Política

Mor als 103 anys Neus Català, supervivent dels camps de concentració nazi

La lluitadora antifeixista va rebre la Medalla d’Or al Mèrit Cívic de Barcelona i la Medalla d’Or de la Generalitat

El seu enterrament serà a Móra d’Ebre

La lluitadora antifeixista i última supervivent catalana del camp de concentració nazi de Ravensbrück Neus Català ha mort aquest dissabte als 103 anys al Geriàtric Guiamets. L’enterrament de Neus Català serà a Móra d’Ebre.

Nascuda als Guiamets, al Priorat, el 6 d’octubre de 1915, Català era presidenta de l’Amical Ravensbrück des de la seva fundació l’any 2005.

Va rebre la Creu de Sant Jordi l’any 2005, la Medalla d’Or al Mèrit Cívic de l’Ajuntament de Barcelona el 2014 i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya el 2015.

En iniciar-se la guerra civil, Neus Català, filla de camperols, va impulsar les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya dels Guiamets i poc després es va establir a Barcelona.

El 1939 va creuar la frontera francesa, però l’esclat de la Segona Guerra Mundial i la caiguda de França la porten a implicar-se a la Resistència.

Va ser detinguda pels nazis arran de la seva tasca dins dels maquis i el 1944 la van traslladar al camp de concentració per a dones de Ravensbrück.

Després de dos mesos de viure en unes condicions terribles, va ser traslladada al Kommando d’Holleischen (Txecoslovàquia), que depenia del camp de concentració de Flossenbürg, per treballar en una petita indústria de guerra. Va romandre en aquest centre fins al seu alliberament per les tropes aliades el 6 de maig de 1945.

Amb la fi de la Segona Guerra Mundial, i gràcies a adquirir la nacionalitat francesa, va dedicar els seus esforços a lluitar contra la dictadura franquista. El seu passaport francès li va permetre entrar regularment a l’estat espanyol, fent tasques d’enllaç entre els membres del PSUC exiliats a França i els sectors opositors de l’interior de Catalunya.

El 1962, en una nova mostra de la seva tasca d’opositora al règim franquista i de compromís amb la història, va participar en la fundació clandestina de l’entitat Amical Mauthausen, juntament amb altres deportats, en defensa de la memòria dels deportats catalans i espanyols a tots els camps d’extermini nazis, i del Comitè Internacional de Ravensbrück.

D’aquesta manera, va iniciar també la seva feina de recuperar i preservar la memòria de tots els que van perdre la vida en aquests centres d’internament.

A finals dels anys 60 va començar a treballar per recuperar la memòria històrica de les dones resistents i deportades. Amb tot el material escrit i oral que recull, va confeccionar la primera part d’un memorial de les dones espanyoles a la Segona Guerra Mundial. Es tracta d’una relació de dones espanyoles que van pertànyer a la Resistència a França, la qual ha recollit més de 92.000 entrades.

El seu compromís amb la restauració de la memòria d’aquelles dones va més enllà i va publicar, l’any 1984, el llibre De la resistència i la deportació: 50 testimonis de dones espanyoles, que inclou testimonis directament o indirectament relacionats amb l’exili, la resistència i la deportació, inclòs el seu, i a impulsar i presidir l’any 2006 l’Amical de Ravensbrück.

En els darrers temps, Neus Català va rebre molts reconeixements públics. A França va rebre la Creu de Guerra amb Palmes i la Creu de la França Lliure i a Catalunya va ser distingida el 2005 amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat. El 2006 va ser proclamada Catalana de l’Any, el 2014 va obtenir la Medalla d’Or al Mèrit Cívic de l’Ajuntament de Barcelona (2014), en reconeixement a la seva tasca de preservació de la memòria històrica, la lluita antifeixista i la defensa dels drets de les dones.I el 2015 va ser distingida amb la Medalla d’Or de la Generalitat per la seva lluita per la justícia social i per les llibertats democràtiques, la memòria dels deportats als camps d’extermini nazi i la defensa dels drets humans.

Reacció a la xarxa

Instants després de conèixer el seu decés les xarxes han començat a omplir-se de missatges de condol. Per al president Quim Torra ha mort “un exemple de la lluita pels drets humans. Una veu clara per la llibertat i contra la barbàrie”.

Raül Romeva ha tuitat: “Per tu i per totes: no passaran”. I l’exconsellera de Cultura, Laura Borràs , ha destacat que el dia coincideix amb el de Mercè Rodoreda:

L’ Ajuntament de la seva localitat natal ha desitjat “que la seva memòria ens serveixi d’exemple”.

Dels líders polítics espanyols, Pablo Iglesias ha estat dels primers en tenir unes paraules de record per a Neus Català.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Sánchez juga amb Catalunya i amb Iglesias

madrid

La guerra de flors grogues

madrid

JxCat dirà no en bloc a la investidura de Sánchez

Barcelona

Casado i Rivera no s’abstindran per impedir que mani Sánchez

Barcelona

Londres proposa crear una missió europea a Ormuz

Londres

Girona aposta per blindar els comptadors de llum

girona

Salvi Güell cobrarà per la dedicació exclusiva a Castelló

CASTELLÓ D’EMPÚRIES

Revolta contra Johnson

Londres
JAUME DULSAT
ALCALDE DE LLORET DE MAR (JUNTS)

“L’autopista acabarà arribant a Lloret”

lloret de mar