Carta al President Torra

President, us ha tocat de presidir la Generalitat en un moment difícil. Vist des de fora, molts podrien imaginar que -entrat el segle XXI- un 131è president d’un país europeu pròsper hagués pogut començar a governar amb placidesa i respecte. Però a vos, president, no us van concedir ni els cent dies de gràcia protocol·laris. Al contrari, vau haver d’assumir el càrrec amb el foc creuat dels qui -de fora i de dins- volien obviar la vostra trajectòria com a home de país, divulgador de valors democràtics i persona disposada a fer sacrificis com pocs.

Vivim en un temps en què la veda contra els dirigents sobiranistes és oberta. Un temps en què un president de la Generalitat és tractat com un enemic, com un delinqüent, si reclama drets i obeeix mandats democràtics. Un temps en què la cap de l’oposició al Parlament acaba de cometre la indecència d’associar el pacífic i cívic moviment independentista amb un atemptat d’ETA. Un temps en què tot val per intentar desprestigiar els qui volen posar el futur del país en mans de la decisió democràtica dels seus habitants, com defensa l’ONU. Us han atacat despietadament els qui, saltant-se la lleialtat institucional, no han dubtat a posar-se a les ordres de ministres del PP associats amb les més fosques operacions de les clavegueres d’Estat. És el que han fet també els qui han tingut la covardia de traslladar les seus de les seves empreses fora del país a les ordres d’un sistema corrupte i catalanòfob i en benefici d’un règim que té la gosadia d’autoproclamar-se “Estat de dret constitucional”.

Us ha tocat, President, dirigir el nostre país amb les mans lligades, amb un sistema judicial regit per una cúpula prevaricadora que no opera amb criteris de justícia sinó amb parcialitat i un clar ànim d’imposició colonial. En definitiva, sense cap més principi jurídic que els que beneficien la casta dirigent espanyola. Heu hagut de presidir un país contra un govern provisional que s’autoproclama d’esquerres però que no ha tingut cap inconvenient a l’hora de prosseguir amb la vergonyosa persecució penal del Procés que van encetar M. Rajoy i Felip de Borbó. Una “esquerra” que, saltant-se la seva pròpia Llei de la Memòria, ha prorrogat els ducats concedits a les famílies de Franco i Primo de Rivera alhora que els funcionaris d’un ministeri depuren la Wikipedia per rentar-li la cara a la dictadura brutal que fou el franquisme. Us heu hagut d’enfrontar amb un Estat hooligan que és hereu dels qui van afusellar un precursor vostre -el MH President Lluís Companys i Jover- fet per al qual ni tan sols ha demanat perdó. Un Estat on fins i tot el líder de Podemos, Pablo Iglesias, ha arribat a dir que donaria suport a Sánchez a l’hora d’aplicar el 155.

President, sabem que els vostres coneixements de la història d’aquest país us fan plenament conscient de la greu situació que patim com a societat europea avançada. Fora d’Ucraïna, no hi ha cap més país d’Europa on s’hi pateixi el grau d’hostigament i agressió -judicial, policial, econòmica, lingüística, competencial, fiscal, repressora- que patim els catalans. L’actitud que heu mostrat davant aquestes agressions la considerem coratjosa i coherent. Us heu sabut situar a la mateixa alçada d’honorabilitat que nou dels darrers deu ex-presidents immediats, presidents que patiren presó, exili, suspensió, multes, desqualificacions i altres persecucions a mans d’un estat mai penedit. Tot plegat dibuixa un historial repressiu que, si s’hagués produït en un Estat democràtic normal, hauria servit segur com a gran revulsiu per a l’autocrítica. Però no a aquesta Espanya actual que el lúcid cineasta Alejandro Amenabar acaba de definir com a “ideada” per Franco. Un Estat on el fanatisme nacionalista i amoral -plenament apoderat per una premsa inqualificable, afinaments judicials, muntatges policials i una corprenedora tolerància amb el passat franquista- bloquen tot pas endavant vers el diàleg i les solucions democràtiques.

Les institucions catalanes que presidiu viuen hores baixes. Però no per cap manca de compromís propi sinó perquè l’arnat Règim del ’78 s’entesta a rebatre’n el poder i els drets col.lectius i individuals durament guanyats al llarg dels segles. Bloquen amb abusives jugades judicials les lleis catalanes de progrés donant peu a la cínica pinça dels qui, des d’una esquerra a qui el mercenari polític Manuel Valls ha assegurat el seu únic lloc de poder significatiu, us acusen de manca d’efectivitat.

Malgrat totes les dificultats, com a president heu sabut trobar un camí entre l’esperit de lleialtat a la República declarada i la necessitat de preservar l’autogovern mentre anem creant les condicions per fer-la efectiva. En aquest aspecte hem d’expressar que seria un greu error utilitzar el cos dels Mossos per reprimir amb violència les legítimes accions de protesta del nostre poble contra una sentència que serà -ja ho sabem- inacatable per a qualsevol demòcrata. Així mateix condemnem l’execrable exhibició mediàtica de gas pebre i d’altres materials repressius, expressament mostrats per responsables dels Mossos amb una vil finalitat intimidatòria que cal tallar d’arrel.

