Política

Rull: “El Constitucional s’ha deixat instrumentalitzar per l’Estat”

L’exconseller denuncia un “ús sistemàtic” del TC per “minimitzar l’autonomia de Catalunya”

Defensa al Suprem que sempre va pensar que un referèndum pactat amb l’Estat era “possible”

Lamenta que el català es vegi per alguns sectors com “una amenaça”

En relació a l’1-O: “Mai m’hauria imaginat que la policia desplegaria aquell nivell de violència contra gent pacífica”

L’exconseller de Territori i Sostenibilitat Josep Rull ha denunciat que el govern espanyol va fer un “ús sistemàtic” del Tribunal Constitucional per “minimitzar l’autonomia de Catalunya”. A més, ha dit que els magistrats es van deixar “instrumentalitzar” pel govern espanyol i que la Generalitat s’havia de moure per buscar l’equilibri entre “l’imperi de la llei i el principi democràtic”. A preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal, també ha defensat que sempre va pensar que un referèndum pactat amb l’Estat era “possible” i que van “esgotar tots els instruments interns amb l’Estat” per aconseguir-ho. A més valorat que es va sentir “honorat” d’haver signat el decret de convocatòria del referèndum perquè la llei era “perfectament legal i emanada d’un Parlament legítim”, tot i que l’endemà el TC la va suspendre.

L’exconseller ha reconegut que va ser advertir fins a sis vegades pel TC i ha aprofitat per carregar contra aquest alt tribunal. Ha afirmat que el govern espanyol en va fer un “ús constant i sistemàtic” per presentar-hi recursos i, automàticament, aconseguir suspendre lleis i resolucions només amb una admissió a tràmit i sense entrar en el fons (en aplicació de l’article 150.2 de la Constitució, que només se li atorga al govern espanyol).

Davant d’aquests advertiments, ha dit que el seu “dilema” era fer un “equilibri” entre “l’imperi de la llei i el principi democràtic” i, usant un terme també usat per Jordi Turull, ha dit que el Govern havia de “ponderar els elements”.

Confiança en un referèndum pactat

L’exconseller ha reconegut que va signar el full de ruta el 2015 però l’ha qualificat de “declaració d’intencions” però que no era un “document estratègic”. “Al marge del full de ruta, el mandat democràtic és el programa electoral que recordo que no es va impugnar mai”, ha afegit.

En aquest sentit, ha manifestat que quan van afegir una partida als pressupostos per convocar el referèndum no pensava que “fes cap mena de desobediència” perquè tenia el convenciment que es podia aconseguir un referèndum pactat. I ha enumerat els diferents “intents” que va fer la Generalitat per aconseguir un referèndum pactat.

“Impossible desviar ni un sol euro”, afirma

Davant de l’acusació de malversació de fons públics, Rull ha estat taxatiu en afirmar que ni des del seu departament ni des de cap altres “es va gastar ni un sol euro públic per organitzar el referèndum”. “Era impossible desviar ni un sol euro”, ha garantit ha garantit l’exconseller defensat “a ultrança” la “professionalitat” dels treballadors del seu departament. Rull ha afegit que “si per casualitat trobessin alguna despesa, els consellers vam assumir l’última firma”.

Rull ha recordat que les finances de la Generalitat estaven “controlades” per l’Estat, tot criticant que es fes per decret i no per la via legislativa. “Es va utilitzar tota la legislació vinculada al dèficit de manera abusiva”, ha dit, “es desactivava l’autonomia operativa de la Generalitat”, que deixaven com a “mera gestoria”.

Rull ha respost a Madrigal que “no trobarà cap factura” amb el pagament d’algun tipus de despesa vinculada a Unipost, deixant al marge la factura “proforma”. El conseller ha destacat el “nivell de control i de garanties extraordinàries” que hi ha dins de la Generalitat pel que fa a despesa i ha posat en valor “l’autoritat moral” dels funcionaris de la Generalitat. “Vull defensar a ultrança el nivell de professionalitat dels funcionaris de la Generalitat”, ha reblat.

Declaracions sobre l’1-O

Rull també ha assegurat que no es podia imaginar “mai” les imatges que es van produir l’1-O. “Mai em podria imaginar que les forces i cossos de seguretat de l’Estat desplegarien el nivell de violència que van desplegar davant de gent pacífica, joves i avis, que defensaven pacíficament uns ideals amb una dignitat extraordinària”, ha respost a la fiscal, que li demanava si havia tingut “por” del que els pogués passar. Rull ha dit que el precedent que tenien era el del 9-N i que llavors no es va produir violència. I sobre l’1-O, ha afegit que a les escoles que van tancar els Mossos no hi ha haver “cap problema” ni cap “indici” de violència. Com ja va fer Turull, ha afirmat que no sap d’on van sortir les urnes però que tenia la “confiança íntima” que n’hi hauria.

Rull ha assegurat que tenia la “confiança íntima” que l’1-O hi hauria urnes. “Era una confiança en el meu país”, ha dit després que la fiscal Consuelo Madrigal li preguntés per una entrevista en al qual havia afirmat que hi hauria urnes. “Estava convençut que n’hi hauria, perquè va ser una iniciativa extraordinària que va comprometre a molta gent”, ha dit.

