Política

ORIOL JUNQUERAS

“Cal tornar al terreny de la política”

Crec que el millor per a tothom, per a Catalunya, per a Espanya, per a Europa, seria retornar la qüestió al terreny de la bona política. D’on mai hauria d’haver sortit La voluntat de diàleg, de negociació i acord, des del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals mai hauria de ser un delicte

La sala em dona ara la paraula per segon i últim cop en aquest judici. I si alguna cosa he d’agrair al tribunal és precisament el fet d’haver-me donat veu després de tant de temps d’haver-ne estat privat. Parlar i escoltar és la base de qualsevol entesa.

Si em permeten una anècdota personal els explicaré que al Liceu italià, on vaig estudiar, els meus companys i jo –com tots els estudiants italians– vam aprendre pràcticament de memòria el primer sonet del Canzoniere de Petrarca. Els primers versos del qual diuen més o menys així: “A vostès, que escolten en rimes disperses les meves paraules...”.

Aquella va ser la primera vegada que un autor conegut i en llengua vulgar es dirigeix directament als seus lectors i als que escoltaran la lectura dels seus poemes. És una apel·lació directa que naix de la consciència que de poc serviria parlar o escriure si ningú escoltara o llegís.

Amb aquest mateix esperit, amb aquestes últimes paraules, intento dirigir-me a tots vostès i a tots aquells que vulguin escoltar-me.

Jo, fonamentalment, soc un pare de família i un professor. La meva dedicació a la política ha estat tardana i ha nascut, com la meva vocació docent, de la voluntat de servei, de la voluntat de ser útil, de la voluntat d’intentar construir un món més just i més lliure... un món millor.

És difícil precisar quan adquirim de manera plenament conscient les nostres conviccions polítiques. En aquest cas, les meves conviccions democràtiques, cíviques, pacífiques i republicanes. O fins i tot les meves conviccions cristianes. Però són conviccions que tinc i que mantinc. I que comparteixo amb tots aquells que creuen que votar o que defensar la República des d’un parlament no pot constituir un delicte. La voluntat de diàleg, de negociació i acord, des del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals mai hauria de ser un delicte.

Tots els meus llibres, articles, discursos o accions demostren el meu compromís irrenunciable amb la bondat i amb el respecte a la dignitat humana. Tots aquells que em coneixen, incloent-hi, evidentment, les acusacions presents en aquest judici, segur que són perfectament conscients d’això.

Qualsevol polític, com qualsevol persona, comet errors. Però sempre he evitat aquella mala política que nega el diàleg, la negociació i l’acord. I que, entenc, que els ha traspassat a vostès la responsabilitat de dictar sentència.

Crec, sincerament, que el millor per a tothom, per a Catalunya, per a Espanya, per a Europa, per a tothom, seria retornar la qüestió al terreny de la política, de la bona política. D’on mai hauria d’haver sortit. Retornar l’afer al terreny del diàleg, la negociació i l’acord.

Mentrestant, el meu treball ha de ser el de contribuir sempre, mitjançant també el judici de les urnes, a promoure la democràcia, la convivència i el bé comú.

Moltes gràcies per la seva atenció.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El govern espanyol creu que Vox i el PP no estan legitimats per recórrer els indults al Suprem

madrid

Els presos polítics surten de la presó aquest migdia

barcelona

Sánchez avisa que l’autodeterminació “és inconstitucional”

madrid

Campo insta Puigdemont a tornar per “ser jutjat pels tribunals”

madrid

Calvo adverteix que el debat sobre l’amnistia és “estèril”: “No podem parlar d’amnistia”

barcelona

El BOE publica els indults

madrid

Indultats més de 1.300 dies després

madrid

El TEDH condemna Espanya per haver empresonat Erkizia

Estrasburg

El govern exigeix a l’Estat que obeeixi el Consell d’Europa

barcelona