CARLOS CORDÓN ELS NOSTRES AJUNTAMENTS
ALCALDE DE CERDANYOLA DEL VALLÈS (PSC) CERDANYOLA DEL VALLÈS
“No soc aquí pel procés, soc aquí per Cerdanyola”
símbols “Un alcalde que pretén ser de tots no pot tenir a l’ajuntament una pancarta que genera molta tensió a moltíssima gent d’aquesta ciutat” LEGALITAT “Un partit de la tradició del PSC no es pot situar fora de la llei”
La ciutadania ens ha fet passar de cinc regidors a nou, ens ha donat legitimitat per intentar tirar endavant moltes coses
Després de quatre anys de paràlisi, l’Ajuntament de Cerdanyola es troba en una situació molt greu que hem de superar
Sempre he defensat que en democràcia tant els ajuntaments com les institucions han de ser sempre neutrals
El PSC ha recuperat l’alcaldia de Cerdanyola amb un candidat jove (34 anys) que, amb nou regidors, insisteix que confia teixir aliances amb el diàleg com a bandera.
El mateix dia de la constitució de l’Ajuntament es van reunir per fer el cartipàs. No vol perdre ni un minut?
No, la ciutat es troba en un moment difícil i l’Ajuntament com a organització encara més. Es troba en una situació molt greu.
Què vol dir situació greu?
Han sigut quatre anys molt complicats. Per la dispersió de forces, pel bloqueig que hi ha hagut en general. Jo no tinc ganes d’adjectivar el que ha passat aquests quatre anys. Ara estem en una situació de mirar cap al futur, de solucionar problemes.
Una de les primeres decisions va ser la retirada de la pancarta amb el lema “Llibertat presos polítics”. Per què aquesta precipitació?
No és ni la primera ni l’única decisió que vam prendre. S’han pres moltes decisions, també un pla de xoc a l’espai públic. El que passa és que aquesta era molt evident. És una decisió de lògica. Nosaltres hem defensat sempre que l’Ajuntament havia de ser neutral, que les administracions públiques havien de ser neutrals, on qualsevol ciutadà es pogués sentir identificat amb els símbols que la llei marca. Jo no entro a valorar el que representa aquesta pancarta per a molta gent però entro a valorar el que representa per a un altre tipus de gent, que és tensió. Un alcalde que pretén ser de tots no pot tenir a l’ajuntament una pancarta que genera molta tensió a moltíssima gent d’aquesta ciutat.
Es considera hereu d’alcaldes històrics socialistes, com ara Celestino Sánchez i Cristina Real?
No diria hereu, però sí que formo part d’un partit que té una història, una història d’encerts i errors. La ciutat que veiem avui, en part el que té de bo és gràcies als governs socialistes que han governat aquí la major part de la democràcia. El Celestino, la Cristina, la Carme. Estic molt orgullós de la seva feina i, sobretot, de la seva capacitat de gestionar una ciutat en moments complicats, i agafo el relleu de tres referents del partit socialista aquí a Cerdanyola.
Heu presentat una llista amb gent jove, una llista de renovació. Aquests quatre anys d’estar en l’oposició us han servit per reflexionar, per fer les coses d’una altra manera?
És tot un procés. Fa quatre anys vam guanyar les eleccions però vam passar a l’oposició per un pacte legítim, però que vam criticar des del primer dia perquè en l’àmbit programàtic no s’aguantava. Només posava a davant un tema que no té res a veure amb Cerdanyola. Va resultar ser un desastre. Van passar cinc governs per aquí i la ciutat ha perdut molt de temps.
Cinc governs?
Sí. Va començar Compromís sol, després van entrar CiU i ERC, després va sortir CiU, després va sortir ERC i al final es van quedar sols un altre cop. Nosaltres un cop passem a l’oposició comencem un camí. Alguns creiem que s’havia de renovar el partit, creiem que és el que ens havia demanat la gent, una renovació tranquil·la, en positiu.
