Franco surt del mausoleu
canvi Les restes del dictador són en un cementiri on no podrà rebre homenatges partits Sánchez diu que es posa fi a un “greuge moral” i l’oposició hi veu electoralisme
Les restes de Francisco Franco van sortir ahir del Valle de los Caídos, el monument de la dictadura en el qual el dictador va ser enterrat fa 44 anys, i les seves despulles ja són al cementiri d’El Pardo-Mingorrubio, al costat de les de la seva dona, Carmen Polo.
L’exhumació de Franco del Valle de los Caídos, un mausoleu edificat per presos del franquisme i en el qual hi ha enterrats més de 30.000 víctimes de la Guerra Civil de tots dos bàndols, era un dels objectius del president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, així que va arribar a La Moncloa. Després de més d’un any de tràmits administratius, de reformes legislatives al Parlament i d’una dura batalla amb la família als tribunals, Franco reposa en un panteó discret i sense accés al públic, propietat de Patrimoni de l’Estat però en el qual ja no podrà rebre més homenatges.
Una vintena de familiars del dictador, entre nets i besnets, entre els quals hi havia l’actual duquessa de Franco, Carmen Martínez-Bordiú, i el seu fill, Luis Alfonso de Borbón, van assistir a l’extracció del fèretre, col·locat, des del 1975, sota una llosa de marbre de 1.500 quilos. Sense càmeres de televisió ni telèfons mòbils, requisats a l’entrada de la basílica, l’obertura de la fossa es va dur a terme en presència de dos nets, un forense i la ministra de Justícia, Dolores Delgado, en qualitat de notària major del regne.
El govern va accedir al fet que el taüt fos portat fins a l’exterior de la basílica pels seus familiars, però no que fos cobert per una bandera preconstitucional com pretenia el seu net Francis Franco. El prior del Valle de los Caídos, Santiago Pedrera, oposat al trasllat de les restes del dictador, va resar un respons i va beneir les despulles en el moment en què s’introduïen al cotxe fúnebre. A l’esplanada de Cuelgamuros on es va enterrar el dictador el 23 novembre de 1975, es va tornar a sentir, 44 anys després, un solitari “Visca Espanya, visca Franco”, secundat pels familiars. El transport del fèretre fins a Mingorrubio es va fer en un helicòpter militar.
La cerimònia d’inhumació, oficiada per un dels fills del tinent coronel que va protagonitzar el cop d’estat del 23 de febrer del 1981, Antonio Tejero, es va fer en la intimitat familiar i amb el fèretre cobert amb la bandera espanyola franquista, amb la qual va ser enterrat el 1975.
La família va qualificar el trasllat d’“impúdic circ mediàtic” amb el qual el govern només ha buscat “rèdit electoral”. En la mateixa línia anaven les crítiques de l’oposició de dretes. El líder del PP, Pablo Casado, va acusar l’executiu d’intentar tapar amb l’exhumació les males dades de l’atur.
El president del govern, Pedro Sánchez, remarcava, en canvi, que amb l’exhumació “Espanya compleix amb si mateixa” i posa fi a un “greuge moral” per a la democràcia.
La Fundació Francisco Franco “no es rendeix”
La Fundació Francisco Franco va advertir ahir que “aquí no es rendeix ningú” en la defensa del llegat del dictador i que continuarà batallant tant a les administracions públiques com a la justícia.
Un últim adeu dels feixistes al ‘generalísimo’
Redacció
Prop de 250 persones es van aplegar ahir, a primera hora del matí, al cementiri de Mingorrubio per homenatjar Francisco Franco. Els feixistes estaven situats a uns 300 metres del cementiri, vigilats per un cordó policial per evitar incidents després que la Delegació del Govern de Madrid hagués prohibit les dues concentracions convocades en suport al dictador i la seva família.
“Visca el generalísimo!”, “Visca el caudillo!”, “Sánchez, profanador de tombes”, cridaven els simpatitzants franquistes, que combinaven els eslògans amb cançons com el Cara al sol, l’himne d’Espanya i el de la Legió, i també oracions com ara el Pare Nostre i el rosari.
En la concentració s’hi van veure un bon nombre de banderes franquistes, que brandaven amb fúria, mentre insultaven el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el seu partit. “Socialistes terroristes”, corejava el grup, que duia pancartes amb la foto de Sánchez, que advertien que “el Valle no es toca, PSOE profanador de tombes”.
“Això és una venjança, és odi. És una manipulació estúpida”, deia Rafael, un jubilat que va estar a la Legió durant gairebé vint anys i que havia vingut expressament des de Granada per a “donar les gràcies a aquest gran home”.
La gran atracció, però, va ser l’extinent coronel de la Guàrdia Civil, que va encapçalar el fallit cop d’estat del 23 de febrer de 1981, Antonio Tejero, que es va sumar als manifestants i va ser aclamat.
Pintades franquistes al bust del fundador del PSOE
El monument de Madrid en honor a Pablo Iglesias, fundador del PSOE, va aparèixer ahir amb pintades que deien: “Profanadors” i “Viva Franco”, A més d’aquests missatges hi havia pintura vessada sobre el bust d’Iglesias (1850-1925), un monument erigit el desembre del 2001 a la confluència dels carrers madrilenys Reina Victòria i Pablo Iglesias, compost per diversos blocs de granit gris.
El Parlament Europeu insta a reparar les víctimes
El fèretre de Franco va ser cobert per un pendó amb l’escut personal del dictador i amb el qual es va identificar la Casa Civil del cap de l’Estat, que va dependre directament d’ell fins que va morir.
El BNG reclama que es recuperi el Pazo de Meirás
El Grup de Memòria Històrica del Parlament Europeu va qualificar ahir l’exhumació de Franco de “primer pas” contra la “impunitat” del franquisme i d’oportunitat per oferir “veritat, justícia i reparació” a les víctimes. Els eurodiputats van reclamar que s’iniciï el procés de reparació de les víctimes “pendent” i que s’eviti la “banalització o glorificació de qualsevol responsable del règim genocida”.
Els feixistes agredeixen una periodista
Una periodista d’Antena 3 Televisión va ser agredida amb dos cops de puny a l’arribada d’Antonio Tejero a la concentració de suport a Franco de dos centenars de persones al cementiri de Mingorrubio.
Els monjos de l’abadia, “consternats”
Els monjos de l’abadia del Valle de los Caídos van dir que estaven “consternats” per l’exhumació de les restes de Franco i consideren una “profanació” l’estat en què els operaris han deixat la basílica.