Rebuig a la sentència i al TC
El Parlament expressa “indignació” per una sentència “injusta” i exigeix la llibertat de presos i exiliats
La cambra també rebutja el vet del TC a la reprovació del rei i l’autodeterminació
La cambra catalana finalment va aprovar ahir un text en què rebutja la sentència del Tribunal Suprem, exigeix la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats, expressa la seva indignació per una sentència “injusta”, considera una “escàndol democràtic” la condemna i reivindica els drets dels diputats a poder debatre-ho tot al Parlament.
Tanmateix, la reiteració de l’exercici del dret d’autodeterminació, la reprovació del rei i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya va decaure, un cop aquest punt va quedar suspès pel Tribunal Constitucional, a petició del govern espanyol, i JxCat, ERC i la CUP van optar per no incorporar-lo en la seva literalitat.
Així les coses, la resposta institucional a la sentència del Suprem arribava tard i malament. Ho va fer un mes i mig després que el magistrat Marchena condemnés de 9 a 13 anys de presó els membres de l’anterior govern per sedició. I ho presenta mitjançant un document que no ha pogut ser consensuat per les tres forces independentistes ni en l’últim moment. Per aquest motiu, els tres portaveus que van defensar la proposta van voler fer explícita l’autocrítica en les seves intervencions.
Les tres formacions van tirar endavant un text coix a causa de la suspensió, per part del Tribunal Constitucional, del punt 11, que feia referència als punts suspesos (reprovació del rei, autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya). Només va quedar recollit en el text aprovat el rebuig del Parlament a l’eliminació d’aquest punt a través de les esmenes presentades per cada grup, que, finalment, van optar per presentar-les per separat i votar-les totes. El motiu: evitar donar munició a Ciutadans que li permetés presentar vets a la tramitació i allargar innecessàriament la sessió.
El text final que es va sotmetre ahir a votació tenia el vistiplau dels lletrats del Parlament, que consideraven que aquesta vegada, amb les esmenes incorporades, no vulnerava cap ordre del TC. Malgrat aquest criteri, Ciutadans va voler presentar un recurs de reconsideració a la mesa per impedir el debat en el ple; la petició va ser rebutjada abans de començar el ple, però la portaveu Lorena Roldán anunciava que portaria el tràmit a la fiscalia. El PSC, tot i no compartir-ne el contingut, el qualificava de “resposta legítima”.
I amb el focus de l’oposició, el TC i la fiscalia, els grups independentistes, amb l’abstenció dels comuns, van tirar endavant un text que va defensar en primer lloc el diputat de la CUP Vidal Aragonès. “L’independentisme va intentar solucionar el conflicte polític fent ús de drets fonamentals, votar; la resposta de l’Estat és repressió.” I l’autocrítica: “No hem estat a l’altura, cal una reflexió sobre per què portem dos anys sense bastir una estratègia per avançar en la construcció de la república.” Per part d’ERC, la diputada Marta Vilalta demanava que “els jutges deixin de fer política”. “Avui reivindiquem els drets dels diputats a debatre-ho tot”, insistia, mentre que la parlamentària Elsa Artadi denunciava l’interès que “no es vol que es parli en aquest hemicicle d’aquells termes que incomoden l’Estat espanyol”, criticava.
Cs anirà a la fiscalia
Per part dels grups de l’oposició, la resposta més expeditiva a l’aprovació de la proposta de resolució va venir de la bancada de Ciutadans. A banda d’anunciar aquesta intenció de portar el text a la fiscalia, la totalitat de diputats de la formació taronja no van voler participar en la votació i van abandonar l’hemicicle en el moment de fer-la.
Una estona abans, la seva líder, Lorena Roldán, va fer una dura arenga des de la tribuna d’oradors, acusant les formacions independentistes de presentar una iniciativa parlamentària que violenta la legalitat. “Vostès ja saben com acaba el camí d’incomplir resolucions del TC; malament”, va manifestar Roldán, que també va acusar el govern de la Generalitat i els partits que li donen suport “de no haver après res… Són un executiu insurrecte com ho va ser l’anterior”. També va vaticinar que la iniciativa “serà tombada pel Constitucional, perquè va en contra de la legalitat”. Molt més matisada va ser la intervenció de Ferran Pedret, del PSC, que no es va estar d’assenyalar la seva disconformitat amb els postulats de fons del text acordat i de la visió del país que es fa des del sobiranisme. “Es diu que a Catalunya no hi ha un problema de convivència; i hi és”, va assegurar Pedret, que, davant les exigències de diàleg que fa l’executiu de Torra al PSOE, va apel·lar, primer, a fer “un reconeixement mutu” que ha de passar per no desqualificar, o menystenir, els adversaris polítics.
Els comuns, per boca de Marta Ribas, van censurar tant els pronunciaments del TC com l’aprovació de “propostes únicament declaratives” sobre una qüestió tan transcendental com és el dret a l’autodeterminació. Tampoc van deixar de fer esment al context més immediat per reclamar que les formacions independentistes facin possible, ni que sigui amb una abstenció, un executiu “progressista” a l’Estat “que obri un escenari d’esperança”. L’últim a prendre la paraula va ser Alejandro Fernández (PP), que en una al·locució breu, però directa, va qüestionar que la transcendència, real, de la proposició aprovada. “El text d’avui [ahir per al lector] és una enrevessada mostra enginyeria jurídica per fer veure que desobeeixen, però sense fer-ho. I això és especialment deshonest”, va reblar.
Mentrestant, ahir al vespre, fonts de La Moncloa van anunciar que estan en espera de “la publicació oficial” de la moció aprovada pel Parlament, i van advertir que l’executiu espanyol “no deixarà mai sense resposta ni permetrà res que sigui il·legal”.
LES FRASES
La CUP s’ofereix, sense sort, a entrar en la mesa
En el mateix ple d’ahir, la diputada d’ERC Rut Ribas va ser escollida secretària quarta de la mesa en substitució de la també republicana Ariadna Delgado, que va formalitzar la seva renúncia al·legant motius personals i professionals. Es dona la circumstància que davant la necessitat de cobrir aquesta baixa, la CUP havia presentat una candidata pròpia, Maria Sirvent, en un gest que volia visualitzar que, per primer cop, la formació anticapitalista es “corresponsabilitza” de les decisions que es prenguin en l’òrgan de govern de la cambra, en un moment en què són objecte de nous envits judicials. Malgrat que els cupaires van buscar l’adhesió de JxCat i ERC a la seva proposta, a l’hora de votar tant els uns com els altres ho van fer a favor de Ribas. Des de la bancada republicana es va esgrimir que no veien sentit a avalar la iniciativa dels anticapitalistes quan, alhora, aquests es resisteixen a apuntalar l’estabilitat del govern al Parlament garantint, per exemple, una majoria necessària per aprovar els pressupostos. La rèplica de la CUP a aquest argument és que “l’objectiu i les funcions” de la mesa se circumscriuen, exclusivament, a “ordenar els debats parlamentaris” i, per tant, no tenen res a veure amb qüestions de l’àmbit governamental. Així les coses, finalment la composició de la mesa no experimentarà cap variació, i JxCat i ERC hi continuaran mantenint dos representants cadascun.
