminar o mitigar els símptomes de malalties, i alhora alliberar-les de l’estigma i les dificultats d’accés al tractament”, defensa.
Nougier recorda que la UE “no pot legislar sobre drogues”, però sí que pot “revisar l’evidència científica” sobre el cànnabis medicinal i “proporcionar recomanacions i estàndards mínims” als estats. “La regularització del cànnabis s’ha de donar i pot donar-se en l’àmbit europeu, però ho hem de liderar des de la societat civil, perquè, si no, serà el mercat i els interessos de les multinacionals els que hi intervindran”, diu Torres. L’augment de la permissivitat dels governs obre un nou negoci per a les farmacèutiques. L’holandesa Bedrocan és la principal proveïdora de cànnabis medicinal a Europa, però cada vegada hi ha més països que concedeixen llicències per cultivar i comercialitzar la planta. “El cànnabis és un negoci multimilionari mundialment, i hi ha molt interès de les companyies privades per entrar al mercat, com ara Coca-Cola”, alerta Torres. Tanmateix, Nougier diu que això no és un problema de “com treballen les grans farmacèutiques”.
Sense programa de cànnabis a l’Estat espanyol
A l’Estat espanyol només els pacients amb determinades malalties poden accedir als fàrmacs amb cobertura de la Seguretat Social si el comitè ètic de l’hospital ho autoritza, segons José Carlos Bouso, investigador de substàncies psicoactives de la Fundació Iceers. En cas contrari, el pacient se’ls pot comprar, però els ha de pagar de la seva butxaca. “Són 500 euros al mes”, assegura. A més, Bouso afirma que a l’Estat hi ha “un mercat gris” pel que fa a altres productes, com ara olis d’extracte de marihuana, que en altres països es poden adquirir a través del sistema de salut. D’altra banda, també remarca la “paradoxa” que el govern espanyol concedeixi llicències per produir marihuana que després s’exporta a estats on sí que se’n permet el consum per motius de salut.
Si bé assenyala que la llei espanyola permet un programa de cànnabis medicinal, Bouso recorda que falta una regulació que ho apliqui. Actualment, hi ha una iniciativa de Ciutadans per regular-ne l’ús medicinal que encara espera a la taula del Congrés. “Hi ha un bloqueig per part del PSOE i el PP que seguim intentant enderrocar”, defensa Estefanía Torres, de Podem, partit que també en va impulsar una nova regulació.