Lluch, Navarro i Gallego tanquen la llista d’En Comú
La filla de l’exministre assassinat per ETA veu en la candidatura “el punt de contacte” per a un diàleg polític
Al costat de l’exlíder de CCOO Joan Carles Gallego i el catedràtic Vicenç Navarro, Rosa Lluch, filla de l’exministre socialista assassinat per ETA i activista per la reconciliació a Euskadi Ernest Lluch, ha decidit donar suport a la candidatura d’En Comú Podem (ECP) encapçalada per Jaume Asens, en considerar que representa el “punt de contacte” per fer possible un diàleg entre els governs català i espanyol.
En la presentació, en què també hi era l’exprès polític del franquisme Carles Vallejo, aquesta professora medievalista de la UB va deixar clar que mai ha militat en cap partit i que fa el pas perquè veu ECP com “la millor resposta” per evitar que “partits que volen intervenir en la nostra política des de fora” tinguin la clau a Espanya en referència al 155. Per Lluch, ECP representa “els punts de contacte que encara existeixen” entre uns i altres per buscar una sortida política. Jaume Asens, per la seva banda, va negar que la seva sigui una posició equidistant perquè defensen la celebració d’un referèndum pactat i es va presentar com l’única garantia que el PSOE no pactarà amb Ciutadans obrint-se a aplicar de nou el 155: “Votar el PSOE vol dir obrir la porta a Rivera de vicepresident i a Arrimadas i Girauta de ministres.” Asens presenta En Comú Podem com “la garantia que no es produirà aquest escenari”.
LES FRASES
Declaració de Pedralbes d’inici
Asens presentava la llista a la glorieta de la Ciutadella que recorda la transsexual assassinada per neonazis el 1991. “És un mandat no oblidar el discurs de l’odi” i frenar l’extrema dreta de Vox que pot governar en un pacte amb el PP i Cs. Però el candidat d’En Comú Podem també va ser crític amb ERC i JxCat, a qui va retreure la seva voluntat de bloqueig del Congrés perquè, segons ell, va en contra de “crear entorns de confiança i empatia per fer possible el diàleg i la negociació tot reconeixent la legitimitat i les raons dels altres”. Així, defensa la Declaració de Pedralbes signada pels dos governs per un diàleg sense vets inicials.
