Estats Units
La nova generació política
Un fenomen anomenat AOC
Alexandria Ocasio-Cortez s’ha convertit en una figura destacada al Congrés
En pocs mesos s’ha guanyat un paper preponderant al Partit Demòcrata
La jove ha ajudat que la paraula ‘socialisme’ deixi de ser tabú
La seva entrada en la política dels Estats Units ha estat fulgurant. Fa menys d’un any, Alexandria Ocasio-Cortez, d’origen porto-riqueny i amb 29 anys acabats de fer, era una total desconeguda, una activista d’extrema esquerra que sobrevivia servint cafès i còctels en un bar mexicà del Bronx que, de fet, acaba de tancar. Ara no s’entén la política al país sense ella.
Des de la seva victòria per sorpresa en les primàries demòcrates per al districte 14 de Nova York, en què va derrotar fàcilment un pes pesant del partit, acapara totes les mirades. Fa escassament dos mesos que és congressista, però la seva autenticitat l’ha convertit en una icona.
Les seves inicials, AOC, ja són part del llenguatge polític. Lidera la nova fornada de joves congressistes que han transformat el legislatiu, el més divers (ètnicament i de gènere) de la història. Apareix en totes les portades de revistes i diaris. Tothom espera els seus discursos. Fins i tot protagonitza còmics destinats a nenes com a exemple que les dones també poden ser superheroïnes i vèncer el mal.
S’ha decidit a tombar la “quarta paret” entre legisladors i electors transmetent part de la seva vida a través de les xarxes socials, com a bona mil·lennista que és. AOC és, en bona part, la imatge de la renovació que els demòcrates estaven esperant. Una dona, jove i de la minoria puixant.
Està liderant la proposta de radicalització en la lluita contra el canvi climàtic amb el plantejament d’un new deal mediambiental. També és una enorme defensora d’imposar més impostos als més rics, va ser una de les activistes més fortes per evitar (amb èxit) que la multimilionària Amazon instal·lés una segona seu central a Nova York, i està a favor d’eliminar el cos policial dedicat a la persecució d’immigrants sense papers.
Però tota fama té un preu. Ocasio-Cortez s’ha convertit en l’ase dels cops dels conservadors, especialment de la cadena de televisió Fox News, que la veu com una reencarnació de Ióssif Stalin.
La seva aparició també ha significat posar el terme socialisme (que més aviat s’assembla a la socialdemocràcia europea) dins de la normalitat política. Ella és la imatge més clara de l’inconformisme, del gir a l’esquerra del Partit Demòcrata nascut sota l’ala del senador independent i candidat presidencial Bernie Sanders, que va causar un terrabastall ideològic en el cicle electoral del 2016 i està disposat a confirmar-lo de cara al 2020.
Elogis i reconeixement
Els republicans, aprofitant l’avinentesa, l’estan utilitzant com la imatge del retorn dels comunistes, recuperant retòriques de la guerra freda. L’escrutini és desorbitat, exacerbat pel fet de ser dona i jove. Se li critica com vesteix, i fins i tot que ballés en un vídeo de promoció de la Universitat de Boston, on va estudiar. Ella, no obstant això, supera les crítiques amb indiferència i humor cínic.
L’última gran aparició pública d’AOC va ser en un esdeveniment d’alt voltatge: l’interrogatori a Michael Cohen, l’exadvocat del president Donald Trump. Tothom esperava amb candeletes cinc minuts que es preveien èpics, i no va desentonar. Fugint del drama televisiu de tots els seus col·legues, Ocasio-Cortez es va dedicar a fer preguntes punyents i extremament preparades, de les quals es va treure probablement més informació que en les anteriors sis hores de crits i retrets. Es va guanyar tots els elogis del món pel seu professionalisme dins una cambra que està en el pitjor moment de la història quant a popularitat.
