Política

‘Desapareix’ la vista de Junqueras al TJUE

En el calendari oficial del Tribunal de Luxemburg, no hi consta cap vista en aquesta data i tampoc se n’ha comunicat cap ajornament a les parts

L’advocat de Junqueras demana al Suprem que no dicti sentència fins que Luxemburg es pronunciï

Es desconeix si és un error o un indici que la vista no se celebrarà

La vista per discutir i dictaminar sobre la immunitat de Junqueras com a eurodiputat, plantejada com a qüestió prejudicial pel Tribunal Suprem que dirigeix Manuel Marchena i fixada inicialment per al 14 d’octubre vinent, no apareix en el calendari oficial del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de Luxemburg. Un error? O un indici que no està previst que se celebri? Aquesta podria ser una opció en vista d’una hipotètica retirada de la qüestió prejudicial per part del Suprem tenint en compte que la sentència del procés podria ser imminent. En tot cas, aquest buit en l’agenda oficial de Luxemburg genera ara mateix dubtes i especulacions sobre què passa amb la vista d’Oriol Junqueras.

El calendari del TJUE, que es pot consultar a través d’una aplicació o en el mateix web del tribunal, s’actualitza setmanalment i s’hi fan públiques les vistes amb quatre setmanes d’antelació. Actualment, apareix en el calendari l’activitat del Tribunal de Justícia de la UE prevista fins al 17 d’octubre. Hi ha, en concret, dotze vistes programades entre el 15 i el 17 d’octubre, però cap per al dilluns dia 14. El servei de comunicació del TJUE, que dirigeix l’espanyol Juan Carlos González, assegurava que no tenia cap altra informació sobre la vista de l’exvicepresident, tot i que reconeixia que oficiosament la data del 14 d’octubre havia estat sobre la taula. “És cert que oficialment no apareix en el calendari”, admetien, si bé asseguraven que no disposaven de més informació i que la secretaria del tribunal, el servei encarregat dels assenyalaments, no els havia notificat res.

Tampoc l’advocat de Junqueras, Andreu van den Eynde, tenia coneixement ahir de cap modificació, ni que s’hagués suspès la vista ni que se n’hagués modificat la data. De moment, l’única comunicació oficial que se li ha fet arribar és que la vista està prevista per al 14 d’octubre. Precisament l’advocat de Junqueras va presentar dilluns passat un escrit al Tribunal Suprem per demanar que suspengui la sentència del procés fins que el tribunal de Luxemburg no emeti el seu veredicte sobre la immunitat parlamentària de l’exvicepresident del govern. “No entenc com algú pot plantejar un dubte sobre la immunitat parlamentària i entendre després que sense esperar-ne la resposta pot dictar sentència”, argumentava ahir l’advocat en declaracions a aquest diari. En el seu escrit al Suprem, l’advocat, probablement amb poca esperança que la seva petició sigui atesa, demanava en última instància al tribunal que, en cas de ser desestimada la petició, informés “com més aviat millor” de la seva decisió el tribunal de Luxemburg i les parts implicades.

Pendents de la sentència

Que Manuel Marchena no tenia intenció d’esperar la resolució dels jutges de Luxemburg sobre la immunitat de Junqueras per dictar la sentència del procés ho va confirmar ell mateix el dia 9 de setembre en l’obertura de l’any judicial quan va filtrar a la premsa que la sentència es faria pública abans del 16 d’octubre, data en què finalitzen els dos anys de presó preventiva de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.

Tot i que no és el més habitual, qualsevol jutge o tribunal que plantegi una qüestió prejudicial pot retirar-la si considera que ha quedat sense objecte. Una condemna d’Oriol Junqueras –i, per descomptat, l’absolució– per part del Tribunal Suprem podria deixar sense efecte la resolució que pogués emetre el Tribunal de Luxemburg, segons com s’interpreti l’abast de la consulta feta per Marchena.

El magistrat del Suprem va denegar el permís penitenciari a Junqueras per fer els tràmits davant la Junta Electoral Central després de ser escollit diputat en les eleccions europees del 26 de maig amb l’argument d’un possible risc de fuga si després s’havia de traslladar a Estrasburg i al·legant que el judici estava a punt de concloure i en breu es dictaria sentència. El vicepresident va recórrer contra la decisió, ja que sí que se li havia permès fer aquest tràmit quan va ser escollit diputat del Congrés. Davant d’aquesta impugnació, en què s’al·legava que s’estaven vulnerant els seus drets polítics, el Suprem va decidir elevar una consulta al Tribunal de Luxemburg abans de resoldre el recurs.

