Anna Gabriel demana “alçar-se davant de barreres” com el judici de l’1-O
L’exidiputada de la CUP demana a l’independentisme “prestar molta més atenció a les necessitats reals de la gent” en una carta a la militància
L’exdiputada de la CUP Anna Gabriel, que és a Ginebra (Suïssa) des del febrer del 2018, ha demanat aquest dimarts “alçar-se davant de barreres” com el judici de l’1-O o el “xantatge injust de la presó i la descarnada amenaça” contra qui serà jutjat sense ressò mediàtic.
En una carta a la militància, la dirigent cupaire avisa que aquestes barreres separen d’exercir “drets, sobirania i l’autodeterminació en plenitud”, i per això demana fer-hi front. “Malgrat que ens costi, haurem d’alçar-nos -cadascú des del seu lloc, cadascuna des de les nostres possibilitats- però alçar-nos per denunciar; alçar-nos per construir”, argumenta.
A la carta, Gabriel també convida l’independentisme a “prestar molta més atenció a les necessitats reals de la gent, escoltar molt més”. I ho recomana així per “assolir la força necessària per superar les barreres”, insisteix, com ho són també “les actuacions de l’extrema dret, les renúncies i les pors”.
L’exdiputada cupaire apel·la també a l’organització i a la determinació, però “essent part d’una resistència àmplia”. “Atentes als canvis que el país, i la gent, han viscut en els darrers temps, per tal de poder intervenir-hi; atentes al que passa arreu d’Europa, arreu de la Mediterrània també, arreu del món; ens necessitem sabent que la llibertat és no tenir por, però sent conscients que la por ha avançat, i que cal treballar-la per fer-la petita”, avisa.
Gabriel, que demana que s’expliqui per què és a Suïssa i que es denunciï que l’Estat “respon amb repressió contra la voluntat d’autodeterminar-se”, argumenta que, malgrat la situació és com a mínim “estranya”, “res, ni els costos ni els patiments” poden fer renunciar a l’independentisme a la defensa dels drets civils, polítics, socials, econòmics i culturals.
“A la defensa per tant del dret a l’autodeterminació” i de bastir uns Països Catalans que “surtin de la lògica neoliberal, i de la cotilla d’un règim, el del 78, que conté encara massa de la pitjor tradició imperial, repressiva i venjativa”, conclou.