La fiscalia pretén endurir la condemna als presos polítics
Manté l’acusació de rebel·lió als independentistes catalans i demana que no obtinguin el tercer grau fins a complir la meitat de la pena
Les defenses apel·len a l’eximent d’actuar en compliment d’un dret
La fiscalia més inquisidora i punitiva s’ha imposat en el judici contra els dotze independentistes catalans. El fiscal Jaime Moreno va anunciar ahir en el judici al Tribunal Suprem que eleven a definitives les seves conclusions en què mantenen l’acusació de rebel·lió contra els nou presos polítics, amb penes de 25 a 16 anys de presó, i de malversació i desobediència a tres exconsellers del govern. Acusa els dotze processats de promoure el referèndum de l’1-O i declarar la independència de Catalunya a traves de tres pilars: el Parlament, el govern i les entitats sobiranistes de l’ANC i Òmnium.
Cercles judicials esperaven unes conclusions alternatives de la fiscalia, amb el delicte de conspiració a la rebel·lió per obrir la porta a rebaixar les possibles penes. Tot el contrari. El fiscal va demanar, a més, que, si són condemnats, se’ls apliqui l’article 36.2 del Codi Penal, el qual fixa que no es donaran permisos als condemnats a partir de cinc anys de presó fins haver complert la meitat de la pena, mesura que s’aplica a delinqüents violents i violadors. Per la seva part, l’advocada de l’Estat va mantenir l’acusació de sedició, i Vox va alliberar l’exconseller Santi Vila de la seva petició de la desorbitada petició de penal. Les defenses dels presos polítics van sol·licitar la seva absolució i alternativament van demanar l’aplicació de l’eximent d’haver actuat en compliment d’un deure o dret legítim (art.20.7 Codi Penal). Ahir es van tornar a canviar dates i, finalment, el judici es reprendrà el 4 de juny, amb els informes de les tres acusacions, i l’11 i 12 de juny serà el torn de les dotze defenses.
Pel que fa a les conclusions, el fiscal va detallar que només havien realitzat uns canvis en el relat dels fets per afegir-hi accions relacionades amb “l’encàrrec clandestí” de cartes a Unipost, de la reunió del llavors president Puigdemont amb la cúpula dels Mossos i del full de ruta de l’ANC. A banda, va indicar que s’excloïa del seu relat acusatori els membres de la mesa del Parlament, ja que la sala del Suprem, abans d’iniciar el judici, va decidir que havien de ser jutjats pel TSJC i pel delicte menor de desobediència .
La violència policial
En la sessió d’ahir, la 49, finalment es van veure les violentes càrregues policials protagonitzades per agents de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola contra ciutadans que feien resistència passiva i protegien amb els seus cossos els centres de votació l’1-O. Abans-d’ahir, als vídeos seleccionats per la fiscalia no es veien cops de porra i d’escut contra la panxa i el cap dels veïns, com clarament es van visionar ahir, i alguns d’ells ensangonats, imatges qüestionades pel llavors govern espanyol del PP, i que ahir les acusacions no van impugnar pas. Esfereïdores van ser moltes imatges, vistes per la majoria de catalans, com ara a Sant Esteve Sesrovires, a Aiguaviva o en escoles de Barcelona, on hi ha uns quaranta agents de la policia espanyola investigats .
Les defenses també van escollir que es visionessin intervencions de Jordi Cuixart, en què demanava “aïllar els violents” en la manifestació del 20-S i repetia que “s’havien intervingut les institucions catalanes”, ja que aquell dia els escorcolls per ordre d’un jutjat de Barcelona van coincidir amb la intervenció total de les finances del govern a càrrec del Ministeri d’Hisenda. També fragments de Raül Romeva en una roda de premsa posterior a l’1-O, i del president Puigdemont, defensant el “diàleg” del govern català “però sense garanties” de l’espanyol i la pressió de convocar eleccions. I ben il·lustrativa va ser la iniciativa de Xavier Melero, advocat de l’exconseller Forn, en fer emetre imatges de quatre manifestacions amb accions violentes, com ara Rodea el Congreso del 2012, amb contenidors cremats i cops a agents, davant les imatges de catalans amb les mans alçades i cridant “Votarem!” l’1-O.