De la lectura d’aquella resolució, ja se’n desprenia que el Suprem no tenia intenció d’aturar la causa del procés en espera del dictamen Luxemburg, però al mateix temps es mostrava garantista amb els drets polítics de Junqueras, de la mateixa manera que ho va fer evitant inhabilitar-lo com a diputat i forçant que la inhabilitació la decidís la mesa del Congrés. I és que tot el procés judicial contra l’independentisme català és evident que acabarà al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg.

Els termes de la consulta

Manuel Marchena, en la qüestió prejudicial, acotava els termes de la consulta a uns supòsits molt concrets i no plantejava en genèric si Junqueras tenia o no immunitat parlamentària, cosa que podria obrir el debat sobre si caldria demanar llavors el suplicatori del Parlament Europeu per seguir amb el procediment judicial tal com han mantingut alguns juristes com ara el catedràtic de dret constitucional Javier Pérez Royo i el mateix advocat de Junqueras Andreu van den Eynde. Marchena, d’una banda, va plantejar elevar la consulta a partir de la peça separada sobre la situació de privació de llibertat de Junqueras i va blindar així la resta de la causa. I, de l’altra, va plantejar a Luxemburg dubtes molt concrets sobre els drets d’un candidat electe en presó preventiva i insistia, en els més de trenta folis de la resolució, que la consulta se circumscrivia a “la concessió d’un permís penitenciari de sortida concret de naturalesa extraordinària”. Una qüestió, hi afegia, que no havia d’afectar ni la futura sentència ni la situació de presó provisional, “matèria en què el tribunal no té cap dubte sobre la seva procedència”. Un cop dictada la sentència, però, i si és condemnatòria, Junqueras deixaria de ser un pres preventiu i esdevindria un condemnat amb pena de presó i inhabilitació per a càrrec públic.

El perill d’un nou revés

És evident, però, que si el Tribunal de Luxemburg entra a debatre la qüestió, malgrat els termes en què la va circumscriure el magistrat Manuel Marchena, podria complicar la vida a l’alt tribunal espanyol i fer-li perdre el control sobre la causa del procés. I més tenint en compte que està previst que el Parlament Europeu participi en la vista, avaluï la situació i presenti el seu propi informe sobre el cas. D’altra banda, en la majoria de qüestions prejudicials, és habitual que en sigui part també el lletrat de la Comissió Europea, com va passar ahir en el cas de la vista del cantant Josep Miquel Arenas, Valtònyc.

LA FRASE

No ens han comunicat cap canvi ni cap ajornament de la vista que ens van fixar per al dia 14
Andreu van den Eynde
Advocat d’oriol junqueras

LA DATA

14.10.19
Estava fixada
la vista de la qüestió prejudicial de Junqueras per exercir el càrrec electe d’eurodiputat.

Suport als eurodiputats

Una trentena de persones de la plataforma No ens robeu els vots van protestar ahir al migdia davant de l’eurocambra, a Brussel·les, per reivindicar el dret dels eurodiputats electes independentistes Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín a ocupar els seus escons al Parlament assegurant que s’ha violat el seu “dret a la representació política” al Parlament Europeu. Després de l’acte, Comín va reclamar a la comissió europarlamentària d’Afers Legals que resolgui el cas, i hi afegia que estan treballant “de manera discreta” amb l’organisme per “donar a conèixer la doctrina” del Parlament sobre la qüestió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pendents de la resposta

barcelona

Assaig general

barcelona

Polònia ratifica el domini d la dreta hostil a Brussel·les

Berlín

Seguretat amb esquerdes

París

Turquia desafia les crítiques creixents

Istambul

Escòcia demanarà el referèndum enguany

edimburg

El PSC aparca la república i la crítica al 78 de cara al congrés

barcelona

JxCat i Cordon defensen els incentius fiscals a Torroella

TORROELLA DE MONTGRÍ

Immunitat: 20 minuts

barcelona