Però haurà d’admetre que una part d’aquest èxit és del resultat de Pedro Sánchez en les generals. O no?
Hi ha diferents ingredients en aquesta victòria. Un ja el deia vostè, la renovació que hem fet, l’efecte Pedro Sánchez també ens ha ajudat, això segur. I també la mala gestió de l’Ajuntament d’aquests quatre anys. També és un tema que ha ajudat que hi hagués un canvi.
Vostè va arribar a presentar una moció de censura que no va prosperar. Per què?
Nosaltres a la meitat del mandat vam veure que després de fer un govern tan ampli, amb ERC i CiU, que sumaven 12 regidors i amb el suport des de fora d’ICV, aquest es desintegrava. Vam veure el cessament dels regidors de Convergència en directe. ERC va dir que CiU ja no formava part del govern i en pocs mesos ERC va sortir del govern. En aquella situació de greuge per a la ciutat, de bloqueig total, de paràlisi, nosaltres com a primera força de la ciutat vam decidir que havíem d’intentar una moció de censura, oberta a tots els partits. I jo crec que, atès que en pocs mesos es donava la situació de l’1-O i que hi havia partits que encara posaven això per sobre respecte a Cerdanyola, en el moment en què veien que hi podia haver una solució ERC i Cs van decidir baixar del carro.
És a dir que vostè creu que el procés ha condicionat absolutament la vida política de Cerdanyola aquests quatre anys?
Sí, totalment. Perquè, tot i que el pacte és legítim, si tu vols tirar endavant un projecte de ciutat, en què les ideologies passen a un segon pla, en el cas de la CUP i CiU el projecte de ciutat es va veure que era inexistent, més enllà de posar un alcalde pensant només en l’1-O i el procés que està vivint Catalunya. Més enllà d’això no hi havia res. Es va veure perquè en la investidura li van donar un xec en blanc i no li van demanar cap contrapartida.
Vostè ha definit Carles Escolà com el pitjor alcalde de la democràcia. No és això molt dur?
Bé, d’alcaldes en democràcia n’hi ha hagut cinc, i sí, ho és. El pitjor. Ha estat el primer alcalde que no ha estat o no ha volgut ser l’alcalde de tots. Jo he vist tant la Carme com la Cristina, del PSC, com en el cas del Toni Morral, d’ICV, com en el del Celestino, que van intentar ser alcaldes de tots. I aquest alcalde entenc que no ha volgut però ha aconseguir tensionar una part de la ciutat amb moltes de les seves decisions. I crec que ha utilitzat l’Ajuntament per a una causa que és legítima però que no és la causa que ha de seguir un alcalde, un alcalde ha de seguir causes majoritàries, que representin tota la ciutadania i no només una part.
No ha aconseguit arribar a cap pacte per tenir un govern més fort. Ho ha intentat?
No, no ho hem intentat. Atesa la confiança que ens ha donat la gent amb molta diferència respecte a la resta de formacions, havíem d’intentar superar tots els greuges i retrets del passat, totes les dinàmiques negatives, i crec que havíem de donar l’oportunitat a tota l’oposició a l’hora de teixir aliances, possibles acords de cara al futur. No ens hem tancat al fet que possibles feines com ara el pressupost ens permetin ampliar un govern, però d’entrada preferíem començar des de zero, nosaltres sols, i a partir d’aquí començar a construir.
Creu que la ciutat i el país estan entrant en una nova etapa de menys crispació?
Jo crec que aquests quatre anys han de servir per aprendre que hi ha errors que no es poden tornar a cometre i que hi ha actituds que no podem tenir. No hem de ser sectaris, no hem de ser excloents. Jo soc una persona prudent i de consensos i és el que intento fer veure a la resta de grups.
Personalment com ha viscut tot el tema del procés?
