Denúncia del govern contra la policia
Denuncia el Cuerpo Nacional de Policía al jutjat de guàrdia de Girona pels arrestos efectuats sense ordre judicial
Torra diu que la delegada de l’Estat hauria de dimitir com a responsable política
El govern de la Generalitat va denunciar ahir al jutjat de guàrdia de Girona la Policía Nacional per les detencions que va practicar per suposats desordres públics pel tall de la línia del TAV l’1-O del 2018: uns arrestos que el CNP va fer dimecres de la setmana passada sense ordre judicial, tot i que el jutjat d’instrucció número 4 de la capital gironina en va ser informat. Després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) confirmés ja el mateix dia 16 que les detencions havien estat iniciativa del Cuerpo Nacional de Policía, tant el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, com la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, van defensar l’actuació policial perquè van considerar que estava tutelada per un jutge. Un vegada corroborat, en canvi, que el jutjat d’instrucció gironí havia arxivat provisionalment la causa pel tall al TAV i que la Policía Nacional s’havia atribuït la investigació del cas per decisió pròpia, el president, Quim Torra, també va demanar ahir la dimissió de Cunillera com a responsable política.
En la sessió de control al Parlament, Torra va qualificar de “ràtzia” l’operació policial que va acabar amb setze detinguts a les comarques gironines, entre els quals hi havia els alcaldes de Celrà i Verges, de la CUP. El president va justificar la denúncia formulada al·legant que l’actuació de la policia espanyola va suposar una “vulneració del dret fonamental a la llibertat”, no tenia “habilitació legal” per part del jutge i incomplia “els requisits de la llei d’enjudiciament criminal”. La denúncia per delictes de detenció il·legal i usurpació de funcions es va presentar ahir mateix a la tarda al jutjat de guàrdia de la ciutat de Girona.
Qui va ordenar detenir
El govern català dirigeix la denúncia contra el responsable de la Policía Nacional que va ordenar la pràctica dels arrestos, però també contra els agents que durant les detencions haguessin pogut incórrer en la vulneració de drets dels afectats. A més, s’assenyala “qualsevol altra persona que per la seva relació directa amb els fets hagués col·laborat de forma activa i conscient a la comissió del delicte”. I és que, tenint en compte que no hi havia cap ordre ni mesura cautelar ni diligència d’investigació dictada pel jutge, en la denúncia s’argumenta que no hi ha cap requisit que justifiqués la privació de llibertat dels investigats. S’afegeix que les detencions no es van produir motivades per un delicte flagrant i que no hi ha indicis que els acusats s’haguessin negat a comparèixer si haguessin rebut una citació. Alhora, en el cas de l’advocat Benet Salellas, a qui es va impedir força estona l’accés a la comissaria per haver-se adreçat en català a un agent del CNP, la denúncia evidencia una vulneració del dret a assistència lletrada (hi va haver una dilació injustificada de temps abans no van deixar entrar a Salellas a parlar amb els detinguts).
El president Torra apuntava ahir la responsabilitat política de la delegada del govern espanyol i pensa que hauria de dimitir tant sí com no: “Si Cunillera sabia que aquests esdeveniments es produirien, en qualsevol país normal hauria d’haver dimitit, i si no ho sabia, també hauria d’haver dimitit.”
El CNP, pel seu compte
El jutjat d’instrucció número 4 de Girona ja havia arxivat provisionalment la causa pel tall a les vies del TAV que hi va haver a la ciutat l’1 d’octubre del 2018. Tant la investigació que el CNP va iniciar després sobre aquell dia com les detencions que va dur a terme per decisió pròpia han originat la reobertura d’aquesta causa.
Inicialment, el jutjat número 4 –que era el que estava de guàrdia l’1-O de l’any passat– havia rebut un atestat dels Mossos en el qual hi havia una relació dels fets ocorreguts durant l’ocupació de les vies. En aquest atestat, però, no s’identificava cap persona i, per tant, el jutjat va arxivar provisionalment la causa perquè no podia citar ningú. Paral·lelament, la Policía Nacional va considerar que el que havia succeït a l’estació del TAV era susceptible de delicte i es va atribuir la investigació del tall i de les persones que hi havien participat. I, sense que el jutge li ho requerís, el CNP va demanar a Adif detalls i informació de la protesta i l’afectació que va tenir.
El jutjat estava informat
La Policía Nacional havia comunicat feia setmanes al jutjat que estava preparant una operació; i també s’havia posat en contacte amb el jutge per confirmar que la causa que investigaven els Mossos estava arxivada. A banda, no va ser fins al dia abans del degoteig d’arrestos que el CNP va anunciar al jutjat que hi hauria entre 15 i 20 detencions en relació amb el tall de les vies, però no va donar detalls de contra qui anirien dirigides, ni que entre elles hi hauria la de dos alcaldes. El TSJC ja va fer públic el mateix dia 16 que eren “detencions policials” no ordenades pel jutge. Però ara, i arran de l’actuació del CNP, el jutjat ha reobert la causa i ha citat a declarar els investigats a principis de març.
Fi de la tancada a la UdG, que ha durat set dies
Desenes d’estudiants han posat fi a la tancada que han fet durant una setmana a la UdG, on es van atrinxerar per impedir que la Policía Nacional detingués una seva companya, investigada pel CNP per haver participat presumptament en el tall de les vies del TAV. Després de set nits en què han dormit a la Facultat d’Educació i Psicologia, ahir van tornar a casa. Els impulsors d’aquesta acció, que va ser batejada com la Caputxinada a la UdG, van matisar que, tot i que ha acabat la tancada com a tal, l’esperit que hi ha al darrere perdurarà. I és que es té la voluntat que la Caputxinada es mantingui com un moviment per continuar lluitant contra la repressió. Una de les protestes va tenir lloc ahir. Més d’un centenar de joves van sortir de la plaça Sant Domènec i es van adreçar caminant fins al davant de la comissaria de la Policía Nacional, on van cridar consignes com “Encausades, absolució!”. Els estudiants, a més, han aconseguit més de 2.500 firmes a favor que Adif retiri la denúncia.
