El president culpa el dèficit fiscal de les condicions del sector públic i reclama la “plena sobirania” financera
Torra admet que els funcionaris han assumit “sacrificis”
Assegura que es podrà retornar als nivells previs de la crisi
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha culpat el dèficit fiscal de les condicions del sector públic. Durant la seva compareixença davant el ple del Parlament per informar de la situació dels serveis públics i els funcionaris, aquest dimecres al matí, Torra ha reclamat la “plena sobirania” financera com a solució, un objectiu que només es podrà assolir amb la República, segons ha apuntat. El cap de l’executiu ha admès que els funcionaris han assumit “sacrificis” els darrers anys però ha assegurat que s’està en procés de tornar la funció pública als nivells previs a la crisi.
Torra ha indicat que el pressupost que està enllestint el Govern és una eina “molt important”, però que tan sols actua de “pedaç”. En aquest sentit, el president ha subratllat la necessitat que Catalunya tingui “la plena capacitat financera que mereix la gent” i que permeti deixar enrere “l’injust i asfixiant” dèficit fiscal. Segons ha indicat, aquest escenari ara ja és possible només amb la República.
Durant la seva compareixença, Torra ha repassat la situació del sector públic dels darrers anys i ha anat allistant les mesures que ha pres el Govern per a recuperar els drets dels funcionaris, siguin els bombers, Mossos, sector de l’ensenyament o de la salut, així com les respectives negociacions de l’executiu amb els sindicats i entitats.
Així, el president de la Generalitat ha garantit que la voluntat de l’administració d’avançar en les condicions de treball dels empleats públics és “ferma”, i que es plasma en els acords adoptat: “Només en els pocs mesos de legislatura ja hem assolit nombrosos acords amb els sindicats”, ha asseverat. “Val la pena remarcar l’esforç del Govern per assolir aquests acords, quan estem encara en situació de pròrroga pressupostària”, ha afegit.
A tall d’exemple, Torra s’ha compromès a tirar endavant el pla perquè el cos de bombers guanyi 250 places els propers quatre anys per arribar als 1.000 agents més, un increment que anunciarà el conseller d’Interior, Miquel Buch, la setmana que ve.
Resposta de Cs
La líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, ha assegurat que a Catalunya el Govern “tracta molt millor els ‘enxufats’ del procés” que els treballadors públics. En aquest sentit, s’ha referit al comissionat del 155, que ha qualificat com “el ’xiringuito’ més gran del procés”, i ha lamentat que en aquest càrrec “no hi hagi restricció pressupostària” mentre que les condicions dels funcionaris “no són la prioritat”. Durant la intervenció al ple del Parlament, Arrimadas també ha denunciat” pressions ideològiques” per part del Govern a treballadors públics. “Què els diuen als funcionaris que han d’anar a treballar a llocs que semblen la seu d’ERC i que potser voten a Cs, que s’aguantin?”, s’ha preguntat Arrimadas. La líder del partit també ha assegurat que l’executiu ha augmentat la precarietat del sector perquè “no tinguin llibertat per queixar-se”.
La diputada adjunta de JxCat Gemma Geis ha replicat la líder de Cs. “Sap què és pressió ideològica? Pressió ideològica és que un alcalde escollit democràticament surti de casa seva, el detinguin encaputxats i el retinguin a terra. Això és pressió ideològica”, li ha replicat Geis en el marc del debat sobre la compareixença del president de la Generalitat, Quim Torra, per explicar la situació dels treballadors i serveis públics. Geis també ha defensat que cal una república catalana per poder assegurar els drets dels treballadors públics. “Cada any no podem dependre de la llei de pressupostos espanyola”, ha afegit.
Posicionament del PSC
El diputat del PSC-Units Pol Gibert ha recriminat aquest dimecres al president de la Generalitat, Quim Torra, haver-se “amagat” quan els serveis públics del país “estaven en crisi”, en relació a les mobilitzacions que van impulsar els treballadors públics a finals de 2018. Gibert ha emplaçat al cap del Govern ha “liderar” les mesures necessàries per revertir les retallades. “Enlloc de posar excuses, proposi solucions factibles i realistes”, ha reclamat. El diputat també ha instat Torra a “traduir” les publicacions a Twitter i les bones intencions en “polítiques concretes”. “Els serveis públics no viuen de bones paraules, sinó dels recursos que van ser retallats durant anys”, ha avisat Gibert. “Vostè ha de començar a recuperar aquests serveis públics”, ha reclamat.
El diputat ha recordat al president que cal que “vetlli” pel manteniment de l’estat del benestar a Catalunya i dels serveis públics que el fan funcionar. En aquest sentit, ha lamentat que Catalunya sigui la comunitat autònoma de l’Estat “que més ha patit les retallades”. Ha dit que el Govern “no està apostant per les polítiques d’infància” amb dades de pobresa infantil en auge i ha apuntat que les llistes d’espera en sanitat continuen altes. Així, ha lamentat que mestres i treballadors sanitaris hagin hagut de “carregar a les seves esquenes” les retallades. “Continuem tenint una educació pública infrafinançada, lluny del 6% que fixa la LEC”, ha constatat.
El PP i Waterloo
El president del PP, Alejandro Fernández, ha carregat contra Carles Puigdemont i Waterloo, la ciutat belga on està instal·lat l’excap del Govern, i contra el fet que Quim Torra hi viatgi de manera contínua. Durant el debat sobre la situació del sector públic d’aquest dimecres al matí al Parlament, Fernández ha dit que Waterloo simbolitza “la devastació de la qualitat democràtica, el desprestigi de Catalunya, la mentida, l’engany de qui van fugir sense avisar els seus companys, i el deliri on viu instal·lada la política catalana”. A més, el president del PP català ha asseverat que durant l’aplicació del 155 va funcionar “tot” amb “absoluta normalitat”.
“Waterloo és l’amenaça”, ha continuat Fernández, que ha tornat a emplaçar les forces independentistes a tallar el “cordó umbilical” amb el Consell per la República instal·lat a Bèlgica. “Governar els fa mandra”, ha conclòs Fernández.
La CUP i construir la República
El diputat de la CUP-CC Vidal Aragonés ha lamentat que el Govern “no vulgui construir república” i tampoc tenir un sector públic “potent” que “doni vida a aquesta república”. En aquest sentit, ha respost a l’afirmació que el president de la Generalitat, Quim Torra, havia fet prèviament al mateix ple del Parlament, on assegurava que “la lluita per les lleis socials portarà la república”, i Aragonés ha afirmat que “un sector públic dèbil i amb precarietat dificulta enormement avançar cap a l’exercici del dret a l’autodeterminació”. D’altra banda, el cupaire també ha destacat la situació “precària” dels professors associats a les universitats públiques, que ha assegurat que suposen el 26% de la docència universitària. Aragonés ha denunciat que aquests treballadors cobren entre 500 i 800 euros i signen els contractes semestral o anualment “encara que portin dècades a la mateixa universitat”.
