Vox suma 1.400 afiliats a Catalunya i 24.000 a l’Estat
Els concentra a Barcelona (1.070) i després van Tarragona (187), Girona (84) i Lleida (47)
Aspira a entrar al Parlament gràcies al judici de l’1-O
Extrema el masclisme tot i les 976 dones mortes
La irrupció a Andalusia amb 400.000 vots i la seva naturalització com a soci de govern per part del PP i de Ciutadans ha disparat l’afiliació a Vox, el partit ultradretà que lidera l’expopular basc Santiago Abascal. Si el mes de gener del 2018 Vox tenia només 5.085 afiliats a l’Estat, al tancament de desembre els militants ascendeixen a 24.023, amb un salt de 8.000 altes des de la nit de les eleccions andaluses fins avui. A Catalunya, el partit ultradretà que vol la fi de les autonomies i un únic Parlament a Madrid té 1.388 militants, el gros dels quals (1.070), a la demarcació de Barcelona; després van Tarragona (187), Girona (84) i Lleida (47).
Cada afiliat paga una quota de nou euros al mes, si bé hi ha tarifes especials des d’un euro fins a trenta. Les altes d’afiliats a l’Estat creixen mes a mes des del gener, en què partia amb 5.085, i al setembre Vox ja havia doblat: 10.800. Des d’aleshores i amb el vent de cua andalús, l’alça s’accelera: 14.251 a l’octubre i 17.203 al novembre fins a arribar als actuals 24.023, el doble respecte a l’estiu.
Si bé Vox va renunciar a presentar-se al Parlament el 21-D del 2017 perquè considerava les eleccions convocades pel 155 “un referèndum legal concedit per Rajoy al colpisme separatista”, en les generals del 2015 el partit ultradretà va tenir a Catalunya 465 vots i, en la repetició electoral del 2016, 197 vots. Dos anys després, els 1.388 afiliats de Vox ja multipliquen per deu l’últim registre de vot català. L’arrelament, però, és superior a Madrid, on ara té 6.271 militants.
Garriga, el rostre català
Si bé el primer repte d’Abascal son les municipals i autonòmiques del 26 de maig, Vox confia a rendibilitzar la popularitat que li donarà ser l’acusació al judici de l’1-O –que serà televisat– per irrompre al Parlament en el futur. Tot que Abascal i Javier Ortega Smith colonitzen la veu, el cap visible de Vox a Catalunya és Ignacio Garriga, un jove de 31 anys nascut a Sant Cugat que és catalanoparlant i fill de pare català i mare guineoequatoriana. El seu és un perfil oposat al d’Abascal, fill polític del PP basc i d’Esperanza Aguirre.
Al perfil ultradretà i la retòrica franquista de “volver a una España grande”, Vox hi suma el masclisme extrem de culpar la dona de “gihadisme de gènere” o “dictadura de gènere” per tenir la llei contra la violència de gènere en un país que suma 976 dones assassinades des que hi ha registres. Tot i la commoció pel crim d’ahir a Laredo –el primer del 2019– i el recent de Laura Luelmo a Huelva, Ortega Smith insistia ahir que Vox lluitarà “contra la violència contra les dones però també contra la violència contra els homes” per evitar que “s’aprofiti la tragèdia d’algunes dones perquè el lobby feminista faci negoci”.
Torra: llibertat ‘versus’ ultradreta
El president de la Generalitat, Quim Torra, va vincular ahir la “lluita contra el feixisme i la ultradreta” a la “lluita per la llibertat de Catalunya”. En un moment d’eclosió als mitjans de sondejos que situen Vox a prop de ser quarta força i àrbitre de majories a Espanya, Torra va admetre “preocupació” per l’avenç ultradretà.
Després d’afirmar que al govern català se senten “absolutament solidaris i concernits per aquest augment de l’extrema dreta a l’Estat espanyol”, Torra hi va afegir: “La lluita contra el feixisme i contra la ultradreta és pera nosaltres inseparable de la lluita per la llibertat de Catalunya. Qualsevol repunt del feixisme en qualsevol lloc d’Europa, en aquest cas ho hem vist a Andalusia i en enquestes a Espanya, ens preocupa”.