Ens refiem del compromís que expresseu amb la desobediència civil pel valor que heu mostrat darrerament negant-vos a renunciar al dret d’expressió. Us encoratgem a enfortir el vostre govern i a aprofundir-ne el perfil efectiu i republicà en un temps en què un alt percentatge de catalans, i de ciutadans del conjunt dels Països Catalans i de la resta de l’Estat espanyol, rebutgem la sentència, la monarquia i l’aplicació del 155.

President, en el camí cap a la consolidació de la República Catalana independent, en tot moment cal actuar amb la gran fortalesa que ens concedeix l’Informe del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU, un document inequívoc i devastador en la seva condemna del comportament del molt parcial i polititzat sistema judicial espanyol, a qui exigeix alliberar i indemnitzar els presos polítics immediatament. El futur serà nostre si de nou el govern sap unir-se al poble en una unitat estratègica que ens farà imparables. És el pas imprescindible si efectivament volem posar la llibertat davant de tot. En aquest sentit, estem convençuts que en aquest moment determinant del procés vos hi tindreu un paper rellevant com correspon a la vostra militància independentista i a la responsabilitat del vostre càrrec.

Signants inicials de la carta

Jaume Soler i Pastells Antoni Strubell i Trueta i Josep Maria Terricabras i Nogueras

També firmen:

Toni Albà

Josep Àlvarez Fernàndez

Olga Amargant

Agustí Argimon i Ribas

Joan Aymerich Alòs

Frederic Bentanachs Chalaux

Susa Bonilla i Escobar

Lluís Brunet Brunet

Jordi Cadevall i Vigués

Francisco Manuel Capdet Hernández

Elena Carreras Miralles

Joan Casadellà Turon

José María Clavero i Subías

Imma Burgos Codina

Agustí Colomines i Companys

Joan Comasòlivas Font

Ramón Cotarelo García

Josep Dagà Ustrell

Marcel Dalmau i Brunet

Ignasi Deulofeu Hernàndez

Xavier Diez Rodriguez

Albert Esteve Montfort

Henry Ettinghausen

Francesc Fabregat Talarn

Carles Falguera Larrosa

Marc Ferrer Murillo

Ramon Font i Terrades

Carles Furriols i Solà

Adrià Garcia Armengol

Antoni Garcia Gálvez

Arantxa García Infantes

David Garcia i Rubert

Lluís Garcia Sevilla

Maria Garganté Llanes

Sandra Genís Falgueres

Joan Gispets Parcerisas

Ramon Graells Alcaraz

Josep Guia

Francesc Guillamet i Ferran

Joan Ramon Guinjoan Esteban

Remei Ibañez Bonilla

Mikel Iriondo Echevarria

Míriam Lladós Gómez

Rafael López Benito

Enric Majó Miró

Joan Marguí Trillo

Francesca Martinez Planas

Lydia Maruny Nuñez

Sergi Mateu Vives

Cèlia Merino Redondo

Albert Mestres Emilió

Jordi Millà

Jordi Molina Lopez

Joan Montagut Salat

Núria Murlà Ribot

Jordi Oliva Llorens

Pepita Palau I Farré

Magí Pascual Castells

Jordi Pesarrodona i Capsada

Francisco Pistonit Giménez

Joan Planas i Casadevall

Jordi Plens Peig

Aleix Pons Coll

Benjamin Prieto Mendoza

Enric Pujol i Casademont,

Jordi Quera i Garcia

Plar Rebaque i Mas

Albert Rediu Alarcón

Jordi Rediu Alarcón

Josep Maria Renyé Teulé

Lluís Riba Canyelles

Pere Ribera Pinós

Carme Riera Terrades

Miquel Riera

Juan Carlos Rodríguez Muñoz

Llibert Rovira Escofet

Xavier Roviró

Rosanna Royo Pla

Eulàlia Rubió Gallofré

Ramon Saball Balasch

Judith Sabanés Parramon

Rosa Sans Cardona

Carme Sansa i Albert

Veronique-Mercedes Santapau Membrado

Josep Maria Solé i Sabaté

Xavier Soto Garcia

Josep Tintó i Espelt

Lluís Ferran Toledano González

Jaume Torrent i Oriol

Mireia Trias i Trueta

Amèlia Trueta i Llacuna

Lluís Turró Cutiller

Joaquim Udina Tormo

Isidre Vallès Sabaté

Pere Vallhonrat Matalonga

Rosa Valverde Matilla

Albert Velasco Gonzàlez

Florència Ventura Monteys

Alfred Verdaguer Parió

Enric Vernet Martín

Mariona Vigués Julià

Patrícia Vila Armangué

Eduard Zanuy Munné