ERC avisa el PSOE que només reprendrà la negociació “si la política desplaça la repressió

El vicepresident del Govern i coordinador nacional d’ERC, Pere Aragonès, ha advertit aquest dissabte que “la nova etapa política només es pot obrir si la política desplaça la repressió”. “S’entén o no s’entén?”, ha preguntat durant la seva intervenció al 28è Congrés d’ERC, que arriba amb la investidura del president espanyol sobre la taula i després que els republicans anunciessin que paralitzen les negociacions amb el PSOE fins que l’Advocacia de l’Estat es posicioni sobre la immunitat del president d’ERC, Oriol Junqueras, després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Aragonès n’ha exigit l’alliberament “immediatament” i que s’anul·li “la sentència del judici de la vergonya”, referint-se a la decisió del Tribunal Suprem sobre el referèndum de l’1 d’octubre de 2017.

També ha celebrat que els darrers resultats electorals han donat a ERC “una magnífica oportunitat” per resoldre la situació política i ha reivindicat el partit com al “trencaglaç dels murs del bloqueig”. “Assumim el paper de fer les escletxes”, ha dit, malgrat que qui obre camí “té esgarrinxades i és qui es cansa més”. Tot plegat malgrat que “alguns” havien dit que “escapçarien” el partit “i es pensaven que posant a la presó i forçant a l’exili” deixarien la formació “desnortada”, ha assegurat. “Doncs avui som dempeus, més forts, més units que mai i més guanyadors que mai. Si es pensaven que la repressió ens faria perdre, hem guanyat”, ha clamat.

Per a Aragonès, és l’hora d’”un acord polític que busqui solucions polítiques”. “Som aquí per crear les condicions per guanyar i exercir el lideratge”, ha garantit, i ha advertit que “hi haurà moments d’èxit i moments en què l’èxit quedarà una mica més lluny”, però ha reclamat als militants que se sentin “orgullosos” de ser d’ERC malgrat les “crítiques” que de vegades arriben “de massa a prop”. Malgrat aquesta aposta pel diàleg, el dirigent republicà no ha descartat la mobilització com a element de pressió per a la causa independentista: “Que algú ocupi la cadira buida no vol dir que els altres buidem el carrer”.