El ‘Brexit’ dur de Johnson fa disparar el suport a la independència a Gal·les
L’últim sondeig indica que els independentistes ja són un 41%
El primer ministre es trobarà amb Juncker la setmana vinent a la neutral Luxemburg
La línia dura adoptada pel primer ministre, Boris Johnson, ha incrementat les tensions entre les quatre nacions que integren el Regne Unit. El suport a la independència a Escòcia ja és del 49% i al País de Gal·les, del 41%, segons una sorprenent enquesta de YouGov encarregada pels nacionalistes gal·lesos del Plaid Cymru.
Es tracta d’una xifra sense precedents. Fa un any, un sondeig de Sky, assenyalava que el suport a la independència a Gal·les no passava del 8%. El principal motiu és el Brexit. El 52,5% dels gal·lesos van votar sortir de la Unió Europea (UE) el 2016, però es considera que una part d’aquell vot va ser un vot de càstig contra el govern laborista.
L’arribada de Johnson amb la seva promesa del Brexit dur ha provocat un fort rebuig a Gal·les. “Westminster és un desastre i el temerari govern de Boris Johnson i la caòtica oposició del laborista Jeremy Corbyn estan danyant el futur de Gal·les”, va declarar el líder del Plaid Cymru, Adam Price, que va dir que mai el suport a la independència havia estat tan alt.
Un altre front obert per a Johnson és el del president de la Cambra dels Comuns, el conservador John Bercow, que ahir el va comparar amb un “lladre de bancs” i el va avisar que l’aturarà si intenta “trencar la llei” i no compleix la llei aprovada pel Parlament abans que el tanqués i que l’obliga a arribar a un acord amb Brussel·les o a sol·licitar un acord.
Bercow va anunciar la seva dimissió dilluns, però deixant clar que no marxarà abans que hi hagi un acord o una pròrroga –la condició de l’oposició per anar a eleccions– i que el seu successor sigui escollit per aquest Parlament. Els tories brexiters durs l’acusen de traïdor per haver permès el debat que va aprovar la llei anti-Brexit. També va demanar una constitució escrita que fixi clarament els límits del poder executiu.
La frontera amb Irlanda
Després de perdre la majoria al Parlament i de no poder convocar eleccions, l’única sortida que li queda, a Johnson, és buscar un acord. La clau és la salvaguarda per evitar la frontera amb Irlanda. Johnson estaria negociant que la salvaguarda quedés reduïda només a la regió britànica d’Irlanda del Nord. És a dir, que es traslladaria la frontera al mar que separa les illes d’Irlanda i de la Gran Bretanya. I parts de l’economia nord-irlandesa quedarien dins de la Unió Europea.
Segons, el diari The Times, això és el que van discutir el primer ministre irlandès, Leo Varadkar, i Johnson dilluns a Dublín. Assegura que el Partit Unionista Democràtic (DUP), els socis de govern unionistes nord-irlandesos, hi estarien d’acord. De tota manera, el portaveu del DUP, Sammy Wilson, va dir ahir que aquesta informació és falsa, però el diari anglès va replicar que una cosa és el que diu públicament el DUP i una altra el que diu en privat.
Aquesta seria la clau per desbloquejar un acord amb Brussel·les. El govern ha confirmat que Johnson es reunirà amb el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, al territori neutral de Luxemburg. En qualsevol cas, si s’optés per aquesta via, s’estaria facilitant la reunificació d’Irlanda. El polèmic Brexit està amenaçant seriosament la unió del Regne Unit.
