Política

EL RADAR

Després de Syriza

Mitsotakis té el repte de fer arribar el creixement a tota la població grega

En el seu llibre Les leçons du pouvoir, les memòries dels cinc anys passats al Palau de l’Elisi (2012-17), François Hollande explica els esforços desplegats conjuntament amb la cancellera Merkel per convèncer un Alexis Tsipras acabat d’arribar al poder amb la promesa de posar fi a l’austeritat a Grècia, de no aixecar-se de la taula i continuar negociant amb els creditors internacionals. L’expresident francès parla de reunions a París i a Berlín i de pressions, moltes pressions, sobre el govern de Syriza, tant internes –perquè Tsipras no cedís als diktats de la troica– com externes, amb amenaces de forçar la sortida de Grècia de l’euro si no complia les condicions del rescat financer. El torcebraç va arribar a un moment de màxima tensió quan Tsipras va sotmetre a referèndum les condicions de l’últim rescat negociat amb Brussel·les. Tot i el rebuig popular, Hollande va convèncer Tsipras per intentar un darrer esforç negociador, fins que el líder grec va acabar acceptant un nou bailout durant l’“històric” Consell Europeu del 12 de juliol del 2015, que es va prolongar de forma agònica durant tota la nit. “Amb el cor trencat, però decidit a continuar dins la zona euro, Tsipras va acceptar aquella nit el que havia rebutjat la vigília. De forma valenta, va assumir les seves responsabilitats”, resumeix Hollande.

L’amenaça del Grexit havia fet el seu efecte i el nou govern d’Atenes va fer un gir de 180 graus i va firmar el tercer rescat financer (89.000 milions d’euros) i més austeritat. “Ignoro si Alexis Tsipras serà recompensat per les seves decisions valentes. Però puc donar fe que ha actuat com un europeu i com un home d’esquerres”, acabava dient Hollande. Doncs bé, quatre anys després d’aquells fets dramàtics, ja sabem que no, que Tsipras no va ser recompensat sinó castigat a les urnes per haver “traït” les promeses amb què va arribar al govern i haver “capitulat” davant la troica. L’oposició conservadora de Nova Democràcia ha guanyat les eleccions legislatives de diumenge passat, uns comicis que han restablert el bipartidisme al país, ara amb Syriza com a referent del centreesquerra en lloc del Pasok.

La incògnita és saber si Kyriakos Mitsotakis podrà aplicar la fórmula que ha promès en campanya per “engegar” l’economia –reduïda un 25% des de l’inici de la crisi– i que consisteix, bàsicament, a abaixar impostos, privatitzar serveis, frenar l’atur juvenil i crear un entorn més favorable a la inversió estrangera. No cal dir que el seu programa i el seu perfil –fill d’exprimer ministre i tecnòcrata educat als Estats Units– s’adapta més bé a l’interès de la troica, que, tot i el final del rescat, continua supervisant el país. El repte del nou mandatari serà trencar amb les inèrcies del passat –els governs conservadors corruptes i ineficients que van dur Grècia al col·lapse heretat per Syriza– i fer entrar el país en una era de creixement que arribi a tota la soferta població.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
MONTSERRAT NEBRERA
PROFESSORA DE DRET CONSTITUCIONAL

Un espai per a l’esperança

JOSEP HUGUET
EX-CONSELLER DE LA GENERALITAT

“El simbolisme i els vots no faran cedir l’Estat”

manresa

Macron mira de forçar el diàleg entre Washington i Teheran

París
França
Efemèride del segle XX

“El dia més bell”

PARÍS

Bonvehí acusa ERC d’aparcar la independència i abraçar tesis de CDC

Barcelona
Societat

Contagiar-se del trauma

barcelona

Avancem cap a la dreta?

barcelona
França
Efemèride del segle XX

“El dia més bell”

París
Ðos anys de l’èxode
dels rohingyes fugint del genocidi birmà

Un retorn sense garanties

DACCA