Seguint les tesis de la declaració de Jordi Turull, Rull s’ha desvinculat de qualsevol organització operativa del referèndum. Ni sabia on es van construir les urnes, ni on estaven, ni tampoc on es van imprimir les paperetes que es van utilitzar el dia del referèndum, ha dit. Madrigal s’ha preguntat si esperava que apareixerien “espontàniament”. “El compromís per la democràcia, els valors cívics i la força de l’esperança és increïble, i creia que apareixerien l’1-O”, ha dit. Rull, per tant, ha dit confiar en la “gent” per “poder articular finalment l’1-O i es pogués canalitzar aquesta expressió democràtica”.

Durant l’interrogatori, Rull ha destacat el ressò internacional que va tenir l’1-O i ha destacat que alguns mitjans parlaven de ’Shame’ (vergonya, en anglès) per les “imatges que s’havien produït, amb gent amb les mans alçades a l’aire i colpejades per les forces de seguretat de l’Estat”.

Preguntat sobre els “escratxes” a hotels on s’allotjaven policies, Rull ho ha condemnat i ha dit que sempre estarà en contra d’aquest tipus de manifestacions “ja siguin de persones que estaven en contra o a favor de la independència”. “Usar la pressió en aquests termes és inacceptable”, ha manifestat l’exconseller, que remarca que el seu compromís polític és “insubornablement pacifista”.

Defensa del dret a declarar en català

Rull ha optat per declarar en castellà, com han fet els seus predecessors, però també s’ha queixat per no haver tingut opció de traducció simultània. “No és una cosa menor, se’n vulnera el meu dret a expressar-me en plenitud en la meva llengua materna”, ha manifestat.

I també ha lamentat que el català es vegi per alguns sectors com una “amenaça”. “Tant de bo es vegi per determinats entorns com una riquesa amb voluntat de ser compartida”, ha dit. El president del tribunal, li ha dit que els magistrats no ho veuen d’aquesta manera i ha recordat que s’havia ofert traducció consecutiva.

Diu que ell no va negar l’entrada del ’Piolín’ a Palamós

Rull ha negat que fos ell personalment qui negués l’entrada del vaixell que allotjava policies ’Moby Dada’ (conegut com ’el Piolín) a l’entrada del Port de Palamós el setembre de 2017. Ha afirmat que la decisió va ser dels responsables del port, que va ser “encertada” i nega que fos “arbitrària”. A preguntes de la fiscalia ha dit que ni l’Estat va demanar atracar com a buc d’Estat ni tampoc el consignatari del vaixell va fer una “sol·licitud formal” a través de l’aplicació digital. Rull diu que només hi va haver una “comunicació verbal” amb el port i que, inicialment, es va dir que era per atracar 20 dies per reparar camarots. Rull diu que el moll estava ocupat per creuers i que se’ls va negar entrada perquè sinó caldria “desactivar tota l’operativa del port”. Segons sosté, es va assabentar de l’assumpte quan el buc ja anava cap a Barcelona.

Retrets a la fiscalia

Durant l’interrogatori, Madrigal ha preguntat a Rull sobre el contingut d’una entrevista feta al diari digital ’El Nacional’. Rull ha carregat contra la fiscal perquè considera que en l’escrit d’acusació hi ha hagut una “manipulació” de les declaracions que ell hi va fer. De fet, durant el torn de la defensa, Rull i el seu advocat, Jordi Pina, han volgut desmuntar algunes de les frases que l’escrit del ministeri públic atribueix a Rull citant aquesta entrevista. L’exconseller ha lamentat que no es respecti la “literalitat” i fins i tot es “reinterpreti el contingut” de les seves declaracions. “On està aquesta frase?”, ha dit. Marchena ha demanat a Rull que no faci “judicis de retret” durant la seva declaració i ha garantit que el tribunal valorarà l’argument de l’exconseller.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Una quarantena de senadors francesos signen una petició pel “respecte dels drets i llibertats fonamentals a Catalunya”

París

Un ebrenc inicia un camí de 1.300 quilòmetres fins a Waterloo per recollir firmes pel dret a l’autodeterminació

Cervera de la Marenda

Els ministres de May neguen un complot per destituir-la a canvi d’aprovar l’acord del ‘Brexit’

Londres

Álvarez de Toledo amenaça amb tancar TV3 si no “reflexa amb escrupolós respecte les opinions de tota la societat”

Barcelona

Milers de manifestants recorren Altsasu contra la sentència a vuit joves del poble

Altsasu

Albano-Dante Fachin serà el cap de llista de Front Republicà per Barcelona a les eleccions espanyoles

Barcelona

La via alemanya de Puigdemont

Brussel·les
opinió

La mentida d’un guàrdia civil

Portaveu del PDeCAT a L’ajuntament de Terrassa
JOSEP RIBA
ADVOCAT DE CARLES MUNDÓ

“La violència no s’ha acreditat i penso que no s’acreditarà”

Barcelona