A títol personal, sempre he estat una persona a qui li agradava opinar i generar opinió i al voltant de l’1-O vaig començar a rebre amenaces tant a la meva persona com també a la meva família. Vaig posar tot això en mans de la fiscalia i vaig decidir que no faria manifestacions públiques sobre això perquè creia que no servien per avançar i que feien mal al meu entorn.
Creu que es va arribar a viure una certa fractura social a la ciutat?
Jo crec que no. El que passa és que hi ha gestos que sí que van encaminats a fracturar la societat. Gestos com ara treure la bandera d’Espanya de l’ajuntament quan se sap perfectament que hi ha molta gent en aquesta ciutat que respecta i estima aquesta bandera, gestos com ara sortir a la plaça de l’Ajuntament com a alcalde a trencar una citació judicial o de la delegació del govern. Jo crec que són gestos que quan tu intentes representar tothom no s’han de produir.
I no creu que donar suport al 155 també és prendre posició?
Sempre poso un exemple. Els dies en què el senyor Puigdemont estava a punt de convocar eleccions al Parlament, els polítics que més van treballar per arribar a un acord o a una aproximació entre el govern de Rajoy o el govern Puigdemont van ser polítics com ara Miquel Iceta. És a dir, polítics que van deixar de banda les diferències que hi havia per acostar posicions i evitar que arribéssim a la situació a què hem arribat. Jo poso aquest exemple. Però, és clar, quan se salten les lleis, un partit de la tradició del nostre no es pot situar fora de la llei.
Quines són les seves tres prioritats?
En primer lloc afrontar les urgències que té l’Ajuntament i en concret de l’organització de la casa. Posar fi a l’enfrontament públic que hi ha entre els caps de servei i les persones funcionàries amb habilitació de caràcter nacional, entre les quals s’inclou la secretària general de l’Ajuntament. Això ha generat en aquests quatre anys una situació molt greu de paràlisi i creiem que és el problema més greu amb diferència que té aquesta ciutat.
Cerdanyola té fama de ciutat dormitori. La gent marxa. Què farà per canviar aquesta tendència?
Jo tinc molts amics i familiars que han hagut de marxar per viure, per treballar, perquè no hi ha habitatge, perquè no hi ha suficient oci de qualitat, perquè les grans empreses de la ciutat com ara Uralita van tancar fa molts anys. Nosaltres tenim un gran projecte que és el Centre Direccional, on hi ha el Sincrotró Alba, que és la possibilitat que té la ciutat de créixer de manera sostenible.
I el conflicte amb l’EMD de Bellaterra, que es vol passar a Sant Cugat?
Nosaltres quan es va constituir l’EMD no ens vam mostrar a favor perquè sabíem que no portaria a bon port, però una vegada feta el que hem d’intentar és arreglar els problemes. Ara més, quan tenim quatre anys per endavant, potser baixa una mica el to i entre tots podem recuperar les relacions institucionals, que s’han vist molt degradades, i explorar la via d’aquest nou conveni.
Arquitecte amb vocació social i molt familiar
Amb 34 anys, casat i pare d’una filla de 4 anys, aquest arquitecte nascut a Cerdanyola té una dilatada trajectòria política. L’any 2007 ja era secretari d’organització de les Joventuts Socialistes i del 2012 al 2017 ho va ser del partit a Cerdanyola. El mateix 2017 va ser escollit primer secretari després d’un procés de primàries. Assegura que té vocació social des de molt petit, que quan a l’escola li demanàvem que dibuixés ja imaginava cases, “espais on la gent pogués ser feliç”. Això el va portar a estudiar arquitectura i també a la política. El que sí que té clar, però, és que la seva aspiració no és la gran política –“aquesta ja la veiem a la televisió”–, sinó la política municipal, la política de proximitat. Des d’aquest punt de vista, el fet d’haver estat escollit alcalde de la seva ciutat “ho viu com un somni complert”. Li agrada fer esport, llegir, viatjar, però per sobre de moltes altres coses es declara “un amant de la família”.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
