Esmena a la resposta policial
El Síndic de Greuges veu “desproporcionades” certes actuacions dels antiavalots en les protestes contra la sentència
També retreu a la Generalitat que no hagués vetat l’ús de pilotes de goma a la Policía Nacional
Durant les mobilitzacions posteriors a l’anunci de la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes hi va haver “algunes actuacions policials que van ser desproporcionades, especialment aquelles que tenien com a objectiu la dispersió de masses i la identificació i detenció de persones de manera individual”. Aquesta és una de les principals conclusions que s’extreu d’una investigació d’ofici que va obrir el síndic de greuges de Catalunya, Rafael Ribó, arran d’aquest episodi, i que s’ha plasmat en un informe que ahir va ser lliurat al Parlament. En aquest també es recullen les denúncies de possibles vulneracions de drets bàsics als detinguts en aquelles ràtzies i, alhora, es fa una crítica a la Generalitat, i més concretament al Departament d’Interior, per haver permès que en aquell dispositiu la Policía Nacional fes servir un tipus d’armament, les controvertides pilotes de goma, l’ús del qual està vetat pel Parlament.
L’informe analitza els dispositius que es van dur a terme entre els dies 13 i 27 d’octubre i, per fer-ho, el Síndic ha utilitzat diverses fonts metodològiques. Per començar s’han fet entrevistes, moltes a la presó, a detinguts en aquelles concentracions i manifestacions, i també a testimonis. S’han visionat, així mateix, imatges d’aquells episodis i s’ha sol·licitat informació a les administracions actuants i, més concretament, als departaments d’Interior i de Salut del govern català, i també al Ministeri de l’Interior. Sobre aquest últim, Ribó ressenya que inicialment va respondre al requeriment, però que se li va demanar si podia ampliar algunes dades d’interès com ara quin armament van utilitzar els agents de la Policía Nacional desplegats, quants van resultar ferits, si hi havia la previsió de reforçar el contingent o si es van poder identificar els grupuscles que van ocasionar els aldarulls més greus. A data d’avui, el Síndic encara espera resposta.
Incidents focalitzats
Una de les primeres tesis que formula l’expedient és que la majoria de protestes convocades amb posterioritat a la sentència es van desenvolupar amb una “actitud cívica”, segons la descripció del mateix Ribó. Això no treu, però, que en altres concentracions “es va evidenciar l’actitud hostil i violenta d’algunes persones” que es va traduir amb el llançament d’objectes a la policia. Com a prova del clima extrem que s’hi va respirar, es destaca el nombre de ferits que van necessitar assistència que es van comptabilitzar, gairebé 600. Davant d’això, s’ha identificat una resposta policial que, en alguns casos, és qualificada literalment de “desproporcionada”, i que se circumscriu, essencialment, en les moltes càrregues que van fer les unitats antidisturbis per intentar sufocar els aldarulls. Per ser més precís, l’informe parla d’intervencions “acompanyades de cops de porra a discreció, sense que es constati en aquelles persones en concret ni un comportament previ provocador ni una actitud més que de resistència o oposició passiva”. Igualment, es critica el desplegament específic que es va fer el 17 d’octubre i que no va evitar que una marxa d’ultradreta acabés amb agressions al centre de Barcelona; que en certs moments es fes servir la tècnica del carrusel –una furgoneta policial fent maniobres a gran velocitat per foragitar els manifestants–; que alguns escopeters no anessin degudament identificats o “l’ús inacceptable i excessiu del material antiavalots”. Preguntant explícitament al respecte, Ribó va afirmar ahir, durant la presentació d’aquestes conclusions, que aquests comportaments s’havien detectat tant en agents dels Mossos d’Esquadra com de la Policía Nacional. Igualment, i davant d’això, va instar a fer una lectura crítica i rigorosa del que ha passat, però en cap cas una “criminalització” genèrica de la policia, com la que s’ha formulat en determinats fòrums i moments.
Capítol a banda mereix la qüestió de les pilotes de goma. El Síndic de Greuges no només és concloent en la seva censura perquè es van utilitzar més d’un dia, sinó perquè el Departament d’Interior no va fer res perquè això no fos així. El raonament de Ribó és que l’Estatut atorga als Mossos el rang de “policia integral a Catalunya” i, per tant, qualsevol altre cos que operi al territori en règim de col·laboració, com va ser el cas de la Policía Nacional, ho havia de fer sota el seu comandament i directrius. “Cal lamentar que la Generalitat no aprofités el seu paper com a directora i coordinadora dels dispositius per interdir la utilització de pilotes de goma” és la crítica, textual, que es fa al respecte.
De les entrevistes a les 27 persones que van ser detingudes i posteriorment empresonades es desprèn un ús excessiu de la força exercida pels agents –algunes narren, per exemple, que van ser trepitjades quan eren a terra o estirades dels cabells– o insults i vexacions durant els trasllats a comissaria. Aquestes conductes són atribuïdes de manera majoritària als efectes de la policia estatal. També es descriuen altres irregularitats, com ara que alguns d’aquests detinguts van ser atesos per metges amb agents al davant o, fins i tot, que en una vistilla al jutjat n’hi van anar dos d’encaputxats, unes situacions que segons el Síndic són més que improcedents. Per reblar el clau, a l’hora de rebre la pertinent assistència en més d’un cas es va trigar més de les tres hores de temps que es considera preceptiu.
