80.000 unionistes clamen “Barcelona no es crema”

Ahir, a les 11 del matí, un grup d’unes vint persones embolicades amb banderes espanyoles i amb el somriure de felicitat a la cara recorrien els últims metres de Via Laietana per arribar fins davant la prefectura de la policia espanyola. En ser interrogats sobre la seva procedència, van respondre sense vacil·lar: “Madrid!” Acte seguit, en arribar davant l’edifici que va ser la casa de la tortura de la policia de Franco, es van posar a victorejar els policies uniformats, majoritàriament membres del Cuerpo Nacional de Policía (CNP), però també dels Mossos d’Esquadra, que el custodiaven. Retut el corresponent homenatge als herois de la resistència espanyola que aquests dies han reprimit els manifestants independentistes, el grup va girar cua per dirigir-se cap al passeig de Gràcia.

Aquesta colla de Madrid era només una de les moltes que ahir van arribar a Barcelona des de fora de la ciutat, algunes de bastant lluny, per prendre part en la manifestació convocada per Societat Civil Catalana (SCC) al migdia al passeig de Gràcia, amb el lema “Per la concòrdia, per Catalunya, prou!”. La marxa va aplegar desenes de milers de persones, que la Guàrdia Urbana va xifrar en 80.000 i que l’organització va elevar fins a 400.000.

El cert és que a l’acte d’ahir la xifra d’assistents no arribava als 500.000 independentistes que el 18 d’octubre passat, dia de la vaga general, van omplir fins a rebentar el mateix carrer en el mateix tram, des de la Diagonal fins a la Gran Via, però també és cert que n’eren alguns més que els 80.000 de la xifra oficial. L’assistència podia situar-se per sobre dels 100.000, si es pren com a referència un recompte que en el seu dia va fer el col·lectiu Contrastant per matisar la xifra mítica del milió de manifestants que es van atribuir a la marxa de l’11 de setembre del 1977, que va discórrer també pel passeig de Gràcia. Segons aquells càlculs, a l’àrea que va ocupar ahir la manifestació de Societat Civil Catalana, amb una densitat d’entre 2 i 1,5 persones per metre quadrat, no hi caben més de 140.000 persones.

El fet és que en el moment de començar la marxa la gent ocupava l’espai del passeig de Gràcia des de la Diagonal fins a Gran Via, amb diverses densitats i amb acumulació de gent en algunes travessies com ara Provença. Una de les aportacions de manifestants més important va provenir de la plaça Artós de Sarrià, on va arrencar una manifestació prèvia que a través de la Via Augusta i del carrer de Balmes va acabar arribant fins al passeig de Gràcia, al ritme del Viva Espanya de Manolo Escobar.

A la concentració s’hi van poder sentir els crits de sempre de l’unionisme, com el ja clàssic “Puigdemont a la presó”. Ahir, però, se n’hi va unir un de nou, conseqüència dels últims esdeveniments, i que va fer molta fortuna: “Barcelona no es crema.”

Al revés del que havien fet els integrants del grupet matinal de Madrid, milers de persones van abandonar el passeig de Gràcia abans que acabés l’acte i els parlaments per anar fins a la Via Laietana a aplaudir, felicitar i petonejar els policies que eren davant la prefectura i que ahir sí, amablement, es deixaven retratar i encaixaven mans i dedicaven somriures un rere l’altre.

A la manifestació s’hi van sentir crits a favor de totes les policies espanyoles i també crits franquistes, com el d’un jove que anant cap a la plaça de Catalunya bramava: “El Valle (de los Caídos) no es toca.”