Política

Desgel entre Moscou i Kíev

Putin i Zelenski intenten desencallar el conflicte a l’est d’Ucraïna a través de la intermediació d’Emmanuel Macron i Angela Merkel

El president rus i l’ucraïnès es reuneixen per primera vegada

Després de tres anys de ponts trencats entre Moscou i Kíev, el president rus, Vladímir Putin, i l’ucraïnès, Volodímir Zelenski, van reunir-se ahir per primera vegada. Aquesta trobada va celebrar-se a París a través de la intermediació del president francès, Emmanuel Macron, i la cancellera alemanya, Angela Merkel. Una cimera en format Normandia –així es coneixen en argot diplomàtic les reunions entre Ucraïna, Rússia, França i Alemanya– que pretenia donar un nou impuls al procés de pau de Minsk. Firmats entre finals del 2014 i principis del 2015, aquests acords encara no han estat aplicats de manera integral. La guerra continua enquistada a l’est d’Ucraïna, després d’haver provocat més de 13.000 morts en els últims cinc anys.

Un dels èxits de la cimera va ser la reunió bilateral que van mantenir Putin i Zelenski a l’Elisi. Aquesta va representar el primer cara a cara entre els dos dirigents, que havien conversat telefònicament en diverses ocasions en els últims mesos. El president de Rússia i el d’Ucraïna no s’havien reunit des de l’octubre del 2016, quan va fer-se a Berlín l’última cimera en format Normandia, que va ser un fracàs.

Durant els últims tres anys del mandat de l’ucraïnès Petro Poroixenko, les negociacions entre Moscou i Kíev havien quedat completament encallades. La situació va canviar, però, amb l’elecció al maig de Zelenski, de 41 anys. Actor i humorista de professió, aquest jove dirigent aposta pel pragmatisme en la recerca de la pau a la regió oriental del Donbàs. Això ha permès un apropament incipient entre el govern rus i l’ucraïnès, que s’ha vist reflectit en una retirada de tropes del front, l’intercanvi de 70 presoners o la recent devolució de tres vaixells de guerra a Ucraïna.

Kíev també va firmar a l’octubre l’anomenada “fórmula Steinmeier”, amb què va obrir la porta a la celebració d’eleccions locals a les zones secessionistes. És una de les condicions exigides per Moscou per assolir la pau. El govern rus també demana que es concedeixi un estatut especial al Donbàs, que li garanteixi una important autonomia. A més, reivindica una amnistia per als crims comesos durant la guerra. Unes exigències que ja estaven inscrites en els acords de Minsk, però que el govern ucraïnès s’oposa a satisfer.

Més enllà de la trobada simbòlica entre Putin i Zelenski, en la cimera d’ahir no s’esperaven avenços molt significatius. Després d’haver realitzat, primer, reunions bilaterals, Macron, Merkel, Putin i Zelenski van iniciar la cimera cap a les cinc de la tarda. Aquesta no havia acabat abans de l’hora del tancament d’aquest diari.

La cimera també va celebrar-se fruit de l’aposta de Macron per afavorir un desgel de les relacions amb Rússia. Una estratègia que ja es va veure reflectida amb la rebuda a Putin al fort de Brégançon (sud-est de França) a l’agost, pocs dies abans de l’inici del G-7 de Biarritz, del qual Rússia va ser expulsada el 2014 arran del conflicte a Ucraïna. Aleshores, ja es va prometre que aquesta cimera en “format Normandia” tindria lloc durant la tardor d’aquest any a París. Davant l’afebliment de la Unió Europea, la imprevisibilitat dels Estats Units de Donald Trump i l’auge xinès, el president francès considera necessari millorar les relacions amb Rússia. Una iniciativa que genera reticències a l’est d’Europa, però també a Berlín i Brussel·les.

Tanmateix, la trobada va fer-se en un moment de debilitat interna de Zelenski. Després d’haver arrasat en les presidencials del seu país a la primavera, ara augmenta la pressió al seu país contra les negociacions amb Rússia. Unes 5.000 persones van manifestar-se diumenge a Kíev per denunciar el desgel amb Moscou, que consideren una “capitulació”. A més, la figura de Zelenski s’ha vist afeblida per la seva presumpta implicació en l’escàndol que ha originat el procés de destitució de Trump. Això ha afavorit la indiferència del govern nord-americà envers el nou dirigent ucraïnès. El conflicte al Donbàs ha esdevingut secundari per a Washington. La seva resolució és, ara, en mans de Kíev i Moscou, amb la intermediació de París i Berlín.

LES XIFRES

13.000
morts
hi ha hagut durant els últims cinc anys en la guerra a l’est d’Ucraïna.
5.000
persones
van manifestar-se diumenge a Kíev contra el desgel amb Moscou.

Visita de Lavrov a Washington

Els caps de les diplomàcies russa, Serguei Lavrov, i nord-americana, Mike Pompeo, es reuniran avui, a Washington. És la primera visita de Lavrov a la capital nord-americana des del 2017. El cap de la diplomàcia russa va viatjar a Washington després d’assistir a la cimera de París del Quartet de Normandia per tractar el conflicte de l’est d’Ucraïna, un problema que figurarà a l’agenda de converses amb Pompeo, com ara Síria i l’Orient Mitjà. En el pla bilateral, un dels temes que més preocupa a Moscou es la falta de resposta de Washington a la seva proposta de prorrogar el tractat Start III, que limita l’armament estratègic ofensiu i que expira el 2021. Les relacions entre Rússia i els EUA són tenses, especialment arran de la investigació sobre la ingerència russa en les eleccions nord-americanes del 2016. Putin ha expressat diversos cops el seu desig que “les lluites” entre republicans i demòcrates deixin d’influir algun dia en les relacions amb Rússia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Andrei Makaritxev
Investigador associat del CIDOB i professor de la Universitat de Tartu

“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”

barcelonA
Kristian Herbolzheimer
Director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

“No hi ha cap país al món que pugui donar lliçons a un altre”

barcelona

Brasil, el gegant que reclama atenció

Buenos Aires

El sud global ja és aquí

Girona
Joan Timonet
Cap de l’oposició a Sant Joan les Fonts (Sant Joan Plural)

“Fem nosa a l’equip de govern, ens sentim menystinguts”

Sant Joan les Fonts
guerra a gaza

La UE acorda sancionar a Hamàs i a colons israelians extremistes

barcelona
guerra a europa

Els 27 aproven 5.000 milions d’euros per enviar armes a Ucraïna

barcelona
política

Poble Lliure demana la dimissió de la direcció de l’ANC

barcelona
guerra a gaza

Biden i Netanyahu parlen per primer cop en més d’un mes

barcelona